30 novembre 2022
spot_img
30 novembre 2022
spot_img

Tahití, aparador de la cultura polinèsia

El dijous 4 de juliol arrenca el festival ‘Heiva’, que ret homenatge a les danses, jocs i esports tradicionals de la Polinèsia

Quan ens imaginem una illa amb platges paradisíaques, probablement la imatge que ens ve al cap s’assembla molt a Tahití.

És una illa d’origen volcànic situada a l’Oceà Pacífic. És una de les 118 illes que formen part de la Polinèsia Francesa.

La Polinèsia Francesa és un país d’ultramar francès. Encara que té el seu propi govern, depèn de França malgrat estar entre Oceania i Amèrica. Els seus habitants tenen ciutadania europea i poden participar en les eleccions europees.

Per aquest motiu, la llengua oficial de l’illa és el francès. També es parla l’idioma tahitià.

A la polinèsia francesa hi viuen unes 275.000 persones, però la majoria viuen a Tahití, l’illa més gran, que té uns 178.000 habitants. D’aquests, uns 130.000 viuen a la capital, Papeete.

L’illa de Tahití (Polinèsia Francesa), des de l’aire. (Magdalena Poupon – Flickr)

Aquesta setmana hi viatgem amb motiu del festival ‘Heiva i Tahití’. ‘Heiva’, en idioma tahitià, significa ‘reunió o activitat organitzada’. Comença el dijous 4 de juliol i durarà fins al 21 del mateix mes.

 

El festival ‘Heiva i Tahití’ mostra la cultura polinèsia

Heiva i Tahití’ honra els maohis, els avantpassats dels polinesis, i la seva cultura ancestral. Durant el festival es poden apreciar artesanies de tots els racons de la Polinèsia Francesa i la pràctica d’esports tradicionals. Per exemple, el rem o l’aixecament de pedres o fer curses carregant fruita.

El que més crida l’atenció del festival són les exhibicions de balls tradicionals. Grups de tot l’arxipèlag van a la capital de l’illa, Papeete, per mostrar el seu art als visitants. Aquest any, hi ha 34 grups de dansa i cant inscrits. Encara que la cultura és similar a totes les illes, cadascuna té la seva pròpia música i coreografies.

https://youtu.be/q8D7mNvDc6c

 

Els europeus arriben a les illes

A partir del segle xvi van començar a arribar europeus a les illes de la Polinèsia Francesa. Espanyols, portuguesos, anglesos i francesos van viatjar fins a Tahití per investigar la seva naturalesa i la seva població, i també per apropiar-se del territori i dels seus recursos.

A la fi del segle xviii hi van arribar missioners anglesos per convertir la població al protestantisme i eliminar les creences tradicionals.

A la fi del segle xix, Tahití es va convertir en colònia de França. És a dir, en un territori controlat pel govern francès.

 

Els colons francesos, en contra de la dansa polinèsia

Encara que avui dia no es qüestiona el valor cultural del festival, fa uns anys els polinesis tenien prohibit posar en pràctica les danses tradicionals.

Els francesos creien que eren massa atrevides i anaven en contra de les seves creences més conservadores.

Segons els organitzadors del festival, el 1847 la llei només permetia ballar a llocs concrets i només els dimarts i els dijous.

Però de mica en mica la cosa va anar canviant. El 1881, França va permetre als habitants de l’illa celebrar el 14 de juliol, la diada nacional francesa. A Tahití, la celebració es va anomenar ‘Tiurai’, una derivació de ‘July’ —juliol, en anglès—.

Al principi, els grups participants cantaven o practicaven esport, però la dansa encara estava restringida.

Madeleine Moua, una professora de Papeete, es va encarregar de revaloritzar la dansa tradicional polinèsia. El 1956 va formar el grup de ball ‘Heiva Tahití’. A poc a poc, la societat va tornar a apreciar els seus balls ancestrals.

El 1985, la festivitat va recuperar el nom, ‘Heiva’, gràcies al fet que l’illa havia aconseguit més autonomia respecte de França.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -