L’ilustradora Miriam Bonastre explica com ha aconseguit triomfar internacionalment amb ‘Hooky’, un manga en versió web
Per Judith Vives
S’apropa el Saló del Manga, la cita per a tots els aficionats al manga, l’anime i la cultura japonesa, on trobareu les últimes novetats, els clàssics d’època i els autors de referència.
Si ets amant d’aquest món, sabràs que els millors creadors de manga són japonesos. Però això no és cap impediment per a que gent com tu puguis aprendre i fins i tot et puguis dedicar professionalment a dibuixar còmics en aquest estil.
El XXIV Salón del Manga de Barcelona se celebrará del 1 al 4 de noviembre de 2018. El cartel de esta edición es obra de Marta Salmons. #mangabarcelona pic.twitter.com/ueGvWoDrvL
— Manga Barcelona (@MANGAbcn) July 12, 2018
L’ilustradora Miriam Bonastre n’és un bon exemple. Exalumna de l’Escola Joso de Barcelona, és la creadora del webtoon ‘Hooky’, la història de dos germans bruixots que perden el bus a la seva escola de màgia i han de buscar-se la vida per aprendre els trucs.
Des de fa tres anys, Miriam publica anualment un nou capítol d’aquest manga per a la web a través de la plataforma Línia web.
El webtoon és un format d’historieta digital creat a Corea del Sud. Es tracta d’una forma de llegir manga aprofitant el mitjà digital, per això de vegades les vinyetes s’adapten a la format vertical dels dispositius mòbils.
Com es dibuixa un manga
A pesar de ser en format digital, els webtoons segueixen l’estil, l’estètica i les normes de les mànigues tradicionals.
Tots associem el manga a personatges amb grans ulls, rostres expressius i moviments exagerats. És cert que es tracta d’una de les característiques pròpies de les històries japoneses, encara que hi ha estils més realistes i altres més exagerats.
A l’interior del manga trobem variants en funció del públic al qual van dirigits. Per exemple, els shonen són manga per nois i los shoujo estan pensats per al públic femení. Bola de Drac i Sailor moon serien exemples de shonen i shoujo respectivament.
Els adults també tenen les seves pròpies variants: els josei per a dones i els seinen per a homes. El manga més infantil, al estil de Doraemon, es diu kodomo.
El còmic japonès tradicional és en blanc i negre i està pintat en escala de grisos, pel que el dibuixant ha de dominar la tècnica del dibuix amb línies i l’aplicació de trames. En la seva versió web, el manga pot incloure altres gammes de colors.
Una altra de les característiques del manga és la seva forma, ja que a diferència del còmic europeu o l’americà, en què hi ha de 7 a 15 vinyetes per pàgina, en el japonès només hi ha de 4 a 6 vinyetes per pàgina. A l’hora de pensar i crear un manga, cal tenir en compte aquest format perquè afecta en la forma d’explicar les històries.
Segons explica Miriam Bonastre, el manga és “més dinàmic que el còmic europeu i juga molt més amb les emocions dels personatges”. Així, per exemple, en una escena de lluita podem veure què protagonista protagonitza i pensa a través del dibuix.
Per realitzar un còmic manga específic per a web, hauràs de dibuixar en suport digital com una tableta gràfica i dominar programes concrets per pintar o afegir trames a les vinyetes.
Aprendre un dibuix de màniga a Japó
Miriam Bonastre va tenir la sort de participar en la primera edició de “Hacemos cómics a Japó“, un programa coordinat per l’Escola Joso que permetia als estudiants viatjar a Japó per conèixer la cultura i treballar en un estudi d’animació japonesa.
A Japó, Miriam va poder treballar amb grans autors com Ken Niimura i Takeshi Miyazawa, que li van assessorar en la creació d’un manga pròpia per presentar-se al comitè d’autoedició de la fira.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Catalán | English
