Els aficionats radicals estan disposats a utilitzar la violència per defensar al seu equip
El futbol és un esport que desperta passions a molts països del món. Pensa en la intensitat amb la qual es viu un derbi, el partit entre dos equips d’una mateixa ciutat, o l’expectació que provoca el clàssic entre el Reial Madrid i el FC Barcelona.
Alguns aficionats viuen el futbol amb tal intensitat que utilitzen l’agressivitat i la violència per reivindicar els colors del seu equip: són els anomenats grups ultres, també coneguts com hooligans en anglès. A Amèrica Llatina els anomenen barra brava, ja que acostumen a col·locar-se junts a l’estadi i provocar aldarulls.
Así recibieron los ultras al PSG en la previa contra el Real Madrid https://t.co/MPOMQ3bAgl pic.twitter.com/Fv87uetEjo
— La Vanguardia (@LaVanguardia) March 6, 2018
Qüestió d’identitat
L’escriptor uruguaià Eduardo Galeano deia que, al llarg de la seva vida, una persona pot canviar de partit polític i religió “però no pot canviar d’equip de futbol”. Així, l’equip de futbol al que recolzem forma part de la nostra identitat més profunda, al costat d’altres idees com la nació i la cultura.
Per a molts ultres, defensar al seu equip és una manera de reivindicar un sentiment de pertinença. L’amor pel lloc de procedència i la passió pel seu equip es fonen.
Per a aquests aficionats radicals, el futbol es converteix en un aparador per fer bandera del seu patriotisme i, sovint, també expressen opinions d’extrema dreta: rebutgen a aquells que tenen opinions diferents o segueixen a altres equips. I utilitzen la violència contra ells.
⚠️Leo escandalizada que los ultras rusos amenazan a los hinchas #LGBT que viajen a Rusia por el Mundial de Fútbol con apuñalarles. Eso sí, el consejo para evitar que esto ocurra: "no mostrar públicamente su sexualidad". ¡@FIFAcom poneros las pilas! https://t.co/1oQcr4OKVf
— Mónica González Álvarez (@monicagalvarez) June 5, 2018
Preocupació pels ultres russos
Coincideix que Rússia, la seu del Mundial de Futbol 2018, és un dels països on la passió pel futbol arriba més lluny. Els aficionats ‘ultres’ dels equips russos poden ser molt violents i buscar enfrontaments amb els seguidors d’altres equips i països.
A l’última Eurocopa, celebrada a França al 2016, els seguidors russos i anglesos es van enredar en una feroç batalla campal als afores de l’estadi de Marsella que va deixar 35 ferits i importants destrosses a la ciutat francesa.
Al febrer de 2018, l’Athletic de Bilbao i el Spartak de Moscou es van enfrontar en una de les eliminatòries de la Lliga Europa. Els ultres russos van provocar greus disturbis i un dels agents que formava part del dispositiu de seguretat va morir durant els altercats.
Els aficionats radicals russos s’entrenen per realitzar aquests atacs. Practiquen arts marcials i ja han advertit que planegen actuar durant el Mundial. Per això, les autoritats russes han reforçat la seguretat de l’esdeveniment.
https://twitter.com/nuevoforomdm/status/1005032850415128576
Esport per fomentar la pau
Que hagi aficionats radicals al futbol no significa que aquest esport fomenti la violència. Al contrari: l’esport pot impulsar el treball en equip i promoure el respecte i la tolerància.
Un exemple recent els tenim en els Jocs Olímpics d’Hivern de PyeongChang on Corea del Sud i Corea del Nord, dos països en conflicte, van desfilar sota una mateixa bandera i van jugar junts en un mateix equip d’hoquei.
#CoreaDelSur 🇰🇷y #CoreaDelNorte 🇰🇵 estrechan las manos durante la Ceremonia de Inauguración de los #JuegosOlimpicosDeInvierno de #PyeongChang2018 https://t.co/euuvmqLtgn
— Los Juegos Olímpicos (@juegosolimpicos) February 9, 2018
Aquest gest va propiciar un apropament prometedor entre els dos països: el primer pas per promoure la pau i resoldre el conflicte.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
