Un recorregut per la dramatúrgia catalana actual

Darrere el teló hi ha històries potents, personatges que enganxen i temes que toquen de ple la realitat contemporània. Des de clàssics com Santiago Rusiñol, que retratava la societat amb humor i crítica, fins a noves veus com Clàudia Cedó, que parla de maternitat o salut mental, la dramatúrgia catalana s’ha mantingut com un mirall del present, amb històries que emocionen i connecten amb el públic.

Repassem 10 autors i autores que val la pena conèixer —del passat i del present—a través d’una ruta per descobrir la dramatúrgia catalana als escenaris d’avui.

Dramaturgs i dramaturgues clàssics del teatre català

1. Santiago Rusiñol (1861–1931)

Un dels artistes més complets del modernisme: va ser pintor, escriptor i dramaturg. Va utilitzar el teatre per criticar la hipocresia de la societat burgesa i defensar l’art i la llibertat personal. La seva obra més coneguda, L’auca del Senyor Esteve, reflecteix el conflicte entre tradició i modernitat. També és famós per haver impulsat la vila de Sitges (Garraf) com a centre cultural. Els últims anys, la companyia Els Joglars ha presentat l’espectacle Señor Ruiseñor, una reflexió sobre la figura de Rusiñol i la identitat cultural, que ha estat representada a diversos teatres de Catalunya.

2. Àngel Guimerà (1845–1924)

Fill de pare català i mare canària, va ser dels primers a apostar pel català com a llengua literària. Les seves obres es caracteritzen per un estil intens, abordant injustícies i conflictes socials. Terra baixa és la més coneguda: una història d’amor, poder i alliberament personal. Guimerà va estar nominat al Premi Nobel de Literatura. Les seves obres, plenes de passió i conflicte social, continuen representant-se en escenaris com el Teatre Nacional de Catalunya i en altres teatres del país.

3. Josep Maria de Sagarra (1894–1961)

Poeta, periodista i dramaturg molt influent a la Barcelona de mitjans del segle XX. Va escriure amb un estil ric i costumista, i sovint explicava històries quotidianes amb un toc poètic. La Rambla de les floristes és una declaració d’amor a la ciutat i a la seva gent. També va traduir Shakespeare al català. Les seves peces es poden veure en programacions de teatres com el Teatre Romea o el Teatre Lliure.

4. Maria Aurèlia Capmany (1918–1991)

Una de les primeres veus feministes del teatre català. A més d’escriptora, va ser activista, política i una figura molt influent en la cultura catalana. Les seves obres trenquen estereotips i conviden a reflexionar. Capmany utilitzava el teatre com a eina de crítica social. També se la reconeix perquè va obrir moltes portes a les dones en el món cultural. Obres com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret han estat recuperades en escenaris com la Sala Beckett.

5. Joan Brossa (1919–1998)

Va ser un artista polifacètic: poeta, dramaturg i un dels primers creadors de poemes visuals. El seu teatre no era convencional: no buscava explicar històries lineals, sinó jugar amb els objectes, el llenguatge i les emocions. Va crear el que ell anomenava “teatre irregular”. Les seves creacions, com El Bell Lloc, es representen en espais alternatius i festivals dedicats a la innovació teatral.

Dramaturgs i dramaturgues contemporanis

6. Clàudia Cedó (1983)

Psicòloga de formació i dramaturga de vocació, Cedó escriu des del cor. Les seves obres parteixen d’experiències personals o històries reals, i sempre tracten temes socials amb una gran sensibilitat. Una gossa en un descampat (basada en el dol perinatal) ha emocionat milers d’espectadors. Les seves peces s’han representat en teatres com la Sala Beckett i el Teatre Auditori de Granollers. També treballa per la inclusió en el teatre de persones amb diversitat funcional.

7. Josep Maria Miró (1977)

És un dels dramaturgs catalans amb més projecció internacional. Les seves obres es fonamenten en trames intrigants, carregades de significats implícits i preguntes morals. El principi d’Arquímedes parla sobre la por, els prejudicis i les aparences, i s’ha representat a més de 30 països.

8. Marta Buchaca (1979)

Guionista de cinema i dramaturga, Buchaca escriu obres àgils, emocionants i molt properes. Tracta temes com l’amistat, la família, la mort o la desigualtat de gènere amb un estil directe. És una de les veus més actuals i que millor connecten amb els joves. L’obra Litus ha estat adaptada al cinema.

9. Sergi Belbel (1963)

Una figura clau del teatre català contemporani. A més de dramaturg, ha estat director del Teatre Nacional de Catalunya. Les seves obres sovint parlen sobre la falta de comunicació, les relacions humanes i el món modern. Carícies i Morir són les més conegudes. Va començar com a professor de literatura.

10. Ismael J. Sempere (1995)

Una de les veus joves que està guanyant força. Sempere tracta temes com la memòria històrica, els silencis familiars i la identitat amb una mirada fresca i compromesa. Ha guanyat diversos premis, i combina l’escriptura amb la docència. Entre els seus reconeixements destaca el Premi de Teatre 25 d’Abril Vila de Benissa amb l’obra Com un ansòmit, que tracta sobre la memòria històrica d’Alfafara.

Per on començar si ets nou al teatre

• Sala Beckett: Teatre modern, íntim i molt connectat amb temes actuals.
• TNC Jove: Fa adaptacions pensades per al públic adolescent.
• Mostres escolars i festivals joves: Molts instituts fan teatre o participen en mostres com el Fòrum Teatre Jove o la Mostra Jove de Teatre.

Les obres de tots aquests dramaturgs ens demostren que el teatre català és viu, divers i proper. Anar al teatre pot ser una experiència transformadora que convida l’espectador a pensar, sentir, i percebre el món d’una altra manera. Com va dir l’autor Bertolt Brecht, “El teatre no ha de ser un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma”.