Defensa els teus drets  

En aquesta SA l’alumnat analitza què significa viure en un estat democràtic des de la perspectiva dels drets, posant el focus no en grans casos externs, sinó en experiències quotidianes i properes. La SA es construeix a partir d’una idea central: la diferència entre tenir drets reconeguts i poder exercir-los realment. A diferència d’un enfocament basat en casos institucionals formals, el punt de partida és l’experiència directa o plausible de l’alumnat: situacions de discriminació, desigualtats d’accés (beques, activitats, recursos), tractes diferenciats o manca de participació real dins l’entorn educatiu i social.

A partir d’aquestes situacions, l’alumnat identifica:

• Quins drets estan implicats
• Qui els garanteix (o no)
• Quines barreres dificulten el seu exercici

La SA posa especial èmfasi en l’empatia i la comprensió situada dels drets, evitant una aproximació excessivament abstracta. Això permet entendre que els drets no afecten tothom igual i que factors com l’origen, el context socioeconòmic o la situació personal condicionen la seva aplicació real.

Paral·lelament, s’introdueix progressivament el marc institucional de garantia de drets a Catalunya, especialment la figura del Síndic de Greuges, perquè l’alumnat comprengui que els drets necessiten mecanismes de protecció i supervisió. A través d’una infografia i materials visuals, l’alumnat identifica què és el Síndic, quines funcions té, quins drets supervisa i com pot actuar davant situacions de vulneració de drets.

Es reforça així una idea clau: els drets no es garanteixen únicament amb lleis, sinó també amb institucions capaces de detectar desigualtats, canalitzar queixes i promoure mesures de millora.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre la diferència entre tenir drets reconeguts i poder-los exercir realment.
• Identificar situacions properes on els drets no s’apliquen de forma igualitària.
• Analitzar les barreres (econòmiques, socials, administratives) que dificulten l’exercici dels drets.
• Identificar el paper del Síndic de Greuges dins del sistema de garantia de drets de Catalunya.
• Produir un reportatge vivencial i analític sobre la realitat dels drets al seu entorn.

1- Introducció: Què passaria si no existissin els drets? (50 minuts)

Lectura guiada: Article 1: (link)

Es fa una lectura basada en l’article de la revista de Junior Report. Es deixaran 5 minuts per fer la lectura i 5 per comentar-la.

Preguntes per activar coneixements previs:

• Quins drets coneixes?
• Quines vulneracions de drets coneixes en el teu entorn?
• Què creus que pots fer quan un dels teus drets no és respectat?

Activitat breu de role play: els alumnes es divideixen en 2 grups. El primer grup defensa una societat amb drets (una administració que els defensa) i l’altre grup una societat sense drets (l’administració no garanteix uns drets concrets universals). Cada grup té 10 minuts per preparar els seus arguments i 10 minuts per defensar-los davant de l’altre grup. 

Activitat complementària: “Qui defensa els drets a Catalunya?” (10 minuts)

L’alumnat analitza una infografia sobre el Síndic de Greuges: què és, quines funcions té, quins drets supervisa i com pot intervenir davant una vulneració de drets. També s’identifica la seva ubicació dins del sistema institucional català.

Una vegada s’han defensat els arguments el role play s’acaba i els alumnes hauran de fer la reflexió sobre en quina societat volen viure ells com a individus (independentment de quina societat els hi ha tocat defensar durant el roleplay) . 

2- Investigació: quan els drets no arriben igual a tothom (70 minuts)

L’alumnat es divideix en 4 grups d’investigació, cadascun treballant un bloc temàtic amb materials adaptats (notícies, informes, casos del Síndic, testimonis).

Blocs d’investigació:

• Grup 1: Discriminació en l’àmbit educatiu: Segregació escolar i residencial, abandonament escolar, beques, finançament escoles privades, escoles rurals, transport, menjador. Tothom té igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu?
• Grup 2: Desigualtats en l’accés a serveis públics: Analitzar les barreres en l’accés al dret a la salut, al dret al treball, al dret a l’habitatge
• Grup 3: Participació i veu: Analitzar espais de participació dels joves (Consells d’infants,… OD12) i si aquest són suficients o hi ha àmbits que queden descoberts.
• Grup 4: Què és el Síndic i quin impacte té en els drets infants i adolescents?

Cada grup elabora un esquema visual amb drets, discriminacions, barreres i el paper del Síndic.

3- Construcció col·lectiva: el mapa dels drets al nostre entorn (50 minuts) 

A partir de les investigacions de cada grup, el conjunt de la classe construeix un mapa col·laboratiu de situacions on els drets funcionen malament o de forma desigual (mural físic o Padlet). El mapa s’organitza per àmbits (educació, salut, habitatge, participació, igualtat d’oportunitats) i per perfils de persones afectades.

S’incorpora també un apartat específic amb les institucions o mecanismes que poden intervenir en cada situació (Síndic, serveis socials, centre educatiu, ajuntament, etc.).

El docent acompanya la construcció posant l’accent en les connexions entre desigualtats estructurals i vulneració de drets, introduint la figura del Síndic com a mecanisme de resposta institucional.

Preguntes orientadores per al debat:

• Per què no tothom pot exercir els mateixos drets de la mateixa manera?
• Qui hauria de garantir que els drets s’apliquin de forma igualitària?
• Què pot fer una persona quan sap que un dret seu no ha estat respectat?

4- Creació del reportatge (100 minuts+ treball fora de l’aula)

Repte periodístic: elaborar el reportatge col·lectiu titulat “Tenim drets o només els viuen alguns?” que expliqui de manera clara i crítica com els drets es viuen de forma desigual al nostre entorn.

El reportatge ha d’incloure:

• El mapa comentat de situacions on els drets vuleneren, es limiten o no arriben igual.
• Una situació concreta de desigualtat, els drets implicats i les barreres detectades
• Una explicació del paper del Síndic de Greuges i com pot ajudar en casos de vulneració de drets.
• Reflexions personals de l’alumnat sobre la seva pròpia experiència o la de persones properes.
• Conclusions que connectin la realitat amb el sistema de garanties que existeix actualment.

Eines recomanades: Canva, Google Slides o eines d’edició col·laborativa 

5- Presentació i feedback entre iguals (30 minuts)

Presentació oral breu de cada grup i feedback estructurat entre iguals a partir de tres preguntes:

• La situació presentada és clara i concreta?
• S’entén quins drets hi estan implicats?
• S’explica qui podria intervenir o ajudar?
• Les conclusions estan ben argumentades?

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita en un exit ticket sobre:

• Quin dret creus que és més difícil d’exercir per algunes persones?
• Creus que el Síndic de Greuges és una eina útil? Per què?
• Què podries fer tu si veiessis una situació injusta al teu entorn?

Producte final:

Reportatge vivencial i analític “Tenim els mateixos drets… però les mateixes oportunitats?”, publicat a la revista del centre.

Després d’haver identificat situacions on els drets no arriben igual a tothom, l’alumnat analitza ara quines institucions poden intervenir davant aquestes desigualtats i quins límits tenen a l’hora d’actuar.

La SA se centra en el paper del Síndic de Greuges com a organisme de defensa de drets a Catalunya. A partir de casos reals i situacions properes, l’alumnat comprèn com funciona el procés de queixa, investigació i recomanació. El repte és construir una eina de “defensa de drets” dins l’aula on l’alumnat:

• Recull casos o situacions problemàtiques
• Els analitza des d’una perspectiva de drets
• Elabora queixes o informes argumentats
• Proposa mesures de millora realistes

A través d’una simulació, l’alumnat assumeix rols (persones afectades, equip del Síndic, direcció del centre, administració educativa) i experimenta les dificultats reals de garantir drets: A través d’una simulació, l’alumnat experimenta també les dificultats reals de protegir drets: manca de recursos, conflictes d’interessos, límits legals i decisions polítiques o institucionals. La SA incorpora una mirada crítica sobre els límits del sistema i obre la porta a una possible interacció real amb òrgans del centre (equip directiu, consell escolar), reforçant el sentit de participació i incidència.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre el funcionament i les competències del Síndic de Greuges.
• Analitzar casos reals de desigualtat o vulneració de drets.
• Elaborar propostes argumentades a partir de situacions concretes.
• Experimentar les dificultats reals de la gestió institucional.
• Reflexionar sobre els límits dels mecanismes de protecció de drets.

1- Introducció: què es pot fer davant les injustícies? (35 minuts)

Lectura guiada: Article 2: (link)

Visionat d’un fragment documental o entrevista sobre un cas real tractat pel Síndic de Greuges de Catalunya (segregació escolar, discriminació en l’accés a serveis, vulneració de drets de la infància).

Preguntes per obrir la reflexió:

• Què pot fer el Síndic davant una injustícia? I què no pot fer?
• Qui pot presentar una queixa al Síndic?
• Per què algunes recomanacions no s’apliquen?

Activitat breu: l’alumnat vota (anònimament) si creu que el Síndic és una eina útil o insuficient. Es treballen percepcions prèvies sobre la institució i la seva capacitat real d’intervenció.

2- Preparació de la simulació institucional (50 minuts)

Assignació de rols: cada grup representa un actor del sistema de garantia de drets. Cada grup rep un dossier de context que inclou:

• La posició i funcions del rol assignat (persona afectada, equip del Síndic, direcció del centre, famílies, consell escolar).
• La situació concreta a resoldre (triada o inspirada en els casos identificats a la SA 1).
• Els drets implicats i els arguments que pot defensar cada actor.

Situació de la simulació (escollir-ne una): manca d’accessibilitat al centre per a alumnat amb diversitat funcional, o expulsions reiterades sense protocols d’intervenció. Es treballa especialment la diferència entre fer recomanacions i tenir capacitat executiva real (tenir capacitat real per obligar a aplicar-les).

3- Simulació breu: resolent un cas de vulneració (90 minuts) 

Sessió de negociació estructurada en tres fases:

1. Presentació de la queixa: la persona o grup afectat exposa la situació i els drets que considera vulnerats.
2. Instrucció del cas: l’equip del Síndic recull informació, interroga els actors implicats i elabora conclusions.
3. Informe i recomanació: el Síndic presenta les seves conclusions i proposa mesures. La direcció o l’administració decideix si les accepta o no.

El docent introdueix elements de tensió real durant la simulació:

• L’administració no accepta la recomanació del Síndic.
• Apareix un conflicte d’interessos entre dos actors.
• Una familia decideix no participar en el procés.

4- Anàlisi posterior: la democràcia a la pràctica (45 minuts)

Debat guiat a partir de l’experiència viscuda:

• Ha estat fàcil arribar a una solució justa?
• Qui tenia més poder de decisió?
• Quins obstacles han aparegut?
• Pot una institució solucionar totes les injustícies?

S’introdueix progressivament el concepte de límits institucionals a partir d’exemples viscuts durant la simulació.

5- Elaboració de la proposta al consell escolar (50 minuts)

Repte d’escriptura: redactar una proposta formal adreçada al consell escolar del centre, inspirada en la situació treballada a la simulació.

La proposta ha d’incloure:

• resum del problema
• drets afectats
• mesures proposades
• dificultats detectades
• conclusió final

Al finalitzar es farà una revisió entre iguals amb una checklist senzilla: la situació queda ben descrita? Els arguments són sòlids? Les mesures són realistes i concretes?

6- Reflexió final (30 minuts)

Presentació de les propostes al consell escolar o al grup classe, i reflexió final col·lectiva:

• Ha canviat la meva manera d’entendre les institucions?
• Crec que el Síndic pot ajudar a canviar situacions injustes?
• Quins límits tenen les institucions?
• Què pot fer la ciutadania quan una situació no es resol?

Producte final:

Simulació institucional aplicada “Defensar drets al nostre centre: proposta al consell escolar”, amb informe, queixa formal i mesures de millora.

Després d’haver treballat què són els drets i com actua el Síndic de Greuges a Catalunya, l’alumnat assumeix ara el paper de defensor/a de drets dins del propi centre educatiu.

La SA converteix l’alumnat en agent actiu de participació democràtica. A partir de casos, dades i experiències properes, l’alumnat analitza fins a quin punt es respecten els drets dels joves en àmbits com: l’educació, la salut mental, la participació, l’igualtat d’oportunitats i la protecció davant situacions de vulnerabilitat. 

Es treballa especialment a diferència entre: participar de manera simbòlica i tenir incidència real en les decisions. La SA incorpora també una mirada crítica sobre desigualtats entre joves segons origen, context socioeconòmic o situació administrativa, evitant una visió homogènia de la infància.

Objectius d’aprenentatge

• Identificar els principals drets de la infància i l’adolescència.
• Analitzar si aquests drets es respecten en la vida quotidiana.
• Reconèixer desigualtats entre joves segons el context social o econòmic.
• Comprendre la participació com una pràctica democràtica real.
• Elaborar una proposta de millora per al centre educatiu o l’entorn proper.

1- Introducció: Els joves tenim veu de veritat? (30 minuts)

Lectura guiada: Article 3: (link)

Projecció de fragments d’informes reals del Síndic sobre drets de la infància: salut mental juvenil, participació al centre educatiu, desigualtats educatives i protecció de la infància

Preguntes per activar coneixements previs:

• Quins drets creus que tens com a jove? D’on venen?
• Et sents escoltat/da al centre?
• Creus que tots els joves tenen les mateixes oportunitats?

Activitat breu: l’alumnat anota, individualment, tres drets que considera fonamentals per als joves i tres situacions on creu que aquests drets no es respecten. Posada en comú i contrast col·lectiu.

2- Investigació: els drets dels joves a la pràctica (75 minuts)

L’alumnat es divideix en grups d’investigació, cadascun explorant un àmbit concret dels drets de la infància i l’adolescència:

• Grup 1: Dret a l’educació: segregació escolar, beques, fractura digital, necessitats educatives especials.
• Grup 2: Dret a la salut mental: recursos disponibles, llistes d’espera, estigma i barreres d’accés.
• Grup 3: Dret a la participació: consells d’infants i joves, participació al centre educatiu, consultes juvenils.
• Grup 4: Dret a la protecció: joves en situació de vulnerabilitat, menors migrants no acompanyats, accés al sistema de protecció.

Cada grup sintetitza les seves troballes en un esquema visual amb dades clau, un cas concret i una proposta de millora inicial.

3- Anàlisi crítica: qui té veu i qui no (50 minuts) 

Treball amb casos i testimonis reals:

• Un jove amb accés a tots els recursos del centre educatiu i activitats extraescolars.
• Una jove en situació de vulnerabilitat econòmica sense beca de menjador.
• Un menor migrant sense xarxa familiar de suport.
• Un adolescent amb diversitat funcional que no rep els suports que necessita.

Preguntes guia per a tots els casos:

• Quins drets té cada jove reconeguts? Quins exerceix realment?
• Qui els podria ajudar?
• El centre educatiu hi respon adequadament?

Posada en comú i introducció del concepte de participació real versus participació formal: la diferència entre ser escoltat i tenir capacitat real d’influència.

4- Creació de la proposta i la campanya comunicativa (90 minuts + treball fora de l’aula)

Repte creatiu: crear una proposta de millora real adreçada al centre educatiu i una campanya comunicativa per donar-li visibilitat.

La proposta ha d’incloure:

• Identificació del dret o drets que es volen millorar i justificació basada en dades.
• Descripció de la situació actual amb evidències (informes, estadístiques, testimonis).
• Mesures concretes i realistes adreçades a la institució destinatària.
• Una campanya comunicativa (cartell, vídeo breu, xarxes socials, pòdcast) que difongui la proposta entre la comunitat educativa.

Fases del taller:

• Disseny de la proposta: identificació del problema, del destinatari i de les mesures. (35 min)
• Creació de la campanya comunicativa: missatge central, format i públic objectiu. (40 min + treball fora de l’aula)
• Revisió i preparació de la presentació pública. (15 min)

5- Presentació pública i feedback (35 minuts)

Presentació de les propostes i campanyes al grup classe o a la comunitat educativa i feedback estructurat entre iguals:

• El problema està ben identificat?
• Les propostes són realistes?
• La campanya comunica bé el missatge?
• S’entén quin dret es vol defensar?

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita individual:

• Ha canviat la meva percepció dels drets que tinc com a jove?
• Crec que la meva veu pot influir en decisions que m’afecten? De quina manera?
• Quin dret dels joves crec que cal defensar amb més a dia d’avui?

Producte final:

Proposta institucional i campanya comunicativa “Tenim dret a ser escoltats”, amb presentació pública o difusió al centre.

Aquesta unitat didàctica proposa a l’alumnat una aproximació crítica i rigorosa al sistema de drets, a la seva aplicació desigual en la realitat quotidiana i al paper de les institucions de garantia com el Síndic de Greuges de Catalunya. A partir del treball amb casos reals, informes institucionals, testimonis i simulacions, l’alumnat analitza per què tenir drets reconeguts no és el mateix que poder-los exercir realment, com funciona la institució del Síndic i quina veu real tenen els joves en les decisions que els afecten.

La proposta combina l’anàlisi vivencial, jurídica, institucional i comunicativa amb una mirada ètica i ciutadana que posa el focus en l’experiència propera de l’alumnat. L’alumnat assumeix progressivament rols cada vegada més actius: d’observador crític passa a analista de casos, de simulador institucional a promotor de canvi real, elaborant productes concrets amb incidència al seu propi entorn educatiu i social.

La unitat incorpora sistemàticament una mirada crítica: no es limita a presentar el Síndic com una solució màgica als problemes de drets, sinó que planteja els seus límits, la complexitat de la gestió institucional i la necessitat de la participació activa de la ciutadania per garantir una democràcia real.

Nivell i matèries:

Educació Secundària Obligatòria (3r-4t d’ESO). Especialment adequada per a les matèries de Ciències Socials, Educació en Valors Cívics i Ètics, Llengua i Literatura, Filosofia i Dret. Pot treballar-se de manera interdisciplinària.

Durada estimada:

Entre 12 i 15 hores lectives, adaptable al ritme i les necessitats del grup. La unitat es pot implementar sencera o seleccionant les SA més pertinents per a cada context.

Comprendre la diferència entre tenir drets reconeguts i poder-los exercir realment.

Analitzar les barreres estructurals (econòmiques, socials, administratives) que dificulten l’exercici igualitari dels drets.

Conèixer el funcionament del Síndic de Greuges de Catalunya: competències, límits i procediments.

Identificar situacions properes de vulneració o aplicació desigual de drets en l’entorn educatiu i social.

Aplicar la perspectiva de drets a casos concrets i elaborar informes i propostes argumentades.

Analitzar els drets específics de la infància i l’adolescència i les desigualtats en el seu exercici.

Reflexionar sobre la participació com a dret i com a pràctica democràtica real.

Produir continguts i propostes rigorosos, argumentats i adreçats a destinataris concrets.

Fomentar la participació democràtica activa i la responsabilitat ciutadana des del propi entorn.

Treballar de manera col·laborativa assumint rols i responsabilitats compartides.

Recursos informatius:

• Articles i dossiers educatius sobre drets fonamentals, el Síndic de Greuges i drets de la infància.
• Informes reals del Síndic de Greuges de Catalunya sobre educació, salut, habitatge i drets de la infància (disponibles en versió adaptada).
• Fonts primàries adaptades: Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant, Llei del Síndic de Greuges, Estatut d’Autonomia de Catalunya (articles sobre drets i institucions).
• Casos reals tractats pel Síndic: segregació escolar, barreres a l’accés a serveis, discriminació, vulneració de drets de menors.
• Notícies, reportatges i testimonis sobre situacions de vulneració de drets en entorns quotidians.
• Materials audiovisuals: entrevistes amb el Síndic, documentals sobre drets humans en contextos propers.

Recursos materials:

Plantilles de queixa formal inspirades en el model del Síndic.

Ordinadors o tauletes amb connexió a internet.

Eines digitals per a la creació de continguts: Canva, Padlet, CapCut, PowerPoint, Google Slides.

Gravadores o mòbils per enregistrar àudio i vídeo (SA 3).

Fulls de treball, guies d’anàlisi i rúbriques d’avaluació.

Projector o pantalla per a presentacions i mostres finals.

Dossiers de rol per a la simulació institucional (SA 2).

SA	Títol	Durada aproximada	Producte final
SA 1	Els drets són reals o només són paper?	5-6 h + treball fora de l’aula	Reportatge vivencial “Tenim els mateixos drets… però les mateixes oportunitats?”
SA 2	El Síndic: Qui respon quan els drets es vulneren?	5-6 h	Proposta al consell escolar: informe, queixa formal i mesures de millora
SA 3	El nostre institut és just?	5-6 h + treball fora de l’aula	Proposta institucional i campanya comunicativa “Tenim dret a ser escoltats”

L’avaluació s’articula des d’un enfocament competencial i formatiu, combinant l’observació del procés, la coavaluació i l’autoavaluació, i l’anàlisi dels productes finals. Es valoren especialment la capacitat d’anàlisi crítica, el rigor en l’ús de casos i fonts, la capacitat d’argumentació, la cooperació entre iguals i la qualitat comunicativa del producte. La progressió de les activitats està plantejada perquè l’alumnat passi gradualment de l’experiència personal i la identificació de desigualtats quotidianes, a la comprensió institucional i finalment a la participació activa i la proposta de millores reals. Cada SA incorpora rúbriques específiques i una graella d’habilitats socioemocionals (iniciativa, escolta activa, respecte, gestió constructiva del desacord).

1. Comença per l’experiència, no per la institució
Inicia la UD amb una pregunta potent i propera: “Coneixes algú que senti que un dret seu no ha estat respectat?” o “Creus que les lleis protegeixen tothom de la mateixa manera?”. No comencis explicant què és el Síndic: deixa que l’alumnat descobreixi per què existeix a partir dels problemes reals que identifica. La institució ha de ser la resposta a un problema detectat, no el punt de partida.

2. Cuida el to: empatia i rigor, no victimisme ni distància
Evita tant la compassió desmobilitzadora (“pobres persones que pateixen injustícies”) com la fredor abstracta (“analitzar casos llunyans”). Acompanya l’alumnat a entendre que les vulneracions de drets són prop seu, que les institucions de garantia existeixen per això, i que ells i elles poden actuar-hi. El pensament crític sobre el sistema de drets no és pessimisme: és la manera més madura d’entendre i defensar la democràcia.

3. Assigna rols dins dels equips des del principi
Investigador/a de casos, analista jurídic/a, responsable de comunicació, editor/a d’informe, verificador/a de fonts… Aquesta distribució afavoreix la interdependència positiva i responsabilitza cada membre. Els rols es poden rotar entre SA per afavorir el desenvolupament competencial global i que tot l’alumnat experimenti perspectives diferents.

4. Treballa amb casos i materials reals, adaptats
Informes del Síndic, notícies de premsa, testimonis, dades estadístiques sobre desigualtats. Sempre contextualitzats i simplificats per a l’ESO, respectant criteris de DUA (Disseny Universal per a l’Aprenentatge). L’autenticitat dels materials reforça el sentit de la tasca i la motivació de l’alumnat. Un cas real del Síndic val més que deu exemples inventats.

5. Fomenta el debat estructurat amb regles clares
Utilitza dinàmiques com el debat guiat, el plenari, les estacions d’experts, la simulació institucional o l’anàlisi de casos. Estableix normes d’ús de la paraula, de respecte a les opinions i de necessitat de fonamentació dels arguments. En la simulació (SA 2), insisteix que cada rol ha de defensar la seva posició amb arguments, no amb emocions.

6. Treballa els límits del sistema, no només les seves virtuts
Una de les aportacions més valuoses d’aquesta UD és que l’alumnat comprengui que el Síndic no és omnipotent: les seves recomanacions no són vinculants, les administracions poden no seguir-les, i alguns problemes superen el seu àmbit d’actuació. Això no és una feblesa a amagar: és una realitat que permet reflexionar sobre per què la democràcia necessita ciutadans actius, no només institucions.

7. Garanteix espais de reflexió personal
Exit tickets, diaris de pensament, reflexions escrites o Mentimeter permeten a l’alumnat consolidar aprenentatges complexos i connectar-los amb la seva pròpia experiència. Aquests moments de metacognició són fonamentals per integrar el contingut treballat i per detectar possibles situacions personals sensibles que requereixin acompanyament específic.

8. Assegura la inclusió i la diversitat d’expressió
Ofereix diferent s canals d’expressió (oral, escrita, visual, sonora) i nivells de profunditat. Té present que a l’aula hi pot haver alumnat amb experiències directes de vulneració de drets, de migració o d’exclusió que enriqueixin el debat, però que també requeriran un acompanyament específic i sensible. No forcis a ningú a compartir experiències personals.

9. Dona sentit comunicatiu real al treball
Presentar la proposta al consell escolar, publicar el reportatge a la revista del centre, difondre la campanya comunicativa a les xarxes o als passadissos reforça la idea que el treball de l’alumnat té impacte i responsabilitat real. La SA 2, en particular, ofereix la possibilitat d’una interacció directa amb l’equip directiu o el consell escolar: no desaprofitis aquesta oportunitat. Considera etiquetar els productes finals a @JuniorReportCAT i als canals digitals del centre.

10. Tanca la UD amb una mirada global i connectada
En la sessió de tancament, recupera les preguntes inicials i ajuda l’alumnat a veure com tots els fils treballats es connecten: la realitat quotidiana dels drets, el paper de les institucions de garantia, els drets específics dels joves i el repte de construir junts una democràcia més justa. La pregunta final ha de ser oberta i ha de quedar sense resposta definitiva: la democràcia és un procés, no un estat.