Les costes veneçolanes ofereixen paratges idíl·lics, mentre que la situació política ha obligat milions de persones a emigrar
Veneçuela celebra cada 5 de juliol el seu Dia de la Independència, una data que commemora la signatura del document amb el qual set de les deu províncies veneçolanes van declarar la seva independència d’Espanya el 1811. Va ser un dels primers països sud-americans a independitzar-se després de segles de domini colonialista.
Situada a la punta nord del continent sud-americà, Veneçuela fa frontera amb Colòmbia, el Brasil i Guyana. També té prop de 4.000 quilòmetres de costa a l’oceà Atlàntic i el mar Carib, la meitat dels quals són platges de sorra blanca i aigües cristal·lines, i més de 300 illes.
En ple clima tropical, Veneçuela destaca per l’exuberància de la natura i les platges paradisíaques, encara que una part del seu territori arriba fins a la serralada dels Andes. La muntanya més alta és el pic Bolívar, que fa 4.978 metres d’alçada.
Entre els llocs més visitats hi ha el parc nacional de l’arxipèlag de Los Roques, on es troba l’escull de coral més gran del Carib; la cascada de Kerepakupai Merú o Salt de l’Àngel, la més alta del món amb gairebé 1.000 metres de caiguda, o la desembocadura del riu Orinoco, el delta del qual és tan gran que els primers conqueridors van pensar que havien trobat un mar.
https://www.instagram.com/p/CHypruShkwm/
Veneçuela té poc més de 28 milions d’habitants. La seva capital, Caracas, és una ciutat bulliciosa on viuen més de dos milions de persones i que va ser fundada pels espanyols el 1567.
El socialisme veneçolà
Veneçuela és una república presidencialista d’ideologia comunista o “socialista”, com s’anomena a Amèrica Llatina. És dels pocs països del món que es declara obertament comunista, com la Xina o Cuba.
L’origen del socialisme veneçolà s’atribueix al militar i polític Hugo Chávez, anomenat “El Comandante”, que va governar el país des del 1998 fins a la seva mort el 2013. Chávez va dur a terme l’anomenada “Revolució Bolivariana”, una revolució política i social amb la qual va introduir reformes d’esquerres i va fomentar el patriotisme dels països sud-americans davant dels països occidentals.
Chávez va voler posar fre a la influència dels Estats Units a la regió i, des de llavors, Veneçuela està en conflicte directe amb el govern nord-americà. Aquest enfrontament ha perjudicat el govern veneçolà i, sobretot, a la seva població.
El gobierno venezolano cambió totalmente sus políticas con el presidente Hugo Chávez, que bautizó el país como República Bolivariana de Venezuela 🇻🇪. Conoce la historia de la #RevoluciónBolivariana.
👉 https://t.co/mcq8SHtKj0
Por @elegiboo pic.twitter.com/m0cedeQj1N— Junior Report (@JuniorReport_) February 1, 2019
Veneçuela té les reserves de petroli més grans del món, la qual cosa suposa una gran font de riquesa. No obstant això, a causa del bloqueig econòmic liderat pels Estats Units, el govern veneçolà no pot exportar ni vendre gran part d’aquest petroli. Com a conseqüència, el país pateix una greu crisi econòmica i el 94% dels veneçolans viuen en la pobresa, segons l’última Enquesta Nacional de Condicions de Vida (ENCOVI).
Per alguns, Chávez va ser una figura revolucionària que va despertar la consciència dels països llatinoamericans per rebel·lar-se contra els països occidentals que continuen aprofitant-se dels seus recursos, igual que va fer Simón Bolívar a principis del segle XIX. Per uns altres, la seva forma autoritària de governar va acabar derivant en una dictadura en la qual qualsevol crítica o dissidència era perseguida i silenciada.
Crisi política a Veneçuela
Abans de morir, Chávez va nomenar un successor: Nicolás Maduro, que governa a Veneçuela des de la mort del Comandante el 2013. Amb el Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV), Maduro ha mantingut les polítiques d’esquerres i segueix enfrontat al govern dels Estats Units.
Els últims anys han sorgit diverses acusacions d’abús de poder i corrupció contra Maduro, qui ha reformat les lleis i el poder judicial per mantenir-se al poder.
A principis del 2019, el líder de l’oposició veneçolana, Juan Guaidó, es va autoproclamar president per a intentar destituir a Maduro. Una part de la comunitat internacional es va posicionar a favor de Guaidó, però no va haver-hi cap canvi real al país: dos anys després, el PSUV continua controlant les institucions i bloquejant qualsevol intent de canvi.
La crisis política en #Venezuela 🇻🇪 abre muchas preguntas sobre la autoproclamación de Juan Guaidó: ¿es un golpe de estado o una forma de defender la democracia? ¿Quién es el presidente legítimo?
👉 https://t.co/hhKQPlpHG0 pic.twitter.com/3XgnAVKOMp
— Junior Report (@JuniorReport_) January 29, 2019
A banda de la crisi econòmica, la situació política a Veneçuela ha provocat una greu crisi migratòria: prop de 4 milions de veneçolans han sortit del país segons dades de Nacions Unides. Alguns són opositors que fugen de la repressió política, mentre que uns altres només busquen sobreviure i millorar la seva qualitat de vida.
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
