Una intranet tancada a l’exterior, l’estadi més gran del món, pel·lícules de Mr.Bean… Algunes curiositats de la vida a Corea del Nord
Per Jofre Marzal
Corea del Nord és un país singular que dóna lloc a múltiples curiositats que resulten difícils de creure. A quin any viuen els nord-coreans? Tenen Facebook? Quins programes poden veure a la tele? I quines pel·lícules fan al cinema? Algunes coses només passen a Corea del Nord.
Any 105 d.K.
Mentre nosaltres estem al 2017, els nord-coreans viuen l’any 105. El seu calendari comença el 1912, l’any en què va néixer Kim Il-sung, el fundador de la República Popular Democràtica de Corea i avi de l’actual capdavanter.
Cercle digital
A Corea del Nord no existeix internet com el coneixem nosaltres. Hi ha una intranet, una xarxa interna amb continguts limitats.
Per mantenir el seu sistema polític i social, Corea del Nord vol evitar qualsevol influència externa, així que en aquesta intranet només pot trobar-se informació autoritzada pel govern. Allí no coneixen Google, ni Facebook, ni Youtube, ni Instagram.
Vells costums
A causa de l’herència comunista, Corea del Nord ha copiat costums velles dels països soviètics. Per exemple, durant l’època de collita, els treballadors d’oficina a les ciutats es desplacen al camp dues setmanes a ajudar als agricultors.
D’altra banda, els nord-coreans dediquen tots els divendres a fer feines comunitaries, com per exemple cuidar els jardins de les ciutats. Els dissabtes són per estudiar i els diumenges per descansar.
L’estadi Rungrado May Day
A Pyongyang, la capital del país, es troba l’estadi més gran del planeta. El règim assegura que té capacitat per 150.000 persones (50.000 més que en el Camp Nou), encara que alguns experts calculen que hi ha 114.000 seients. Tot i així, segueix sent l’estadi més gran del planeta.
La televisió pública
A Corea del Nord només hi ha dos canals de televisió i destinen la major part de la seva programació a difondre propaganda.
El principal telenotícies del règim nord-coreà ha estat presentat per la mateixa presentadora des de 1971: Ri Chun Hee, una dona de 72 anys que es va jubilar el 2012, però segueix anunciant les notícies més importants.
Líders omnipresents
El culte a la dinastia Kim és absolut. Tots els nord-coreans porten un pin a la solapa amb la cara d’algun dels líders: Kim Il-sung, Kim Jong-il i Kim Jong-un. A totes les cases i llocs públics també hi ha penjades fotos amb els seus retrats.
La guerra contra el sud
Oficialment, Corea del Nord i Corea del Sud porten 64 anys en guerra, des de la fi de la Guerra de Corea (1950-1953). Malgrat haver acordat un armistici, encara no han signat cap tractat de pau.
El poder militar té molta importància a la cultura coreana, segons la política Songun. Corea del Nord té un dels exèrcits més grans del món, amb un milió de soldats, i tots els habitants reben formació militar.
De vacances a Pyongyang
Anar de vacances a un lloc tan tancat i aïllat com Corea del Nord és complicat. Per entrar al país ha de demanar-se un visat especial a alguna agència de viatges autoritzada pel règim.
Una vegada allí, els visitants no poden portar mòbil i han d’anar acompanyats en tot moment per dos guies turístics. Tampoc poden sortir de l’hotel ni passejar lliurement, perquè la visita té un itinerari tancat. En definitiva: els turistes només poden veure el que els deixen veure.
Pel·lícules de cinema
Corea del Nord té la seva pròpia indústria cinematogràfica i, com a part del sistema de propaganda del govern, està dedicada a reproduir la filosofia del règim.
Igual que la resta d’informacions i productes externs, el cinema estranger està sotmès al filtre de les autoritats. Tot així, algunes pel·lícules aconsegueixen superar la censura: la britànica Mr. Bean és un dels exemples més curiosos.
Un occidental al govern nord-coreà
Hi ha un occidental que forma part del règim de Kim Jong-un. Sembla increïble, però és un català de Tarragona: es diu Alejandro Cao de Benós i treballa representant a Corea del Nord pel món.
Quan era jove, Cao de Benós va quedar fascinat pel poder de la dinastia Kim i es va presentar voluntari per servir al règim. Arran de la seva fidelitat al país, l’òrgan del govern que s’ocupa de les relacions culturals amb l’estranger el va nomenar delegat especial.
El misil Marte-15, pone fin a los planes de invasión preventiva del imperio norteamericano. Aumenta el histerismo de Nikki Haley en la ONU, incapaz de detener los avances de la RPD de Corea. pic.twitter.com/l6cExvzMH8
— Alejandro Cao (@DPRK_CAODEBENOS) November 30, 2017
Informació elaborada en col·laboració amb la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
