La viedojòquei Silvia Isach Saumell és una de les pioneres en l’ús de les imatges com a suport per a concerts i esdeveniments
Per Judith Vives
Si el discjòquei és el responsable de seleccionar y mesclar la música, el viedojòquei és el professional que juga amb les imatges per crear un espectacle en què vídeo i música estan sincronitzats. El VJing és, en paraules de Silvia Isach Saumell, l’art de pintar la música.
Isach, que imparteix classes a Microfusa, disposa d’un estudi creatiu audiovisual anomenat Sinoca. Ella va ser una de les pioneres en aquesta disciplina que fusiona elements estètics, tècnics i informàtics per crear sessions visuals en què la música i la imatge es sincronitzen i es recolzen mútuament.
A Isach li ha interessat des de molt jove la relació entre música i imatge. Recorda com de jove va quedar fascinada per la cultura dels videoclips, que van sorgir amb el naixement de la cadena de televisió MTV. Ella es va orientar al món de la creativitat i la imatge i es va formar en estudis de Belles Arts en l’especialitat de vídeo i fotografia.
El 2006 va descobrir uns cursos de VJing, una disciplina relativament desconeguda en aquell moment, però que a ella li va obrir tot un món de possibilitats. Així va ser com es va introduir en aquest món en què es creen imatges en sincronització amb la música i, de vegades, amb altres pràctiques artístiques com el teatre o la dansa.
A partir d’aquí, va començar a participar en sales musicals, festivals de vídeo art digital i a actuar com VJing per a diferents grups.
L’any 2010, dins del VJing es va produir una petita revolució amb l’aparició del mapping, una activitat que consisteix a crear contingut audiovisual pensat per projectar emmarcat en diferents espais i formats. Isach se’n va anar a Suïssa a fer un curs d’especialització en aquesta nova tècnica, a la qual també es dedica amb la seva empresa Sinoca.
Actualment, l’artista imparteix classes de VJing a Microfusa. Es tracta d’un curs de 60 hores en què els alumnes adquireixen els coneixements informàtics necessaris per aprendre a projectar i sincronitzar una peça musical amb imatges. També ensenya a editar i produir material visual amb programes d’edició.
Segons explica, un VJing pot crear les seves pròpies imatges, però també treballar amb material d’apropiació procedent d’arxius visuals. Per exemple, material que provingui d’un fons documental o que sigui un producte d’un altre artista visual.
Els videojòqueis poden trobar sortides professionals en discoteques i festivals, però també acompanyant grups musicals que volen un suport visual per als seus concerts.
També en les arts escèniques com el teatre i la dansa es requereix cada vegada més la figura del VJing. Finalment, els mappings i el VJing per a esdeveniments, festes i altres celebracions són una altra de les sortides professionals.
Informació elaborada en col·laboració amb Microfusa.
