Joaquim Arbusé la segona generació de 3 generacions de flequers a Llagostera, Girona
Joaquim Arbusé és la segona generació d’una saga de flequers de Llagostera, Girona. Els seus pares van fundar la fleca durant de la postguerra, (1949) i explica que porta més de 45 anys fent pa i dolços.
Postreja la primavera:
Delícia de taronja i trufa, tot el plaer de la taronja i l'adictiu sabor de la nostra trufa. pic.twitter.com/C4xCVqLVMw
Podria parlar sobre l’origen de la fleca?
El meu pare va anar a treballar de flequer a Can Japet de la plaça de Llagostera, una casa que més tard la nostra família va comprar i és l’actual seu de la sucursal del banc Santander del poble. Més tard va anar a treballar a Can Avelleneda on va aprendre l’art de fer pa de pagès, el pa de pallissó. Quan es va casar amb l’Angeleta, va comprar una fleca que es deia “Can Turitus”, van fer el forn nou i com que ja no tenien més diners per pagar la balança, la van comprar a terminis…
Qui treballava al principi de la fleca?
Hi treballaven el meu pare, Jaume Arbusé, un aprenent que es deia Nairu i un altre, en Fonei, que més tard també treballaria amb mi.
https://www.instagram.com/p/B8nvt5eIZ5i/
En què consistia el seu treball?
Cada dia feien més pa, després el seu pare, l’avi Quimet va anar a ajudar-lo. Posava quatre feixines de bruc, de pi dins el forn que feien flama. Cremaven al forn, primer es posaven endarrere, llavors amb un tiràs; un ferro llarg i corbat de dalt es tiraven endavant per fer-les córrer i que es repartís la calor per tot el forn. Se sabia que el forn estava bé quan la volta de dalt era tota blanca. La cendra es tirava dins un cilindre que es tancava hermèticament, allò quedava ofegat i en deien el carbonet. Com que no hi havia butà, la gent cuinava amb allò.
La meva feina més endavant, consistia a enfornar. Va ser la meva primera feina i em van dir que havia quedat molt bé però dubto que això fos veritat!
Com ha evolucionat la fleca durant tots aquests anys?
Doncs al principi hem de pensar que la gent demanava que li venguéssim pa del dia anterior, així no era tan bo i no en menjaven tant, i estalviaven… Completament diferent del que passa ara.
Més tard vaig anar a aprendre a fer dolços a Can Gironés de Sant Feliu de Guíxols; croissants, brioxos, panets de viena…
Quan costava el pa fa 50 anys?
Un quilo de pa de fa cinquanta anys valia deu pessetes amb vuitanta cèntims. És a dir uns deu cèntims d’ara.
Quin futur li veu a la fleca?
Penso que quedarà la fleca industrial, sintètica, que es distribuirà als supermercats. I la fleca tradicional quedarà com un “guisat de cassola” seguirà existint i serà un pa especial.
Article redactat per estudiants d’ESO i redactors del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
