Xarxes a partir dels 16 anys: per què és important retardar-ne l’ús?

Agafes el mòbil, mires un moment Instagram i sense adonar-te’n ha passat més de mitja hora. Que el temps s’escoli entre les mans no és casual, sinó que les xarxes socials utilitzen trucs dissenyats específicament perquè cada vegada dediquem més estona al dispositiu i, per tant, en siguem més dependents.

Elements com “l’scrolling infinit”, que permet moure el dit per trobar nou contingut sense un punt final; la funció del “click per actualitzar” o les notificacions que ens arriben, ens mantenen el cervell actiu, ens fan alliberar dopamina i aconsegueixen retenir la nostra atenció.

De fet, els adolescents catalans dediquen més de sis hores al dia a les xarxes socials. Plataformes com TikTok, WhatsApp, Instagram o Twitter capten la seva atenció un total de 43 hores setmanals, més temps del que passen dormint o duent a terme qualsevol altra activitat.

Són dades que recull l’assaig “Segrestats per les xarxes” dels investigadors Cristina Fernández Rovira (Uvic) i Santiago Giraldo Luque (UAB). A través d’evidències científiques, els autors alerten que les xarxes socials tenen un impacte negatiu en la salut mental i en el benestar emocional dels joves. A més, desmenteixen algunes creences: les xarxes socials no fomenten la socialització perquè creen relacions superficials, i és fals que els joves en puguin controlar l’ús perquè la majoria se’n declara addicte.

Una guia per acompanyar les famílies

Per a moltes llars, gestionar els dispositius electrònics en el dia a dia genera força maldecaps. Sovint, als adults, els calen eines per a poder acompanyar, educar i donar un bon exemple i és, en aquest sentit, que el Departament d’Educació i Formació Professional (FP) ha publicat una guia per a la digitalització responsable anomenada ‘Menys pantalla, més vida’, en la qual es proposen eines perquè la comunitat educativa es coordini en l’ús dels dispositius.

La publicació ofereix informació i consells a les famílies per a establir hàbits saludables, límits clars i normes compartides en l’ús dels dispositius digitals segons franges d’edat. Per exemple, dels 12 als 15 anys, es recomana retardar l’ús del primer telèfon amb internet, no permetre l’accés a les xarxes socials, utilitzar les pantalles després d’haver fet les tasques personals i limitar el temps d’ús a dues hores diàries.

Dels 16 als 18, mentrestant, es considera que el jove ja té prou competències i maduresa per actuar de manera conscient en l’ús autònom del mòbil amb internet i dels altres dispositius digitals. Es recomana que no s’utilitzin durant els àpats i que es generin converses al voltant de les tecnologies digitals per a generar-ne un ús crític i conscient.

La guia també recomana establir un pla digital familiar no amb la voluntat de prohibir, sinó amb l’objectiu de regular l’ús dels dispositius, promoure moments compartits de qualitat, estimular el diàleg i potenciar el pensament crític.

Per què t’interessa aquesta notícia?

De mitjana els preadolescents tenen el seu primer mòbil a 6è de primària, és a dir, quan compleixen 11 anys, i pràcticament tots els que en tenen també disposen de xarxes socials. A més, en la meitat dels casos, el fet de tenir un dispositiu afavoreix que consumeixin contingut pornogràfic de manera casual mentre naveguen.

Tenint en compte l’impacte que les xarxes poden generar en la salut mental i en les relacions socials dels adolescents i joves, els experts recomanen que no hi tinguin accés fins als 16 anys. A més, el govern espanyol ja està tramitant una llei en aquest sentit, que vol protegir els infants i adolescents dels riscos que els mòbils i altres dispositius poden generar en el seu dia a dia.

Les xarxes socials s’han convertit en una de les principals eines de comunicació i expressió dels adolescents i joves. Ara bé, per evitar que el seu ús s’escapi de les mans -tres de cada 10 adolescents podrien desenvolupar-ne un ús problemàtic, segons UNICEF- cal establir unes normes de gestió segons l’edat i pactades amb els adults responsables.