Quin és l’objectiu de la inclusió? Què és l’accessibilitat cognitiva? Com es desenvolupa l’autogestió?
Conèixer els conceptes que envolten les persones amb discapacitat intel·lectual en pot ajudar a entendre millor la realitat, empatizar-hi i comprendre com se senten en el seu dia a dia.
En aquest sentit, cal distingir entre processos com la inclusió o la integració, que representen realitats diferents. També és fonamental entendre per què les persones amb discapacitat tenen més possibilitats de patir victimització. O com poden intervenir de forma més efectiva en les decisions polítiques que els afecten directament.
Et presentem una sèrie de conceptes clau per entendre la discapacitat intel·lectual.
Inclusió i accessibilitat cognitiva
Avui dia, l’objectiu principal de les persones amb discapacitat intel·lectual és la inclusió, és a dir, que puguin participar en qualsevol activitat en igualtat d’oportunitats respecte a totes les altres persones. Aquest model s’aplica en tots els àmbits de la vida: educació, lleure, feina, participació en societat…
La inclusió de les persones amb discapacitat s’aconsegueix de moltes maneres: garantint-los la participació en les eleccions, protegint el seu dret de rebre una educació (del tipus que sigui), visibilitzant el col·lectiu en societat… Aquestes accions els ajuden a tenir veu pròpia, a prendre decisions, a exercir els seus drets i a ser més autònomes i independents.
Un dels procediments més importants per aconseguir la inclusió és l’accessibilitat cognitiva, un dret reconegut per les Nacions Unides. L’accessibilitat cognitiva permet eliminar les barreres de comprensió presents al nostre entorn (documents, espais, serveis) a través de metodologies concretes com la Lectura Fàcil, l’ús de pictogrames o el Wayfinding (incorporar senyals als espais públics per guiar les persones).
Victimització
Les persones amb discapacitat solen ser víctimes de burles, prejudicis i discriminació. Aquestes actituds discriminatòries estan relacionades amb un altre concepte clau: la victimització.
Parlem de victimització quan una persona amb discapacitat esdevé víctima perquè una altra persona comet algun acte nociu contra ella. Un estudi de Dincat revela que 9 de cada 10 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament han patit alguna mena de victimització al llarg de la vida.
Hi ha diferents situacions en què una persona pot convertir-se en víctima: delictes comuns, violència entre iguals, victimització per part de cuidadors, victimització sexual o victimització electrònica (quan la persona és víctima de ciberdelictes comesos a través d’internet o de les xarxes socials).
Autorepresentació i autogestió
D’un temps ençà, les persones amb discapacitat s’han començat a organitzar com a col·lectiu per donar visibilitat a la seva situació i reivindicar els seus drets. Aquesta iniciativa es defineix a través de l’autogestió i l’autorepresentació, dos conceptes relacionats però amb intenció diferent.
L’autogestió se centra en l’àmbit personal de cada individu, en com gestiona la situació personal i defensa els propis drets. [AMPLIAR?] D’altra banda, l’autorepresentació fa referència a la part pública de la persona: com participa en un col·lectiu i com aquest el representa.
En aquest sentit, tots dos conceptes estan molt relacionats ja que la forma en què una persona defensa els seus drets (autogestió) acaba repercutint en la defensa d’aquests drets com a col·lectiu (autorepresentació).
La falta de representació de les persones amb discapacitat intel·lectual als òrgans de decisió política ha provocat que, sovint, es prenguin decisions que els afecten sense tenir-ne en compte l’opinió.
Per combatre aquesta situació s’han creat organitzacions i grups de participació per intervenir en la vida social i política. Ja no es tracta de triar representants que en tinguin en compte les necessitats o que en puguin transmetre les demandes, sinó que siguin les persones amb discapacitat en si mateix les qui participin en la presa de decisions.
L’objectiu final és que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin defensar els propis drets i fer que es compleixin, d’acord amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2016. Aquest procés es coneix com a empoderament i implica que les persones siguin més fortes i independents en la seva vida diària.
Fonts: Dincat, Plena Inclusió, Organització de Nacions Unides (ONU)
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. Pots accedir a la nostra botiga per consultar el catàleg complet!
