Les vides dels negres importen  

Agents antidisturbis detenen a Ieshia Evans, una manifestant que protestava per la mort d’Alton Sterling, un jove afroamericà que va ser abatut a tirs per la policia en Baton Rouge (Louisiana) al juliol de 2016. (Jonathan Bachman / Reuters)

El moviment Black Lives Matter denuncia la violència i discriminació que encara existeix contra la gent negra

Fa més de mig segle, Martin Luther King liderava la lluita per defensar els drets civils de la població afroamericana. Va ser una època convulsa, amb manifestacions, protestes i molts enfrontaments entre els defensors de la igualtat racial i la gent que s’hi oposava.

Finalment, al 1964 es va aprovar la Llei de Drets Civils, que acabava amb la segregació racial que dividia els espais públics entre blancs i negres: escoles, restaurants, transports, hospitals… Un any després, la Llei del Dret a Vot permetia als negres votar.

Van ser avanços molt importants en aquella època. No obstant això, dècades més tard, la desigualtat racial segueix sent un problema greu a Estats Units.

Sempre en desavantatge

Els Estats Units es defineixen com “el país de les oportunitats”, on qualsevol pot triomfar sigui qui sigui i vingui d’on vingui.

No obstant això, diversos estudis demostren que, com a mitjana, la població blanca és més rica i té un salari més alt que els treballadors negres. Aquesta situació repercuteix en el benestar de les famílies i la seva qualitat de vida, i també en l’educació que reben els seus fills.

Per exemple, els estudiants negres tenen més probabilitats de suspendre o de ser expulsats dels col·legis, però menys opcions d’acabar una carrera universitària.

Els estudiants negres triguen més temps en graduar-se i opten per estudis universitaris més curts i econòmics. (NCES)

Però una de les pitjors conseqüències de la desigualtat racial és la violència de la policia contra la població negra. 

Quan la discriminació es converteix en violència

Durant els últims anys, s’han registrat múltiples casos de persones negres que han mort per trets policials. En la majoria d’aquests incidents, la policia havia disparat sense comprovar si realment eren delinqüents o suposaven un perill.

L’associació Black Lives Matter va ser creada al 2013, després que un jutge absolgués al policia blanc George Zimmerman per la mort de l’adolescent negre Trayvon Martin, a qui Zimmerman havia disparat tot i que Martin anava desarmat.

El hashtag #BlackLivesMatter [Les vides dels negres importen] es va fer llavors viral a Estats Units. L’objectiu d’aquest moviment és cridar l’atenció sobre la violència policial contra gent negra que sovint es produeix de manera arbitrària. 

Igual que l’Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color (NAACP) amb la qual Martin Luther King col·laborava, Black Lives Matter organitza protestes, boicots i manifestacions per denunciar la situació de la població negra.

A l’agost de 2014 tenia lloc un altre cas de violència racial: la mort del jove negre Michael Brown pels trets de Darren Wilson, un policia blanc. Aquest cas va provocar greus disturbis a Ferguson, la ciutat on van succeir els fets.

L’últim cas de violència policial es va produir fa pocs dies: el 18 de març, la policia de Sacramento (Califòrnia) va disparar 20 vegades contra Stephon Clark, perquè van confondre el seu telèfon mòbil amb una arma.

L’actuació desproporcionada de la policia i, sobretot, el fet que molts dels policies acusats acabin absolts fa que molta gent a Estats Units posi en dubte l’actuació de les autoritats.

#martinlutherking #civilrights #equality

A post shared by Lilith Uthopia (@lilithuthopia) on

Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here