10 escriptores en català que no podràs deixar de llegir
Una selecció de llibres per descobrir noves veus i referents imprescindibles de la literatura catalana
Llegir és una forma de trobar miralls on ens podem veure reflectits i d’obrir portes cap a altres mons. I, sovint, aquests mons també tenen veu de dona. La literatura catalana està plena de veus potents, creatives i transformadores de grans escriptores que ens ajuden a entendre el món i a nosaltres mateixos amb una sensibilitat i una força sorprenents.
Aquest article et convida a descobrir deu autores en llengua catalana que tothom hauria de conèixer: algunes han tingut un paper fonamental a la història perquè van obrir el camí en temps difícils. D’altres estan renovant el panorama amb propostes fresques i arriscades, però totes tenen alguna cosa a dir-te.
1. Mercè Rodoreda (1908–1983)
Una de les figures més reconegudes de la literatura catalana del segle XX, Mercè Rodoreda és coneguda per la seva prosa poètica i la profunditat dels temes que tracta. La seva obra toca temes com la guerra, la feminitat, la solitud i el pas del temps.
La seva novel·la més cèlebre, La plaça del Diamant (1962), retrata la vida de Natàlia, una dona coneguda com la Colometa, que viu els estralls de la guerra civil i la postguerra a la Barcelona de l’època. Rodoreda crea un univers intimista on la protagonista es veu atrapada en un món en ruïnes, però lluita per mantenir la seva dignitat i esperança. Una obra de referència imprescindible per comprendre la literatura catalana moderna.
2. Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) (1869–1966)
Víctor Català va ser el pseudònim utilitzat per Caterina Albert i Paradís, una escriptora de gran rellevància en la literatura catalana. Va optar per un nom masculí per poder escriure amb llibertat en una època en què aquesta activitat no era habitual entre les dones.
La seva obra va estar influenciada pel modernisme, un moviment que va intentar renovar els llenguatges i els temes de la literatura, i que es va caracteritzar per la recerca de la intensitat emocional, la profunditat psicològica i la crítica social.
De Víctor Català val la pena llegir Solitud. Publicada el 1905, l’obra segueix la Mila, una dona que descobreix el món i a si mateixa en un entorn hostil. El llenguatge, la simbologia i la profunditat psicològica fan de Solitud una lectura indispensable.
3. Maria Aurèlia Capmany (1918–1991)
Maria Aurèlia Capmany va ser una de les veus més influents en la cultura catalana del segle XX, tant com a escriptora com a política i activista feminista. La seva obra inclou novel·les, peces teatrals i textos d’opinió que qüestionen les estructures socials i polítiques establertes.
Un dels seus llibres més coneguts és Feliçment, jo sóc una dona (1971), una novel·la que trenca els esquemes tradicionals sobre el rol de les dones en la societat i introdueix el feminisme com un tema central, molt abans que fos un debat públic àmpliament acceptat.
Gràcies a un estil ple d’ironia i intel·ligència, Capmany va obrir nous horitzons per a les generacions futures d’escriptores.
4. Montserrat Roig (1946–1991)
Montserrat Roig va ser periodista, escriptora i activista amb un enorme compromís social. Va jugar un paper fonamental en la recuperació de la memòria històrica, i es va fixar sobretot en la vida de les dones i en les víctimes del franquisme.
La seva obra Els catalans als camps nazis (1977) és un llibre d’investigació que dona veu a les persones que van ser deportades a camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta obra rigorosa i emotiva és un testimoni del patiment, la resistència i la solidaritat entre els deportats. Roig també va defensar la necessitat d’un compromís actiu amb la veritat i la justícia social.
5. Irene Solà (1990)
Una de les veus més fresques i innovadores de la literatura catalana contemporània, Irene Solà ha captivat els lectors amb el seu estil poètic i la seva manera de fusionar el realisme amb la màgia.
La seva obra Canto jo i la muntanya balla (2019) és una novel·la que parla de manera original de la relació entre l’home, la natura i el mite. Ambientada al Pirineu, la història està narrada des de diverses perspectives (humans, animals, plantes i fins i tot núvols i fantasmes).
Tota una celebració de la bellesa de la natura i una reflexió sobre la memòria i el pas del temps.
La seva prosa intensa i lírica ha fet que aquest llibre esdevingui un dels més importants de la literatura catalana actual.
6. Eva Baltasar (1978)
Eva Baltasar és coneguda per la seva prosa intensa i evocadora, i ha triomfat en el camp de la narrativa amb una trilogia sobre la recerca de la identitat, el desig i les emocions de les dones. La trilogia consta de tres llibres: Permagel (2018), Boulder (2020) i Mamut (2022).
Aquesta trilogia posa l’accent en qüestions d’identitat personal, conflictes emocionals i la recerca de sentit en un món que, de vegades, pot resultar difícil de comprendre. Cada llibre utilitza un llenguatge molt característic de Baltasar, que crea una atmosfera molt particular, fosca, però carregada de bellesa.
7. Marta Orriols (1975)
L’obra de Marta Orriols destaca per la sensibilitat amb què tracta els temes de la pèrdua, el dol i les relacions entre les persones.
La seva novel·la Aprendre a parlar amb les plantes (2018) segueix la vida d’una dona que ha perdut la seva parella de manera sobtada i ha de reconstruir-se emocionalment.
Orriols fa servir un estil delicat i profund, per parlar de les diferents maneres en què les persones afronten la mort i el buit deixat per aquells que han marxat.
8. Marta Rojals (1975)
Marta Rojals és una escriptora amb una gran capacitat d’observació i una mirada crítica sobre la societat contemporània. La seva obra Primavera, estiu, etcètera (2017) segueix una jove que torna al seu poble natal i es retroba amb els lligams familiars i els conflictes interiors.
A través d’una prosa viva i realista, Rojals capta els dubtes i les tensions generacionals, així com el procés de maduració personal. Amb un estil directe i afilat, la novel·la és un retrat de la vida rural, la relació amb el passat i els somnis d’un futur diferent.
9. Tina Vallès (1976)
Autora tant de novel·la juvenil com de narrativa per a adults, Tina Vallès té una gran facilitat per retratar els petits moments de la vida quotidiana amb una gran sensibilitat.
Es pot veure a la seva novel·la La memòria de l’arbre (2017), una història d’amor i memòria entre un nen i el seu avi, que es trasllada a viure amb la família. A través d’una prosa poètica i propera, Vallès parla del pas del temps, la relació entre generacions i el poder de la memòria per preservar el que és més valuós.
10. Jenn Díaz (1988)
Jenn Díaz és una escriptora jove amb una veu literària potent i un ferm compromís feminista. A la seva novel·la Mare i filla (2015) reconstrueix literàriament les dinàmiques complexes que es produeixen dins d’una família de dones.
En aquest llibre ens parla de les herències emocionals i de com els rols tradicionals afecten la seva relació. A més, també toca temes com la maternitat, la identitat femenina i la importància de la memòria personal i col·lectiva.