150 anys de la mort de Georges Bizet, compositor de l’òpera “Carmen”
El compositor francès va morir el 3 de juny del 1875, tres mesos després de l’estrena de l’òpera més important de la seva carrera
Aquest any es commemora el 150è aniversari de la mort de Georges Bizet, compositor d’òpera francès. Amb només 36 anys, va escriure Carmen, l’obra més important de la seva carrera. Tot i això, l’autor no va arribar a conèixer l’èxit que va assolir la seva feina, ja que va morir tres mesos després de la seva estrena.
Georges Bizet va néixer a París el 25 d’octubre de 1838. Des de ben petit, va viure envoltat de música. La seva mare era pianista i, el seu pare, compositor i professor de cant. Va ser ell qui li va fer les primeres classes musicals. Quan tenia 9 anys, va entrar al Conservatori de Música de París, on va aprendre harmonia i composició, i va rebre classes de piano i orgue.
El 1857, va guanyar el Premi de Roma, el màxim guardó que un artista podia rebre en aquella època, i que li va permetre viure i estudiar a Itàlia durant dos anys. Quan va tornar a França, va escriure diverses òperes, així com obres de música simfònica i de càmera, demostrant la seva versatilitat com a compositor.
El seu estil va influir en el verisme que va néixer a Itàlia a finals del segle XIX. En lloc d’explicar històries de déus, reis o herois, les òperes veristes parlaven de persones comunes i els seus problemes quotidians: la gelosia, la pobresa, la violència… L’òpera de Carmen (1875) tenia moltes característiques del verisme, per això es diu que Bizet va ser un precursor d’aquest moviment.
De què va l’òpera de Carmen?
Carmen és una òpera basada en la novel·la homònima de l’escriptor francès Prosper Mérimée, la trama del qual va captivar Bizet, que va començar a compondre la música el 1873. La història està ambientada a Sevilla a principis del segle XIX, i la seva partitura combina influències franceses amb ritmes espanyols (havaneres, seguidilles, pasdobles…).
L’obra, dividida en quatre actes, explica la història de Carmen, una dona gitana que treballa en una fàbrica i que, amb la seva bellesa i carisma, sedueix el soldat Don José, que acaba completament obsessionat amb ella. La protagonista s’enamora d’Escamillo, un torero famós, fet que acaba despertant la gelosia i la desesperació de Don José.
L’òpera es va estrenar el 3 de març de 1875 a l’Opéra-Comique de París i, al principi, va escandalitzar el públic. Carmen mostrava una dona lliure i independent que trencava amb els valors tradicionals. A més, l’òpera culminava amb un assassinat, un final tràgic i realista poc habitual a l’època.
L’obra va guanyar més repercussió quan va començar a representar-se en altres països. Tot i això, Bizet va morir tot just tres mesos després de l’estrena, per la qual cosa no va arribar a conèixer l’èxit que arribaria a assolir la seva feina. Carmen és una de les obres més populars de la història de l’òpera.
Per què Carmen segueix sent una òpera d'èxit 150 anys després?
Com t’afecta aquesta notícia?
Tot i que han passat 150 anys de la seva estrena, l’òpera de Georges Bizet continua sent un èxit internacional. Avui dia, Carmen és la tercera òpera més representada al món, només per darrere de La Traviata (del compositor Giuseppe Verdi) i de La flauta màgica (de Wolfgang Amadeus Mozart).
A més, amb motiu del seu 150è aniversari, diverses ciutats del món la representen als seus teatres, una oportunitat per redescobrir aquesta obra des de noves perspectives. Els directors fa anys que reinterpreten aquesta història i que n’ofereixen noves mirades.
Tot i haver estat escrita al segle XIX, la història de Carmen continua sent rellevant avui dia, ja que ens convida a reflexionar sobre temes com la llibertat i l’autonomia de les dones. Carmen és una protagonista forta, independent i decidida, que viu segons els seus propis valors i que es nega a sotmetre’s a cap home. Aquesta actitud provoca un enfrontament amb els rols de gènere tradicionals i amb l’obsessió possessiva de Don José.
Carmen acaba amb un crim passional que, des d’una mirada actual, podem reconèixer clarament com un cas de violència de gènere. Don José assassina Carmen no per amor, sinó perquè no tolera el seu rebuig ni la seva decisió de viure lliurement, allunyada d’ell. Malauradament, aquesta realitat no forma part només del passat: la violència contra les dones continua sent una xacra social.