16 abril 2024
spot_img
16 abril 2024

2024, un any de traspàs

Cada quatre anys s'hi afegeix un dia extra al mes de febrer per compensar el desajust d'hores del calendari i mantenir-lo alineat amb les estacions

Aquest 2024 és un any especial perquè és un any de traspàs. Això significa que el mes de febrer té 29 dies en lloc del que passa als anys comuns, que només tenen 28 dies el segon mes de l'any. Per què passa això?

Per entendre-ho, hem de saber quant dura un any exactament al calendari. Normalment diem que cada any té 365 dies, però aquesta xifra és una aproximació.

Per ser més precisos, un any astronòmic, és a dir, el temps que triga la Terra a completar una òrbita al voltant del Sol és aproximadament de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45 segons. Aquestes sis hores extra es van sumant i es converteixen en un dia més (24 hores) cada quatre anys.

El que es fa als anys de traspàs és afegir aquest dia extra al mes de febrer per mantenir el nostre calendari sincronitzat amb les estacions. Si no es fes, durant les dècades i segles els dies quedarien descompensats i les estacions acabarien canviant.

Els anys de traspàs són imprescindibles perquè el nostre calendari segueixi sent precís i reflecteixi amb més exactitud la durada real d'un any.

D'egipcis a romans 

Aquest desfasament d'hores cada any no és un descobriment actual, sinó que es coneix des de fa segles.

Els antics egipcis van ser els primers a desenvolupar un calendari basat en el cicle solar. El calendari egipci (o calendari solar) estava compost per 365 dies dividits en 12 mesos de 30 dies cadascun, amb l'addició de cinc dies extres al final de l'any. No obstant, aquesta aproximació no era del tot precisa.

Més tard, els romans van desenvolupar el seu propi calendari, però també seguia sent irregular i no s'ajustava completament a les estacions. Per aquesta raó, el líder dels romans Juli Cèsar va demanar a Sosígenes d'Alexandria, astrònom i matemàtic grec, que reformés el calendari perquè aquest fos més precís.

Sosígens, utilitzant els seus coneixements astronòmics, va ajudar a dissenyar el calendari julià, que es va introduir l'any 45 aC. Aquest es basava en el cicle solar i també tenia un any de 365 dies dividit en 12 mesos.

Tot i això, aquest científic va afegir una cosa que va canviar la història per sempre: un any de traspàs cada quatre anys per corregir la discrepància en la durada de l'any.

El calendari julià va ser una millora significativa sobre els calendaris anteriors i es va utilitzar àmpliament a Europa occidental durant segles. La seva introducció va marcar una fita en el mesurament i el seguiment del temps.

La reforma del Papa Gregori XIII

Tot i ser una millora respecte als calendaris anteriors, el calendari ideat per Juli Cèsar encara tenia una lleugera discrepància amb l'any solar real.

El calendari julià explicava que un any durava 365 dies i 6 hores, 11 minuts més que els 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45 segons que dura realment. Tot i que aquests 11 minuts puguin semblar insignificants, hem de pensar com l'acumulació d'aquest desfasament al llarg del temps afectaria la precisió del calendari.

Entre el 1545 i el 1563 va tenir lloc el Concili de Trento, una important reunió de l'Església Catòlica per debatre diferents qüestions. Entre elles, el Concili va discutir com havia de ser el calendari eclesiàstic, utilitzat per organitzar les festes religioses: Nadal, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua…

Tot i que no es va arribar a un acord definitiu en aquell moment sobre com havia de ser el calendari, el Concili de Trento va establir les bases. 20 anys després d'aquella reunió, el Papa Gregori XIII va introduir el calendari gregorià per corregir les discrepàncies al calendari.

Aquest calendari va establir la norma que el mes de febrer 29 dies cada quatre anys. Aquesta reforma es va dur a terme amb l'ajuda d'astrònoms i matemàtics de l'època, com Christoph Clavius i Luigi Lilio, que van proporcionar els càlculs necessaris. A dia d'avui, el gregorià és el calendari més utilitzat a tot el món.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -