13 juny 2024
spot_img
13 juny 2024

35 anys de la massacre de Tiananmen

El 1989, milers de ciutadans xinesos es van concentrar a la plaça de Tiananmen per protestar pacíficament contra el règim

La nit del 3 al 4 de juny de 1989, l’exèrcit xinès va posar fi a les protestes que es feien des de feia gairebé set setmanes a la plaça de Tiananmen, a Pequín. Allà, estudiants, intel·lectuals i altres ciutadans xinesos s'havien reunit per protestar pacíficament contra el règim comunista de la Xina.

Aquell dia, l'exèrcit va rebre l'ordre de dispersar les manifestacions. Ho van fer amb violència, assassinant entre centenars i milers de persones. El govern xinès no ha compartit les xifres oficials d'aquell fet històric, que va acabar coneixent-se com la massacre de Tiananmen

Les protestes dels ciutadans van començar després de la mort de Hu Yaobang, un ex líder del Partit Comunista conegut pels seus polítiques reformistes. La seva mort a l'abril de 1989 va provocar una onada de manifestacions que inicialment buscaven honorar la seva memòria, però que ràpidament es van transformar en demandes més àmplies.

Els manifestants demanaven reformes democràtiques i que s’acabés la corrupció. Protestaven contra la manca de llibertats polítiques i l’opressió que exercia el règim comunista xinès sobre els ciutadans del país. Tot i això, el govern, dirigit pel llavors líder Deng Xiaoping, va decidir posar fi a les protestes utilitzant la força militar

En aquests 35 anys, el govern xinès ha intentat eliminar completament de la memòria col·lectiva el que ha passat: no es fan commemoracions de les protestes, i avui encara no s'han publicat xifres oficials de morts i ferits. En cada aniversari, aquest fet històric torna a ser recordat als mitjans occidentals.

L'home del tanc

Un home sol, amb una bossa de la compra a la mà, es planta desafiant davant una filera de tancs militars prop de la plaça de Tiananmen, a Pequín. Mentre les càmeres capten el moment per a la seva difusió a tot el món, el protagonista aixeca la mà per indicar als tancs que parin. I, per un instant, ho fan.

Aquest moment, captat pels mitjans de comunicació i les agències d'informació, es va convertir en un símbol de resistència de les protestes a Tiananmen. Els tancs no van disparar, ni van intentar atropellar-lo, sinó que van intentar esquivar-lo, però l'home va continuar tallant el pas.

Ningú no coneix el seu nom, ni sap què va passar amb aquest home, però la seva disposició va reflectir la brutalitat del règim xinès contra els seus propis ciutadans. El succés va tenir lloc el matí del 5 de juny de 1989, després que l’exèrcit xinès portés a terme una massacre contra els manifestants de Tiananmen.

La fotografia d'aquell home va fer la volta al món: va aparèixer a la majoria de telenotícies i en portada de revistes i diaris de multitud de països. Molts creuen que, gràcies a aquella imatge, la matança no es va quedar dins de les fronteres de la Xina i es va poder conèixer a tot el món.

Xina, règim comunista

Xina és el quart país més gran del món i també és un dels més poblats: té més de 1.400 milions d'habitants, segons estimacions de les Nacions Unides. Sent un país tan gran, amb tants recursos naturals i amb una població tan nombrosa, la Xina també és una de les principals potències econòmiques a nivell mundial

Encara que hi ha una considerable presència d’empreses privades i capital estranger, l’estat manté un control significatiu sobre sectors estratègics i sobre l’economia en general. El país està governat des de 1949 pel Partit Comunista Xinès (PCC), que també és l’únic partit permès i controla el poder legislatiu, executiu i judicial

A més de la manca de alternatives polítiques, existeix una estricta censura de mitjans de comunicació, Internet i les xarxes socials, per evitar qualsevol crítica contra el govern de Xi Jinping, que a finals de 2022 va renovar el seu mandat per tercera vegada consecutiva.

Tot i el creixement econòmic que ha experimentat el país en les darreres dècades, hi ha una considerable desigualtat entre les regions urbanes i rurals. Tanmateix, segons Amnistia Internacional, el règim xinès segueix fent servir la “seguretat nacional” com a pretext per impedir l'exercici dels drets humans, incloses les llibertats d'expressió, associació i reunió.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -