60 aniversari de l’arribada de Iuri Gagarin a l’espai

El pilot soviètic va ser la primera persona a viatjar a l'espai en plena carrera espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica

Avui es compleixen 60 anys de l'arribada del primer ésser humà a l'espai. El pilot soviètic Iuri Gagarin amb prou feines va estar dues hores fora de l'atmosfera terrestre, però la seva gesta va servir per entrar a la història de la cosmonàutica. Per a retre-li homenatge, les Nacions Unides van declarar el 12 d'abril el Dia Internacional dels Vols Espacials Tripulats.

Iuri Gagarin va néixer en un poble de la província de Smolensk, a l'est de Rússia, el 3 de març del 1934. Era fill d'una família molt humil i, sent adolescent, es va escapar de casa perquè no volia seguir amb l'ofici del seu pare, que era fuster. Ell volia ser pilot i volar.

Va treballar durant molts anys per al govern, en empreses públiques del sector metal·lúrgic. Allà es va formar com a mecànic i va aprendre a arreglar màquines i motors. Gràcies a les seves habilitats va aconseguir entrar a les forces aèries soviètiques, on va entrenar com a pilot i paracaigudista.

El 1959, membres del govern van començar a reclutar pilots per un projecte secret. Ningú sabia de què es tractava: buscaven el primer astronauta de la història. Gagarin va aconseguir passar totes les proves gràcies a la seva habilitat amb la maquinària, la seva experiència com a paracaigudista i la seva alçada (1,57m): era més baixet que la resta i això el convertia en un pilot ideal per a les petites dimensions de la càpsula Vostok-1.

El 12 d'abril del 1961, Gagarin va enlairar-se des de la base espacial de Baikonur (Kazakhstan), va fer una volta a la Terra i va descendir en paracaigudes després de ser expulsat de la nau a 7.000 metres de la superfície terrestre, com estava previst. Tenia 27 anys.

Quan va tornar, el govern de la Unió Soviètica el va convertir en un heroi i va utilitzar la seva figura per fer propaganda del comunisme. Va rebre tots els honors i fins i tot va fer una gira mundial per explicar la seva història. Però la pressió va ser massa forta per ell.

Gagarin volia tornar a l'espai però les autoritats no l'hi van permetre: la seva figura era massa valuosa i amb la tecnologia de l'època no podien garantir la seva seguretat. El 27 de març del 1968 va tenir un accident mentre pilotava un caça de combat, va perdre el control i es va estavellar prop de Moscou. Va morir amb només 34 anys.

Conquerir l'espai: una qüestió política

En la dècada de 1960, els Estats Units i la Unió Soviètica (URSS) competien per estendre la seva influència pel món. L'origen d'aquestes diferències es remunta a la Guerra Freda, un període de tensió política que va sorgir al final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Després de la guerra, el món va quedar dividit en dos blocs que volien imposar el seu model polític, social i econòmic: el capitalisme impulsat pels Estats Units contra el comunisme de l'URSS.

Nord-americans i soviètics rivalitzaven en molts àmbits: competicions esportives, fabricació de productes, desenvolupament tecnològic… En aquest escenari, els governs de tots dos països van començar a competir en la carrera espacial.

Ser els primers a arribar a l'espai era una manera de demostrar la seva superioritat davant el règim enemic. El 1961, els soviètics es van avançar i van enviar la primera persona a l'espai. El 1969 va ser el torn dels Estats Units, quan la missió Apol·lo 11 va aconseguir trepitjar la Lluna.

ISS: l'èxit de la cooperació espacial

En l'actualitat, diversos països i regions destinen una part important del seu pressupost a explorar l'espai. Un exemple d'això són les diferents missions al planeta Mart que es van llançar durant el mes de febrer, aprofitant la proximitat de l'òrbita terrestre i marciana.

En la carrera per conquerir l'espai, un dels èxits més importants de la cooperació internacional és l'Estació Espacial Internacional (ISS, per les seves sigles en anglès), que compta amb la participació de cinc agències espacials de tot el món: la NASA (Estats Units), Roscosmos (Rússia), la JAXA (Japó), la CSA (Canadà) i l'ESA (Europa).

Durant més de 20 anys, l'ISS ha acollit més de 200 astronautes d'una vintena de països. Les investigacions que es realitzen a bord estudien els efectes de la vida a l'espai sobre els éssers vius: com afecta la falta de gravetat al cos humà, com creixen les plantes o quina resistència tenen els materials.

L'objectiu final d'aquests experiments és estar preparats per viure a l'espai i poder fer llargs viatges fins a altres planetes.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!