Amb motiu del 8-M: Dia de la Dona, aquesta setmana dediquem tots els articles de 'La Notícia del Dia' a les dones i analitzem algunes de les problemàtiques que afecten la igualtat de gènere al món.
La pandèmia de covid-19 agreuja encara més la falta de perspectiva de gènere en la recerca científica
La pandèmia de covid-19 ha agreujat la situació de desigualtat en la qual viuen milions de dones i nenes a tot el món. Ara elles són més pobres, han patit les retallades dels programes socials i tenen més dificultats per accedir a l'educació i el món laboral, segons dades d'ONU Dones.
Però més enllà de l'entorn socioeconòmic, les dones també han vist com la seva salut ha empitjorat a causa de la pandèmia. Elles han estat més exposades al contagi pel fet d’estar en primera línia durant els mesos més durs de la pandèmia, ja que sectors com el de la neteja, els serveis sanitaris i socials i l'educació estan molt feminitzats.
Però, fins a quin punt afecta el SARS-CoV-2 el cos d'una dona? No hi ha una resposta científica a aquesta pregunta ja que, segons un informe publicat per les Nacions Unides, només un 4% dels estudis clínics sobre la covid-19 han tingut en compte la perspectiva de gènere, és a dir, han estudiat els efectes que el coronavirus pot provocar específicament en les dones.
Un equip de recerca de la Universitat Rey Juan Carlos (Madrid) i la Universitat de València ha dut a terme un d'aquests estudis que vinculen dona i coronavirus. La conclusió principal és que ser dona s'ha convertit en un factor de risc per desenvolupar covid persistent, que es produeix quan els símptomes de la covid-19 (fatiga, tos, dolors musculars, entre d’altres) es mantenen a llarg termini i no acaben de desaparèixer.
Casi el 80% de los pacientes que sufren COVID persistente son mujeres.
— RTVE (@rtve) August 22, 2021
Mujer de 43 años es el perfil mayoritario. Lo cuenta @RocioMerchan en el @telediario_tvehttps://t.co/jE6xvu8r4x
Androcentrisme: quan les dones no compten
Si repassem la història de la ciència, veurem que l'estudi del cos humà s'ha centrat sempre en la figura de l'home. Aquesta visió masculinitzada de la realitat es coneix com a androcentrisme i també afecta moltes altres disciplines, com el cinema o la música.
La qüestió de la perspectiva de gènere en la ciència es pot tractar des de dos punts de vista diferents. Un fa referència a la posició, el reconeixement i la trajectòria de les dones com a científiques de professió; l'altre analitza si les recerques mèdiques i científiques tenen en compte les dones com a objecte d'estudi, analitzant la seva experiència i punt de vista tant com el dels homes.
En l'actualitat, el biaix de gènere segueix molt present en la recerca científica. Això significa, per exemple, que els estudis científics solen agafar de referència a un “subjecte universal” sense tenir en compte la seva classe social, gènere, raça, orientació sexual… I aquest referent acostuma a ser un home en la majoria de casos.
Aquesta falta de perspectiva de gènere en l'àmbit científic es tradueix en conclusions generalistes, pèrdua de diversitat als resultats i interpretacions parcials, perquè en el procés d'anàlisi no es té en compte a tot el conjunt de la població. En el cas de les dones, aquesta desigualtat es fa encara més evident perquè representen la meitat de la població mundial (més de 3.900 milions de persones de gairebé 8.000 milions).
Vacunes contra la covid-19: com afecten la menstruació?
Els efectes de les vacunes contra la covid-19 són un exemple més de la falta de perspectiva de gènere en la medicina. Encara és aviat per assegurar fins a quin punt provoquen símptomes diferents entre homes i dones, però alguns estudis mostren que sí que influeixen en el cicle menstrual.
Després de vacunar-se, algunes dones han tingut regles més abundants i durant més temps; d’altres, en canvi, han experimentat retards en el seu cicle menstrual. Aquestes són algunes de les conclusions de dues macroenquestes realitzades per investigadores de la Universitat d'Extremadura i la Universitat de Granada a través de xarxes socials, amb l'objectiu de promoure la recerca científica aplicant la perspectiva de gènere.
A nivell internacional també s'estan duent a terme altres recerques en aquest àmbit. Un estudi de la Universitat d’Oregon (Estats Units) demostra que les dones que van rebre una dosi de la vacuna van experimentar un augment en la durada del cicle menstrual de gairebé un dia, en comparació amb les dones no vacunades.
Violència obstètrica, una pràctica silenciada
La violència obstètrica és un tipus de violència exercida per professionals de la salut cap a les dones embarassades, ja sigui durant l'embaràs, el part o el puerperi (el període posterior al part). Inclou agressions com el maltractament físic, els insults, la humiliació per part del personal sanitari o l'ús de procediments mèdics no consentits per la mare.
Tot això té conseqüències físiques i psicològiques per les dones. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la violència obstètrica constitueix una violació dels drets reproductius i sexuals de les dones, recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans. Molts organismes i institucions ho consideren també una forma de violència de gènere.
La violència obstètrica ha existit sempre, però fins ara no havia format part del debat social. Associacions feministes i agrupacions professionals demanen que es parli més sobre aquesta mena de violència perquè les dones sàpiguen quins són els seus drets i quan s'estan vulnerant.
