9 de juny: eleccions europees

Cada cinc anys, els ciutadans de la Unió Europea trien els diputats al Parlament Europeu, encarregat de modificar i aprovar les lleis de la UE

El proper 9 de juny, els ciutadans de la Unió Europea (UE) triaran els diputats que formaran part del Parlament Europeu. Es tracta d'una de les eleccions més importants d'Europa, ja que la seva elecció determinarà la composició d'una de les institucions clau a la governança de la UE.

El Parlament Europeu és l’únic òrgan de la Unió Europea elegit directament pels ciutadans. Aquests trien a els seus representants a través d'unes eleccions que se celebren cada cinc anys. Aquest 2024, els votants triaran a 720 eurodiputats, que és com es coneix els membres d'aquesta institució. 

Els eurodiputats, juntament amb els representants dels governs dels països de la UE, tenen un paper crucial. S'encarreguen de donar forma i decidir les noves lleis de la Unió Europea, les quals influeixen en tots els aspectes de la vida dels seus ciutadans. Des del suport a la economia i la lluita contra la pobresa, fins al canvi climàtic i la seguretat.

Al Parlament Europeu, els diputats aborden temes molt importants de política, economia i societat. A més, aquesta institució aprova el pressupost de la UE i controla com es gasten els diners. També tria el president de la Comissió Europea, nomena els seus comissaris i els obliga a rendir comptes.

Algunes enquestes alerten del baix percentatge de joves que està al corrent d'aquesta cita electoral i que expressa el compromís d'anar a votar. No obstant això, les eleccions europees són clau per decidir col·lectivament sobre el futur que volem viure com a ciutadans de la UE. Votar sempre és important, ja que ens dóna l'oportunitat d’expressar la nostra opinió sobre els temes que ens preocupen. 

Extrema dreta i desinformació

Aquestes eleccions europees estan marcades per dos fenòmens en auge: l’extrema dreta i la desinformació. 

Els partits d'extrema dreta podrien aconseguir el 22% dels vots a les properes eleccions europees, segons les últimes enquestes d'EuropeElects. L'avenç d'aquestes formacions no és una cosa nova a Europa. Aquesta realitat queda molt reflectida als el parlament nacionals, on un de cada cinc vots està destinat a partits de la dreta radical.

La ultradreta a Europa es congrega actualment en dos grups parlamentaris. D'una banda, Identitat i Democràcia, que inclou partits com Reagrupació Nacional (liderat per Marine Le Pen), Alternativa per a Alemanya (AfD) i la italiana La Lliga. D'altra banda, els Conservadors i Reformistes Europeus, que aglutinen formacions com Germans d'Itàlia, Llei i Justícia (Polònia), i Vox (Espanya).

Tot i que tenen les seves diferències, aquestes dues agrupacions comparteixen idees. Per exemple, estan en contra dels drets de les persones LGTBIQ+, el feminisme, les persones migrants o les polítiques verdes per cuidar el medi ambient. 

Per la seva banda, la desinformació ha esdevingut una altra preocupació creixent. La ràpida propagació d'informació errònia a xarxes socials, i en alguns casos en mitjans de comunicació tradicionals, podria influir de manera significativa als resultats electorals. 

Per això, és fonamental que els ciutadans desenvolupin habilitats per reconèixer o, almenys, qüestionar la veracitat de les notícies que consumeixen. Hi ha una sèrie de consells que, com a consumidors de notícies, podem seguir:

• No consulteu sempre les mateixes fonts. Algunes solen tenir cert biaix ideològic amb què solem coincidir i, per tant, no solem qüestionar.
• Comproveu que la informació sigui veraç. És important contrastar les notícies. Per això podem utilitzar pàgines dedicades al fact-checking, per exemple.
• Tenir pensament crític. És important posar en dubte qualsevol tipus d'informació i preguntar-nos si té sentit, o no, el que llegint. 

La Unió Europea i les seves institucions

La Unió Europea, formada per 27 Estats membres, és una entitat geopolítica que cobreix gran part del continent europeu. És també una associació econòmica i política única al món, ja que compta amb una moneda pròpia, una bandera, i himne i un dia propi (el dia d'Europa, que se celebra cada 9 de maig).

Tot i això, aquesta entitat és molt més que una aliança econòmica o un acord polític. És un projecte que ha evolucionat al llarg de dècades amb l'objectiu de promoure els valors com la pau, la prosperitat o a solidaritat. Es tracta d'un territori que transcendeix les fronteres físiques i que en defensa una visió comuna de futur.

La UE té diverses institucions que s'encarreguen de vetllar pels seus interessos. En total, són set: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell de la Unió Europea (anomenat normalment com “el Consell”), la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Tribunal de Comptes.