Salut mental per a tothom

L’equilibri de la salut mental depèn de la nostra biologia, però també de factors externs com les relacions familiars, amb els amics o a les xarxes socials

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut mental com un “estat de benestar mental” que ens permet afrontar tot el que vivim i ens ajuda a estar bé amb la família, les amistats, a l’escola... I, sobretot, amb nosaltres mateixos. 

Igual que mantenim el nostre cos en marxa a través de l’alimentació i l’exercici físic, també hem de tenir cura de la nostra salut mental per fer front als moments d’estrès, establir relacions, estudiar, treballar i desenvolupar les nostres capacitats. La salut mental forma part del nostre benestar general i és també un dret humà fonamental.

Hi ha molts factors que influeixen en el nostre equilibri psicològic. L’OMS distingeix entre els factors individuals, els factors socials i els factors estructurals. Els primers estan relacionats amb les característiques biològiques de cada persona i poden determinar la manera com ens enfrontem als problemes o gestionem les emocions.

Els factors socials estan relacionats amb el nostre entorn social: la família, els amics, l’entorn escolar o laboral, i com la relació amb aquestes persones pot afectar la nostra salut mental. D’altra banda, els factors estructurals depenen de factors externs com la pobresa, la violència, la desigualtat o la degradació del medi ambient. 

La combinació de tots aquests factors pot influir en la nostra capacitat per fer front als problemes que poden sorgir en el nostre dia a dia. En els casos més greus, aquestes dificultats poden derivar en trastorns de salut mental, com la depressió, l’ansietat o els trastorns de la conducta alimentària (TCA).

Situacions difícils com les crisis econòmiques o la pandèmia de covid també poden afectar-nos psicològicament. Per això és imprescindible que els governs i les institucions inverteixin en polítiques de prevenció i sensibilització. Per conscienciar la ciutadania, cada 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental i, durant aquest mes, es fan accions de reivindicació sobre el benestar mental.

L’adolescència i les xarxes socials

La salut mental és especialment vulnerable en l’adolescència, un període de desenvolupament físic i psicològic en què els més joves són més sensibles a les influències externes. En aquest context, un dels factors que poden desestabilitzar-nos són les xarxes socials, que s’han convertit en una eina indispensable en el nostre dia a dia, ja sigui per comunicar-nos, per treballar o per entretenir-nos. 

Malgrat això, aquestes aplicacions digitals també tenen riscos. Plataformes com Instagram o TikTok estan al punt de mira per publicar i difondre continguts perillosos, com ara reptes virals que posen en joc la vida dels participants o publicacions que perpetuen estereotips de bellesa malaltissos. 

Una investigació del Wall Street Journal realitzada l'any 2021 va destapar uns documents interns de Meta (empresa propietària d’Instagram) on es reconeixien els efectes negatius d’aquesta xarxa social sobre els i les adolescents. Les fotos i vídeos que es publiquen a Instagram augmenten la pressió estètica i fan que se sentin més insegurs amb el seu cos i la seva imatge. 

L’estudi Impacte de la tecnologia a l’adolescència d’UNICEF detalla que 2 de cada 10 adolescents podria estar patint ciberassetjament. L’informe també revela que un de cada tres estudiants espanyols pot estar patint interferències a la seva vida quotidiana per culpa de la seva activitat a internet, que sol per intensa i molt freqüent. 

A més, molts usuaris tendeixen a mostrar només la cara bonica de la vida, fet que pot desencadenar una pressió per ser perfectes i, en conseqüència, una alteració de la salut mental. En aquest sentit, cal ser conscients que no tot el que es publica a les xarxes socials és veritat i no pot condicionar qui som a la vida real.

Què podem fer per cuidar la nostra salut mental?

Arreu del món, 89 milions de nois i 77 milions de noies entre 10 i 19 anys viuen amb un trastorn mental. El suïcidi és la cinquena causa de mort més freqüent en aquesta franja d’edat i, cada any, 45.800 adolescents es treuen la vida. De mitjana, els països dediquen menys del 2% del pressupost sanitari a la salut mental. Tot plegat són dades d’UNICEF i l’OMS. 

L’OMS demana als governs d’arreu del món que s’esforcin per invertir més diners en els sistemes de salut i, concretament, en els programes de prevenció i tractament dels trastorns mentals. Segons l’organització, la teràpia psicològica ha de passar per una atenció comunitària i no per un ingrés en hospitals psiquiàtrics. 

D’altra banda, UNICEF assenyala que anar a l’escola, tenir una xarxa d’amistats forta, comptar amb el suport de la família o viure en un ambient sense normes de gènere són elements bàsics per a una bona salut mental. I, si hi ha un trastorn, cal parlar-ne i trencar el silenci que envolta aquesta situació.

Parlar de com ens sentim és essencial, igual que buscar suport en el nostre cercle més proper i no perpetuar estereotips. Perquè patir un trastorn mental no vol dir estar boig ni que siguem dèbils; de fet, cal ser una persona molt forta per voler superar-ho. Hem de trencar els prejudicis que envolten la salut mental i els seus trastorns perquè és una situació que ens pot tocar a tots. 

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!