Presentem una sèrie d’edificis que són un exemple d’accessibilitat per a persones amb mobilitat, audició o visió reduïdes
Quan vols accedir a un edifici, generalment hi entres per la porta, puges les escales o agafes l’ascensor (si n’hi ha) i arribes fins al pis que desitges. Encara que no te n’hagis adonat, segurament també hagis hagut de pujar la vorada de la vorera, empènyer la porta de l’entrada i pujar a un ascensor bastant estret, per exemple.
Ara, imagina’t haver de fer el mateix recorregut en cadira de rodes. Seria molt més difícil, oi? Doncs és la realitat a què s’enfronten moltes persones: avui dia, molts edificis encara no són accessibles per a les persones amb mobilitat, audició o visió reduïdes.
En canvi, sí que hi ha altres edificis que són clars exemples de com hauríem d’adaptar les instal·lacions a ciutats i pobles per avançar com a societat. A continuació us en presentem alguns exemples.
Equipament residencial per facilitar l’autonomia
Un clar exemple d’arquitectura accessible és la Guttmann Barcelona Life, un equipament residencial situat a Barcelona que està construït per a persones amb dependència, discapacitat i/o mobilitat reduïdes.
L’edifici comprèn diferents espais amb funcions molt diverses: des de l’aparcament i el magatzem, passant pel gimnàs, les sales de tractament i la piscina terapèutica, fins a la neuroclínica i els apartaments adaptats.
Els apartaments ocupen tres plantes i estan dissenyats per afavorir l’autonomia dels usuaris, és a dir, perquè puguin desenvolupar un model de vida independent. Així, la cuina té electrodomèstics i armaris mòbils per adaptar-se a l’alçada d’una persona amb cadira de rodes, per exemple; l’habitació o zona de nit pot tenir un o dos llits i el lavabo està totalment adaptat.
Una biblioteca per a persones amb dificultats visuals
La Biblioteca Montserrat Abelló és un altre clar exemple d’accessibilitat a la ciutat de Barcelona. L’edifici inclou diverses característiques i funcionalitats que hi faciliten l’accés a les persones amb dificultat visual.
Un exemple d’això és l’encaminament podotàctil que hi ha a l’entrada principal i també dins de l’edifici: són uns elements rugosos que serveixen per senyalitzar el terra i facilitar l’orientació de les persones invidents o amb visió reduïda, com les bandes rugoses que trobem a les voreres o les andanes del metro.
D’altra banda, l’interior de l’edifici està construït amb un contrast de colors molt visible, perquè sigui més fàcil identificar les diferents zones de la biblioteca. Les vidrieres que separen aquestes zones es combinen amb fusta perquè sigui més fàcil detectar-les i, així, els usuaris puguin accedir d’una sala a una altra sense problema.
L’accessibilitat s’aplica també en els petits detalls, com les manetes de les portes que són de palanca (més fàcils d’activar) i tenen una forma ergonòmica. A més, estan pintades d’un color diferent perquè sigui més fàcil trobar-les.
L’ascensor té portes transparents per facilitar la comunicació amb persones sordes o amb discapacitat intel·lectual, i els botons estan en relleu i en braille. Aquest sistema de lectura per a persones cegues també s’ha utilitzat a les portes, els endolls, els mobles i la retolació.
Una residència per fomentar la mobilitat
La Residència Esclat Marina alberga un conjunt d’habitatges adaptats per a persones usuàries de cadires de rodes. En aquest sentit, la mobilitat i l’accessibilitat són fonamentals en la configuració de l’edifici: una rampa central connecta els diferents nivells de mitja planta en els quals es distribueix l’estructura arquitectònica. Això permet que persones amb limitacions importants puguin moure’s per l’edifici de manera autònoma.
L’edifici alterna espais d’ús individual (els dormitoris) amb espais d’ús col·lectiu (sales d’estar i menjadors). D’aquesta manera, els espais col·lectius es distribueixen per igual entre tots els usuaris.
L’estructura de la rampa també afavoreix la connectivitat visual. En comptes de tenir envans o columnes que interrompin la vista, els diferents trams de la rampa se subjecten amb una estructura metàl·lica formada per elements translúcids, que deixen entrar la llum al cor de l’edifici. En estar suspesa també permet establir connexió visual entre diferents nivells.
D’altra banda, a les habitacions, les finestres són horitzontals i comencen a 75 cm del terra, per permetre la visibilitat dels residents en cadira de rodes.
Un parc infantil on totes les persones poden jugar
Els Jardins del Doctor Pla i Armengol, a Barcelona, són un projecte inclusiu que compleix amb els criteris que haurien d’establir-se a tots els parcs. L’àrea de jocs infantils, per exemple, facilita el joc inclusiu mitjançant una rampa d’accés comú i tres tobogans a diferents altures, perquè persones de totes les edats i capacitats en puguin gaudir.
El material utilitzat en tota l’estructura és fusta de làrix de muntanya (Larix decidua), una fusta natural sense cap tractament químic que resisteix perfectament qualsevol climatologia. El parc compta amb un gronxador niu, perquè els més petits gaudeixin en companyia d’amics o familiars, i inclou una zona de jocs acústics per comunicar-se de punta a punta.
Un altre dels grans encerts d’aquest projecte és la combinació de paviments: de terra, accessibles a persones amb mobilitat reduïda, i de sorra, per esmorteir caigudes i amb un alt valor lúdic. La distribució dels espais i elements fomenta el contacte amb la naturalesa, però també la imaginació i l’autonomia infantil.
Finalment, els treballs de reforma i rehabilitació d’aquests jardins van prioritzar els espais verds en una ciutat tan densament poblada com és Barcelona. Els accessos i camins per recórrer el parc també són amples i fàcilment transitables.
Centre educatiu adaptat
L’Institut Viladomat de Barcelona acull alumnat sord en modalitat oral. Així, des de l’any 2016, aquest centre compta amb alumnes amb problemes d’audició que es comuniquen oralment i que segueixen la seva escolaritat conjuntament amb altres alumnes. L’objectiu és aconseguir la plena inclusió dels alumnes en el centre.
Per facilitar l’accés a l’educació i garantir la igualtat d’oportunitats, l’alumnat sord compta amb unes mesures d’atenció a la diversitat, com materials didàctics adaptats i el suport de professionals docents especialitzats. No obstant això, l’arquitectura també pot ajudar en la seva adaptació.
En aquest cas, les instal·lacions de l’Institut Viladomat també faciliten la comunicació entre les persones sordes: per exemple, l’edifici està compost per grans vidrieres que prioritzen el contacte visual (el sentit de la vista és fonamental per a les persones sordes). D’aquesta manera, si camines pel passadís, pots veure tot el que passa al teu voltant.