Les xifres de suïcidis i intents de suïcidi han augmentat els últims anys, també entre la població més jove
Cada any, prop de 700.000 persones se suïciden a tot el món, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut. Es tracta d’un problema que afecta persones de totes les classes socials i econòmiques, si bé la majoria de suïcidis tenen lloc a països i entorns amb baixos ingressos.
A més, el suïcidi afecta persones de totes les edats. Les autoritats estan preocupades perquè s’ha convertit en una de les principals causes de mort externa entre els més joves. És una tendència que es repeteix a països i regions de tot el món.
A l’Amèrica Llatina i el Carib, el suïcidi és la tercera causa de mort entre menors de 15 a 19 anys, segons un informe d’Unicef. Als Estats Units, és la segona causa de mort entre adolescents i adults joves (de 10 a 34 anys), d’acord amb les dades dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC).
L’augment de pensaments suïcides entre joves de 18 a 29 anys s’ha incrementat a diversos països europeus com Bèlgica, França o Holanda, segons indica l’últim informe de salut de l’OCDE. Els experts expliquen que la pandèmia de covid i les restriccions posteriors (confinament, classes suspeses, cursos perduts, la impossibilitat de veure els amics) van tenir un fort impacte sobre la salut mental dels adolescents.
Durant la pandèmia, el suïcidi es va convertir en la primera causa de mort externa entre nens i adolescents a Espanya, per davant d’accidents i lesions. L’any 2020 hi va haver 314 suïcidis entre menors d’edat, segons dades oficials recollides per la Fundació ANAR. Aquesta organització assenyala la violència (maltractament físic o psicològic, assetjament escolar o agressió sexual) i els trastorns de salut mental (depressió, ansietat, trastorns alimentaris) com a problemes associats al pensament suïcida.
La crisi econòmica i la falta de recursos en l’àmbit sanitari agreugen encara més aquest problema. Els governs han d’invertir en sistemes de prevenció que permetin tractar les persones amb problemes de salut mental i evitar les conductes suïcides: professionals que sàpiguen escoltar-los i oferir el suport necessari per trobar alternatives.
Factors de risc en el suïcidi juvenil
Els casos de conducta suïcida solen estar relacionats amb trastorns mentals, com la depressió, l’ansietat o algun trastorn de la conducta alimentària (TCA). No obstant això, els joves també poden tenir idees suïcides i no patir aquest tipus de trastorns.
Els últims anys, el suïcidi juvenil s’ha associat sobretot a l’impacte de les xarxes socials. Alguns continguts poden tenir un impacte negatiu en la salut mental dels joves; per exemple, a través de la pressió estètica de plataformes com Instagram o TikTok. A més, els joves es troben més exposats a perills com el ciberassetjament i el grooming (assetjament sexual per part d’adults amb menors per internet).
Ara bé, més enllà de les noves tecnologies també hi ha altres factors de risc, com la violència fora de la xarxa. L’assetjament, el maltractament físic i/o psicològic, les agressions sexuals i la violència de gènere són situacions violentes que existien abans de les xarxes socials i que poden provocar pensaments suïcides a les víctimes.
D’altra banda, hi ha una sèrie de grups vulnerables on les taxes de suïcidi són més elevades, jan que estan més exposats a la discriminació i el risc d’exclusió per part de la societat. És el cas de les persones refugiades o migrants, les persones amb alguna discapacitat física o mental o els membres del col·lectiu LGTBIQ+.
Els adolescents es troben en una etapa de desenvolupament vital: estan descobrint qui són, què els agrada, què volen fer amb la seva vida. Aquests pensaments no sempre compten amb la validació del seu entorn i hi ha situacions que poden afectar-los molt a nivell psicològic: conflictes familiars, la pèrdua d’éssers estimats, el fracàs escolar… Tots aquests factors influeixen en el benestar emocional i, si no compten amb el suport de família i amics, poden sentir-se abandonats i no trobar la sortida als seus problemes.
Parlar del suïcidi per prevenir-lo
A l’hora de parlar del suïcidi i les conductes suïcides, existeix una preocupació global sobre l’anomenat “efecte crida”. Aquest terme defineix la creença que, si es parla sobre el suïcidi, això pot provocar que altres joves vulguin imitar aquest tipus de conducta.
No obstant això, el tabú, l’estigma i el silenci que envolten a les conductes suïcides poden tenir un efecte molt més greu i dificultar-ne la prevenció. Per exemple, la vergonya o la por a parlar dels propis problemes o sentiments pot fer que moltes persones amb pensaments suïcides, que estan pensant de treure’s la vida o intenten fer-ho, no busquin l’ajuda que necessiten.
Per aquest motiu, per prevenir el suïcidi és imprescindible parlar-ne obertament. Els mitjans de comunicació han de facilitar informació sobre aquest tema amb l’objectiu de conscienciar la població, ja que es tracta d’un problema greu de salut pública.
El més important és que aquesta informació es transmeti amb responsabilitat i sensibilitat, seguint una sèrie de recomanacions: allunyar-se de sensacionalismes i oferir el mínim de detalls sobre casos reals per protegir les víctimes i els seus familiars, posar especial cura al llenguatge que es fa servir a les notícies, aportar dades contrastades i testimonis fiables i oferir informació d’ajuda.
