El govern de Romania incorpora un assistent virtual amb intel·ligència artificial per assessorar en les polítiques socials
El primer ministre de Romania, Nicolae Ciucă, compta amb un nou assessor per prendre decisions sobre les polítiques al país. Només que aquest assistent no és una persona, sinó un sistema d'intel·ligència artificial (IA) que analitza l'opinió pública de la societat romanesa.
Aquest sistema es diu Ion i s'encarrega de recopilar i analitzar les opinions, idees i comentaris dels poc més de 19 milions d'habitants que hi ha a Romania. Per fer-ho, el programa rastreja internet i les xarxes socials per veure de què parlen els romanesos i quines són les opinions més populars (i impopulars) sobre cada tema. També disposen d’una web oficial on fer arribar els seus comentarios a la IA.
En aquest sentit, el govern romanès ha insistit que Ion serveix per “escoltar la ciutadania” i atendre’n les queixes i peticions, però que la decisió final sobre les polítiques continuarà en mans d'un equip de persones humanes.
Malgrat això, alguns experts en tecnologia assenyalen que aquest sistema també té desavantatges. Per exemple, que molta gent no compta amb un usuari a internet (sobretot la gent gran) i que no tothom participa a les xarxes socials ni mostra la seva opinió de la mateixa manera.
Com a conseqüència, la representació social que ofereix aquesta intel·ligència artificial pot ser esbiaixada i poc ajustada a la realitat. Algunes opinions o idees estan sobrerepresentades a les xarxes (les que tenen més seguidors o generen més “soroll”), mentre que d’altres reivindicacions o moviments socials queden invisibilitzats perquè no són prou populars.
A això cal afegir-hi el problema dels bots: perfils automatitzats que no tenen cap persona darrere i que serveixen per fer spam sobre un tema a les xarxes socials. Els bots publiquen de manera repetitiva sobre un tema per crear la sensació que se’n parla molt i, per tant, que és una qüestió important per la societat… Però en realitat és una percepció fictícia, fabricada per un programa informàtic.
IA: una visió falsa de la realitat
L'ús d'intel·ligència artificial en política no és nou. A les eleccions dels Estats Units del 2016, quan el polèmic Donald Trump es va fer amb la presidència, internet va tenir un paper molt rellevant a l'hora de difondre desinformació, rumors i fake news entre els votants.
Diversos estudis i investigacions posteriors han demostrat que va haver-hi una campanya de desinformació a les xarxes socials, sobretot a Twitter i Facebook, impulsada pel govern rus. L'objectiu era crear un clima de divisió i odi entre els votants estatunidencs i afavorir els resultats de Trump, perquè es considerava el candidat més controvertit i que les seves polítiques podrien perjudicar la reputació dels Estats Units.
Ara, la IA ha anat un pas més enllà fins al món de la imatge: ja no només es fabrica informació escrita per difondre determinades idees, sinó que també es creen fotografies i vídeos falsos per respondre a uns interessos polítics.
Diverses fotos de Donald Trump detingut han aparegut els últims dies a internet i els mitjans de comunicació. Les fotos són falses, generades amb un programa d'intel·ligència artificial, però els defensors de l'expresident les han utilitzat per denunciar una suposada campanya de persecució i difamació. De fet, el mateix Trump feia dies que anunciava que seria detingut (una estratègia per generar expectativa, encara que fos a costa de difondre informació falsa).
Les imatges de la falsa detenció de Trump són fàcils de rebatre: només cal fixar-se bé en els detalls, el to de les cares, la baixa resolució en alguns perfils… o consultar qualsevol diari o informatiu per veure que la notícia no apareix a cap portada. Així i tot, la IA evoluciona molt ràpid i cada vegada serà més difícil diferenciar entre imatges reals i imatges fabricades. Com podrem distingir la veritat?
La importància de l'educació mediàtica
El fet és que Trump està sent investigat en diverses causes judicials: des de l'assalt al Capitoli al gener del 2021, fins a la possessió de documents classificats o el pagament de suborns. No obstant això, la majoria d'usuaris no qüestionen les notícies que llegeixen a les xarxes socials, no busquen l'origen de la informació ni la contrasten amb altres mitjans de comunicació.
D'aquí la importància de navegar per internet amb una mirada crítica: ser conscients de quins mitjans tenen més credibilitat i prestigi, fixar-nos en qui comparteix les informacions, conèixer les relacions entre polítics i empreses per veure si tenen interessos comuns…
L'educació mediàtica ens permet interactuar amb els mitjans de comunicació per entendre la informació que ofereixen i saber analitzar-la per extreure’n unes conclusions. Aquest tipus d'educació és més necessària que mai actualment, quan internet s'ha convertit en la principal font d'informació: la quantitat de continguts publicats és immensa i això fa més difícil detectar la desinformació.
En aquest procés és fonamental el sentit comú, per qüestionar tots els missatges que ens arriben i no considerar-los reals només perquè estiguin publicats o circulin per internet. També és important ser responsables i no difondre informació que sospitem que és falsa, per no contribuir a la difusió de rumors i fake news.
Encara que no ho sembli, la informació té conseqüències en la vida real: pot fer que un producte o empresa s'enfonsi o tingui molt d’èxit, enaltir un personatge famós o cancel·lar-lo davant l'opinió pública, i fins i tot determinar el resultat d'unes eleccions… La informació és poder i estar informats ens fa menys vulnerables!