La propietat intel·lectual i els drets d’autor protegeixen escriptors i escriptores de possibles plagis o conflictes d’interessos
Quan un autor escriu un llibre i arriba a un acord amb una editorial per publicar-lo: A qui pertany l’obra? Quins drets té l’autor? Com es reparteixen els beneficis de la venda d’exemplars?
Són molts aspectes a tenir en compte, així que per evitar conflictes entre artistes, editors i distribuïdors, hi ha una sèrie de mecanismes legals que regulen la propietat intel·lectual de les obres literàries. A continuació, n’expliquem alguns conceptes clau.
El valor d’una idea
Segons el Departament de Cultura, la propietat intel·lectual és “un tipus de propietat que pertany a l’autor pel sol fet de la creació original d’una obra literària, artística o científica, i que li confereix drets de caràcter personal i patrimonial, consistents en la plena disposició i el dret exclusiu a l’explotació de l’obra, sense més limitacions que les establertes a la llei”.
En resum, és un conjunt de lleis i normes que garanteixen un reconeixement als autors i estableixen una retribució econòmica per la seva feina. Les obres reconegudes per la propietat intel·lectual corresponen a àmbits molt diversos: literatura, cinema, música, investigacions científiques…
D’altra banda, la propietat intel·lectual té una durada limitada que varia segons la legislació de cada país. A Espanya, per exemple, el període de drets d’explotació dura tota la vida de l’autor i setanta anys després de la seva mort. Una vegada acaba el termini, l’obra passa a ser de domini públic.
Què inclou la propietat intel·lectual?
La propietat intel·lectual fa referència a totes les creacions de la ment humana i abasta un ventall de produccions molt ampli. Per això, a l’hora de definir-la en termes legals, s’inclouen altres conceptes com els drets d’autor.
Els drets d’autor estan reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans, que afirma: “Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials que li corresponguin per raó de les produccions científiques, literàries o artístiques de les quals sigui autora”.
Els drets d’autor s’apliquen a qualsevol mitjà: llibres, cançons, pintures, mapes, fotografies, programes informàtics… En l’àmbit de la literatura, s’inclouen obres de narrativa (novel·la i conte), poesia, lletres de cançons i assajos, teatre, monòlegs, guions de cinema, llibrets musicals i òperes, antologies, traduccions i adaptacions.
Gràcies a aquest mecanisme, el creador té el dret exclusiu de reproduir, distribuir o realitzar obres que derivin de l’obra original. Si l’autor decideix vendre o cedir els drets, perd tot poder de decisió sobre aquesta obra i sobre els futurs beneficis que pugui produir.
Dins els drets d’autor, la legislació de la majoria de països diferencia entre els drets patrimonials i els drets morals. Els drets o interessos patrimonials fan referència a la remuneració que l’autor o els seus hereus reben per l’explotació de la seva obra: si es publica una nova edició o es fa una adaptació teatral, per exemple.
En canvi, els drets o interessos morals s’apliquen al contingut intel·lectual de l’obra i a la seva autoria: per exemple, l’autor o autora té dret a ser reconegut sempre com a creador de l’obra en totes les seves versions i adaptacions. Els drets morals són irrenunciables (no es poden vendre) i duren tota la vida.
Intel·ligència artificial: una nova propietat intel·lectual?
La intel·ligència artificial (IA) ha revolucionat la producció de continguts: ens permet escriure, relacionar idees i analitzar textos més ràpidament… també en l’àmbit literari. Cada vegada hi ha més aplicacions d’IA especialitzades en la redacció de textos, com és el cas de ChatGPT.
Tanmateix, el fet que un programa informàtic sigui capaç d’elaborar obres literàries encara genera dubtes. Pot una màquina escriure amb la sensibilitat o la profunditat d’un ésser humà? En una obra generada amb intel·ligència artificial, qui és l’autor: la màquina o la persona que ha donat les indicacions a la màquina?
L’ús de programes d’IA ha suposat una revolució en el món editorial. El catàleg d’Amazon, per exemple, ja compta amb més de 200 textos escrits amb ChatGPT, encara que aquests títols no sempre són fàcils de detectar. Alguns autors redacten les seves obres amb aquests sistemes i després intenten vendre’ls com a produccions pròpies, però realment tenen el mateix valor?
El desenvolupament d’aquesta tecnologia també podria tenir implicacions legals: el sistema de propietat intel·lectual ha de canviar per protegir aquest tipus d’obres? A qui corresponen els beneficis econòmics d’una obra escrita amb IA?