Catalanoparlants d’arreu del món
Comunitats catalanes del planeta mantenen viva la llengua i la cultura més enllà dels territoris històrics
El català no és una llengua que es parli només a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears o a l’Alguer (a Sardenya). Aquesta llengua té presència també en diversos països del món gràcies a les comunitats catalanes a l’exterior. Són entitats sense ànim de lucre (no busquen obtenir guanys) que agrupen catalans i residents fora del territori catalanoparlant, i que treballen per preservar la llengua i la cultura.
Segons dades oficials de la Generalitat de Catalunya, actualment existeixen 128 entitats reconegudes als cinc continents, que agrupen prop de 15.000 socis i es distribueixen de la manera següent: Europa 51, Amèrica del Sud 34, Amèrica Central/Mèxic/Carib 19, Amèrica del Nord 14, Àsia-Oceania 7 i Àfrica 3.
Aquestes comunitats són una mena de punts de trobada per als catalans a l’exterior, promouen activitats culturals i permeten mantenir el vincle amb la llengua catalana.
Orígens i funcions dels casals
El primer casal català va ser la Sociedad de Beneficiencia de Naturales de Cataluña fundat el 1840 a l’Havana, a Cuba. Durant el segle XIX molts catalans van marxar a l’illa caribenya buscant noves oportunitats de negoci, especialment en el sector del cafè, el sucre i el tabac.
En el context europeu, el casal més antic és el Cercle Català de Marsella, fundat el 1918 per voluntaris catalans que havien lluitat a la Primera Guerra Mundial. També existeixen cases balears, i centres valencians, regulats pels respectius governs autònoms. A l’estat espanyol, el precedent més antic el trobem a Madrid, amb la Casa de València, un casal fundat a principis del segle XIX per orxaters, seders i professionals del sector taronger que vivien a la capital espanyola.
Els casals o comunitats catalanes a l’exterior tenen tres funcions bàsiques:
- Transmissió de la llengua: moltes entitats ofereixen classes per a adults i joves, tallers i recursos per aprendre o conservar i mantenir el català.
- Difusió de la cultura catalana: celebren festes tradicionals (Diada, Sant Jordi), organitzen teatre, música, exposicions i fomenten el coneixement de Catalunya al país que acull el casal.
- Cohesió social i comunitària: serveixen de plataforma per a catalans emigrats o persones que resideixen fora. Aquestes cohesions afavoreixen l’intercanvi i la relació amb el país d’origen.
Un exemple seria el reconeixement oficial per part de la Generalitat dels ‘Castellers de Londres’ com a comunitat catalana a l’exterior l’any 2024, que reforça el seu paper simbòlic i real en la difusió de la llengua i la cultura catalanes.
Una llengua que continua creixent
El català no només es parla a casa o a l’escola. També viatja amb les persones quan marxen a viure fora. En molts països, els casals catalans s’han convertit en punts de trobada on se celebren tradicions, s’organitzen activitats culturals i es creen noves amistats.
A Londres, Buenos Aires o Tòquio, parlar català és una manera de sentir-se a prop de casa. A través de tallers, cursos o celebracions com Sant Jordi, les comunitats catalanes mantenen viva la llengua i la cultura allà on van. Perquè una llengua no pertany només a un territori, pertany sobretot a aquells que la parlen, la comparteixen i la fan créixer, sense importar en quina part del món es trobin.