La companyia tecnològica ha llançat Google Bard, una eina d'intel·ligència artificial molt similar al famós ChatGPT
Google porta dècades liderant el mercat de les cerques a internet: els usuaris solen triar aquest cercador per trobar respostes a la web. No obstant això, aquesta posició s'ha vist recentment amenaçada per l'arribada d'eines d'intel·ligència artificial (IA) com el ChatGPT, que ofereixen una resposta ràpida a qualsevol cerca sense necessitat d'accedir a Google.
Ara, davant de l'èxit del ChatGPT en els últims mesos, la companyia tecnològica Google ha llançat Bard amb l'objectiu de sumar-se a la cursa per la intel·ligència artificial. Google Bard és un sistema d'IA conversacional, és a dir, els usuaris poden formular preguntes i l'eina és capaç de respondre. Les seves funcions són molt similars a les del ChatGPT.
La principal diferència entre el ChatGPT, desenvolupat per la companyia OpenAI, i el Bard és que l'eina de Google utilitza informació actualitzada de la web per oferir respostes als usuaris. Per la seva banda, el ChatGPT només pot respondre sobre qüestions que hagin tingut lloc abans del 2021.
La nova eina de Google està basada en LaMDA (Language Model for Dialogue Applications), un model de llenguatge experimental dissenyat per la companyia. Mitjançant una gran quantitat de dades i algoritmes, l'eina aprèn com funciona el llenguatge humà i és capaç d'imitar-lo.
Google ha anunciat que Bard està actualment disponible en 180 països del món, però cap d'ells pertany a la Unió Europea. Aquesta restricció en països de la UE podria estar relacionada amb les regulacions que el Parlament Europeu vol aprovar perquè les eines d'IA compleixin una sèrie d'obligacions.
Les possibilitats de la IA
Una de les principals avantatges de les eines d'IA com el ChatGPT o el Bard és la capacitat que tenen per oferir respostes coherents i rellevants seguint les nostres directrius. Aquests sistemes són capaços de proporcionar informació precisa als usuaris sobre una àmplia varietat de temes.
Això ha fet que el seu ús tingui un gran potencial en molts camps i professions diferents. Per exemple, en l'àmbit de la literatura, on avui en dia la IA s'està utilitzant per crear obres literàries com novel·les o poemes, sense necessitat que hi hagi un escriptor o escriptora al darrere.
Les eines d'IA també poden ser molt útils en el camp de la recerca científica. Per exemple, poden ajudar els científics en la cerca d'articles especialitzats, proporcionar resums de recerques prèvies i ajudar en la interpretació de dades.
A més, aquestes eines també poden ser utilitzades en activitats del dia a dia. El ChatGPT és capaç d'organitzar les nostres pròximes vacances, elaborar un menú setmanal seguint una dieta mediterrània equilibrada o ajudar-nos a fer una tasca per a classe mitjançant exemples i explicacions de conceptes complexos.
Tot i les nombroses possibilitats que ofereixen aquestes eines, és important recordar que segueixen sent sistemes que tenen les seves limitacions. Tot i que són capaces de processar grans quantitats d'informació, les seves capacitats per comprendre completament el context segueixen sent limitades. Això fa que, en ocasions, la màquina cometi errors en les seves respostes.
Control i regulació a la Unió Europea
Després del ràpid creixement en l'ús del ChatGPT, les preocupacions legals no han deixat de créixer. Experts tecnològics i governs del món han expressat la seva preocupació sobre la intel·ligència artificial, posant sobre la taula la possibilitat que aquestes eines siguin una amenaça per a la seguretat i la privacitat dels usuaris.
Fa uns mesos, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va iniciar una investigació preliminar sobre el possible incompliment de la normativa de protecció de dades per part del ChatGPT. A Itàlia, l'eina va ser prohibida després de dictaminar que aquesta processava dades personals dels usuaris, violant les lleis de privadesa.
La situació es va complicar amb l'arribada de la IA a la política: bots que influeixen en les eleccions, eines que analitzen l'opinió dels votants, fotografies falses de personatges polítics difoses a través de la xarxa…
Ara alguns organismes estan prenent decisions al respecte, com el Parlament Europeu, que ha proposat una llei amb l'objectiu de regular la intel·ligència artificial i garantir un desenvolupament ètic d'aquestes eines. En cas que s'aprovi la norma, els continguts creats mitjançant IA hauran de complir una sèrie d'obligacions.
Per exemple, serà necessari informar que aquests textos, vídeos o imatges s'han creat mitjançant aquestes eines, per evitar la desinformació i defensar la transparència. A més, els desenvolupadors hauran de dissenyar aquests sistemes per evitar que es generi contingut il·legal.