La investigació del Defensor del Poble estima que hi ha centenars de milers de víctimes que han patit abusos sexuals a l'Església catòlica espanyola
El Defensor del Poble a Espanya, Ángel Gabilondo, ha lliurat al Congrés el seu informe sobre abusos sexuals a l'àmbit de l'Església catòlica. La investigació, de més de 700 pàgines, denuncia que aquesta problemàtica té un impacte devastador a les víctimes i que l'Església ha donat una resposta insuficient.
Per fer l'informe s'han comptat amb entrevistes 8.000 persones i els testimonis de 487 víctimes. Els resultats de l'enquesta revelen que l'1,13% dels espanyols més grans assegura haver patit abusos en l'àmbit religiós. D'aquestes víctimes, un 0,6% el va patir a les mans d'un sacerdot o religiós.
Un 97% de les víctimes va ser abusada sexualment mentre era menor d'edat, sent l'abús més comú els tocaments sense consentiment. A les entrevistes, les víctimes confessen que l'abús va provocar conseqüències directes en la seva vida personal (com les idees suïcides, el consum de substàncies o el rebuig al contacte físic).
El text ha analitzat les respostes ofertes per part de la pròpia Església i conclou que la institució ha negat, ocultat i minimitzat el problema durant molt de temps. A més, denuncia que els poders públics no compten amb els procediments adequats per prevenir, detectar i reaccionar davant d'aquests casos.
El Defensor del Poble proposa una sèrie de recomanacions, com ara crear un fons estatal per compensar econòmicament les víctimes. També és fonamental que l'Església catòlica posi els mitjans necessaris per ajudar les víctimes, ofereixin als investigadors la informació que tenen i apliquin mesures per prevenir els abusos.
El paper del Defensor del Poble
El Defensor del Poble, encarregat de fer aquest informe, és una figura clau a Espanya que actua com a mediador independent entre el ciutadà i l'Administració Pública. És elegit per les Corts Generals, que estan compostes pel Congrés dels Diputats i el Senat, i el seu mandat dura cinc anys.
A diferència d'altres càrrecs, el Defensor del Poble no rep ordres ni instruccions de cap autoritat. És a dir, la seva figura no està subjecta a la influència directa del Govern, per la qual cosa s'espera que exerceixi les seves funcions i tasques amb total independència i imparcialitat.
La seva funció principal és vetllar per la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans, assegurant que les actuacions de les autoritats i l'administració pública no vulnerin aquests drets. Per això, rep i examina queixes i reclamacions de la població.
A més, té l'autoritat per investigar casos específics i emetre recomanacions a les autoritats per resoldre problemes i situacions en què els drets dels ciutadans se'n vegin afectats. Per això, sol redactar informes i plantejar propostes al Parlament per millorar la legislació i les polítiques públiques.
És el que ha passat amb la seva darrera investigació. El març del 2022, el Congrés va encomanar al Defensor del Poble la creació d'una Comissió independent i l'elaboració d'un informe sobre les denúncies per abusos sexuals a l'àmbit de l'Església catòlica i el paper dels poders públics.
La resposta de l’Església
Els escàndols d'abusos han perjudicat la reputació de l'Església i han suposat un gran repte per al papa Francesc. En els darrers anys, el pontífex s'ha mostrat públicament preocupat per aquesta problemàtica i ha impulsat noves mesures per intentar fer front a la pederàstia infantil al clergat.
Ha aprovat més protocols interns per investigar aquests casos i responsabilitzar els càrrecs més alts de l'Església. El 2021, es va reformar el Codi de dret canònic, un document que recull les normes que regulen l'Església catòlica. El text defineix la pederàstia com un “delicte contra la dignitat humana” que pot acabar amb l'expulsió dels religiosos abusadors.
El papa també ha emfatitzat la importància de la transparència i la cooperació amb les autoritats civils a la investigació. A més, ha demanat perdó mitjançant cartes, homilies i visites a llocs afectats pels abusos comesos.
Tot això representa un canvi significatiu en l'actitud de l'Església, que en el passat havia estat criticada per la manca de col·laboració en casos similars.
Tot i això, les víctimes demanen una major transparència i mesures més estrictes per prevenir futurs casos i destituir de l'Església els responsables. Això implica una revisió més rigorosa dels candidats que volen convertir-se en sacerdots i la implementació de programes de conscienciació a tota l'Església.