La selecció francesa femenina es va proclamar campiona del món per tercera vegada a la seva història, després de guanyar 31-28 Noruega a la final
La final del Mundial, disputada el passat diumenge 17 de desembre, va consagrar França com a campiona del món per tercera vegada en la seva història, després de les victòries aconseguides el 2003 i el 2017.
El partit va estar marcat per l'agilitat de les franceses, que van marcar els primers 20 gols en només 30 minuts de la primera part. La gran protagonista del matx va ser la lateral Lena Grandveau, de 20 anys, que va marcar quatre gols en els darrers deu minuts de l
🧚♀️ Léna 'Seguros de vida' Grandveau.
— Teledeporte (@teledeporte) December 17, 2023
¡Cuando peor lo estaba pasando Francia, se ha erigido como la salvadora gala con cuatro goles en los últimos 10 minutos! #DENNORSWE23 pic.twitter.com/ngM6ZOs11K
Noruega cedeix així la corona del torneig després d'haver-la guanyat a l'anterior edició, disputada a Espanya el 2021. La selecció noruega d'handbol es troba a l'elit mundial d'aquest esport amb diverses medalles al palmarès, entre les quals destaquen quatre títols mundials i dos ors als Jocs Olímpics.
Aquest any França ha aconseguit un campionat històric. Va trencar la mala ratxa davant Noruega, equip que els havia guanyat a la final del Mundial 2021 i la semifinal del Campionat Europeu 2022. A més, va aconseguir nou victòries en els nou partits disputats, cosa molt excepcional en aquest torneig.
La victòria al Mundial és clau, ja que assegura una de les 12 places per jugar el quadre d'handbol femení als Jocs Olímpics. El 2024, aquest esdeveniment multiesportiu internacional es durà a terme entre el 26 de juliol i l'11 d'agost a la ciutat francesa de París.
Més enllà del futbol
Tot i que sovint el futbol sol acaparar l'atenció esportiva i els grans titulars dels mitjans de comunicació, hi ha multitud d'esports que avui acumulen milions d'aficionats a tot el món. Entre ells trobem l'handbol, un esport que es va començar a jugar a finals del segle XIX.
L'handbol va sorgir inicialment com una variant del futbol, encara que a poc a poc va anar experimentant transformacions significatives tant en les regles com en el seu estil de joc. S'hi enfronten dos equips que, transportant una pilota amb les mans, han d'intentar introduir-la dins de la porteria contrària per marcar gol.
És un esport que combina la destresa tècnica amb la intensitat física i és especialment popular a Europa, sobretot a Escandinàvia i els Balcans. França, Dinamarca i Noruega són els països que més dominen aquest esport actualment.
La seva inclusió als Jocs Olímpics el 1936 va marcar una fita fonamental, ja que va catapultar l'handbol a l'atenció esportiva internacional. Tot i això, en aquesta primera edició només van participar les seleccions masculines. No va ser fins al 1976 (40 anys després), quan l'handbol femení es va introduir per primera vegada als Jocs Olímpics.
Esport femení
En els darrers anys hem estat testimonis d'avenços importants en la promoció de la igualtat de gènere en l'esport. Tot i això, el camí cap a la plena igualtat d'oportunitats i reconeixement entre homes i dones en l'àmbit esportiu encara es a mig recórrer.
Un dels reptes principals que enfronta l'esport femení és la disparitat en la inversió i els recursos en comparació del masculí. Des de patrocinis fins a instal·lacions i salaris, les atletes femenines sovint es troben en una posició de desavantatge.
🏃🏽♀️ Hoy en el #DiaMundialActividadFísica queremos reflexionar sobre la #desigualdad de género en el deporte. Os compartimos algunos artículos donde repasamos los avances y retos en esta materia. ⬇️https://t.co/5l6h1CBLRE
— Junior Report (@JuniorReport_) April 6, 2023
A més, les competicions femenines i les esportistes sovint reben menys cobertura mediàtica en comparació dels companys. És cert que en els darrers anys aquesta situació està canviant i cada vegada és més comú que les televisions generalistes retransmetin els partits disputats per dones.
També perduren encara els estereotips de gènere, és a dir, percepcions generalitzades i prejudicis arrelats que atribueixen característiques específiques en funció del gènere. S'assumeix que els homes esportistes són inherentment més forts i competitius i que han de ser ells els qui liderin i ocupin rols importants com a entrenadors.
Tot això contribueix a que hi continuï havent barreres que obstaculitzen la paritat a l'esport, per la qual cosa és fonamental seguir lluitant per la igualtat.
