Aquest dimecres (14 de febrer) ha sigut Sant Valentí, i nosaltres creiem que celebrar l’amor sempre és bona idea. Ja sigui amor de parella, amor fraternal, amistat o amor pels animals, totes són maneres d’estimar diferents, però igual de vàlides, tot i que a vegades ens passin per alt.
No obstant això, algunes dates assenyalades sembla que s’han dissenyat exclusivament per celebrar l’amor romàntic. Això fa que gran part de la població se senti exclosa de la festivitat, i si estàs passant per un procés de ruptura o de pèrdua, encara més.
Els cors trencats, doncs, també són habituals en aquestes dates. És probable que tu també hagis dit alguna vegada: “M’han trencat el cor!”, referint-te a un estat de tristesa que sembla aclaparar-ho tot. Però, i si et diem que aquesta expressió es fonamenta en una síndrome real (que, a més, té a veure amb situacions d’estrès inesperades, com pot ser una ruptura de parella)? T’ho expliquem!
La síndrome del cor trencat
Parlem de la síndrome de Tako-Tsubo, una patologia coneguda popularment com a síndrome del cor trencat. És una malaltia cardíaca poc freqüent caracteritzada per l’aparició d’insuficiència cardíaca aguda després d’una situació estressant inesperada, sigui emocional o física, com per exemple, una mort inesperada, una pèrdua econòmica molt gran, una caiguda sense poder aixecar-se durant molt temps o una crisi asmàtica. Aquest pic d’estrès causa l’alliberació massiva d’adrenalina, que pot danyar temporalment el cor d’algunes persones.
La patologia es presenta de manera similar a un infart, però hi ha una diferència substancial: en un infart, hi ha una artèria que es bloqueja totalment o gairebé totalment, i en el cas de la síndrome de Tako-Tsubo, les artèries no estan obstruïdes. El grup més afectat són les dones postmenopàusiques entre 60 i 75 anys que estan sanes i pateixen un episodi de gran estrès; no obstant això, es desconeix per què és tan freqüent en aquest grup.
La patologia rep aquest nom perquè el ventricle esquerre del cor adopta una forma semblant a un tako-tsubo (en japonès tako significa «pop» i tsubo, «recipient»), una trampa per pops que s’utilitzava al Japó.
Com vam explicar, la síndrome del cor trencat és una situació temporal i les alteracions són reversibles. De fet, alguns estudis afirmen que la reversió és completa i que la recuperació es dona sense necessitat d’aplicar un tractament. Sigui com sigui, si sospites que tens algun problema al cor, el millor serà consultar un professional!
No hi ha mitges taronges: tu ja ets la pera
Al llibre El banquet o El simposi, Plató parla de l’amor i transmet una idea que segur que tots coneixeu: “L’home primigeni era rodó (…) i teníem 8 extremitats i 2 cervells, i vam ser dividits pels Déus. Així que ens passem la vida intentant trobar aquesta altra meitat”, explicava Edith Hall, professora del Departament de Clàssics i Història Antiga de la Universitat de Durham (Regne Unit), en un capítol d’Història de les idees, un pòdcast de la BBC (minut 2).
La idea que es desprèn d’aquest mite és que estem condemnats a viure tota la vida tractant de trobar la nostra altra meitat (literalment), la famosa mitja taronja. Però aquesta història ens dona a entendre que no es concep l’èxit sense anar acompanyat d’una relació sentimental satisfactòria i que, per tant, les persones solteres no podran assolir mai una vida completa.
Això es tracta d’una idealització o una falsa creença del que és o hauria de ser una relació de parella. Aquestes creences propaguen conductes de control, possessió, manipulació i aïllament. “És una fantasia pensar que es pot trobar la mitja taronja”, explica a Verificat Sergio García Soriano, psicòleg, psicoterapeuta i membre del Col·legi Oficial de Psicologia de Madrid.
Busquem “perfils que ens complementin, i aquí ens equivoquem perquè no hi ha complement possible, sinó que cal conèixer-se i a partir d’aquí es va produint (…) el coneixement íntim a nivell personal, a nivell intel·lectual”, afegeix. “Hauríem de pensar que, per una banda, som taronges completes, i per l’altra, som taronges mancades”. Això vol dir que “el que necessitem està fora de nosaltres en moltíssimes ocasions: hem de sortir a buscar-ho i saber que hi ha una mancança, però no té a veure amb la mitja taronja”.
Si el mite fos cert, “podríem pensar que hauríem d’escrutar moltes possibles mitges taronges, i llavors hauríem de fer una cerca molt àmplia. (…) [Però] la gent s’aparella amb persones del mateix municipi, del mateix carrer, és a dir, que hi ha una proximitat [física] i a partir d’aquí sorgeix”. Per tant, conclou García Soriano, “és un mite romàntic“.
