Desmentim la idea que les bones notícies no es publiquen als diaris
Circula per WhatsApp una cadena de missatges que enumera diverses bones notícies que han passat en el món i que, segons afirma el missatge viral, no surten en els mitjans de comunicació. Aquesta no és una narrativa nova. No obstant això, basta fer una cerca ràpida en cercadors com Google per a comprovar que aquestes notícies sí que apareixen als mitjans de comunicació.
El missatge enumera vint notícies positives que han passat en el món sense especificar quan han succeït. Però moltes d’aquestes no són de fets noticiables perquè no són d’actualitat i ja es van explicar en el seu moment. Un exemple que apareix a la llista de WhatsApp és que el Parlament de Malawi ha triat una dona per primera vegada com a presidenta, un fet del qual ja van informar mitjans com Público el 2019. Un altre exemple és que Holanda s’ha convertit en el primer país sense gossos de carrer, una notícia que en el seu moment, el 2016, també va ser explicada per mitjans com La Vanguardia.
L’alternativa positiva que ofereixen els mitjans
Els mitjans de comunicació sí que recullen notícies positives, tal com hem pogut comprovar arran de la cadena de missatgeria de WhatsApp que proposava diversos titulars suposadament no apareixien a la premsa. No obstant això, és possible que passin més desapercebudes o que no generen els grans titulars.
Amalia Susana Creus, professora de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) explica a La Vanguardia que “les males notícies succeeixen d’un moment a un altre i recullen fets emergents que escapen de la normalitat”, per la qual cosa la imprevisibilitat genera un impacte emocional important. “En canvi, les coses que funcionen bé es relacionen amb moments més prolongats, per la qual cosa no se solen transmetre de forma tan urgent”, afegeix l’experta.
Per a tractar de compensar la balança, existeixen mitjans que han creat els seus propis portals d’informacions positives. Per exemple, El País va crear el 2022 el butlletí ‘Correu desitjat’, on ofereix “una selecció d’històries positives”. El Mundo va seguir la mateixa línia, però obrint una categoria específica en el seu web: ‘Notícies felices’.
Pel que fa a diaris internacionals, The New York Times té el portal ‘The Week in Good News’ i el diari anglès The Guardian ha creat ‘The Upside’ per a visibilitzar el costat positiu de la realitat. El Huffington Post va obrir una secció en la seva web anomenada ‘HuffPost Good News’.
Evitar les notícies per a fugir de la negativitat
L’Informe de 2023 de l’Institut Reuters per a l’estudi del periodisme analitza els motius pels quals les persones deixen de consultar els mitjans de comunicació. En ell, els qui diuen eludir les notícies “a vegades o sovint” són el 36% de la població. Aquest informe proposa la divisió d’aquest grup en dos: d’una banda, els qui procuren evitar sistemàticament totes les fonts de notícies i per l’altre, els qui tracten de restringir de manera concreta les notícies en determinats moments o sobre certs temes. Aquests últims són més propensos a assegurar que “els interessa el periodisme positiu o basat en solucions”, i menys “les grans històries del dia”.
De manera complementària, el Digital News Report Espanya de 2023 elaborat per la Universitat de Navarra també afirma que la majoria dels quals eviten les notícies (86%) eviten principalment les “notícies dures” o “hard news”. A Espanya, els principals temes que s’esquiven són la política nacional (39%), la guerra a Ucraïna (34%) i les temàtiques de negocis, finances i economia (27%).
D’altra banda, aquest mateix informe destaca que les notícies positives importen a sis de cada deu consumidors d’informació per internet. Aquest tipus d’informacions atreu a set de cada deu dones (69%), suposant onze punts més que els homes. En particular, a aquelles a partir dels 45 anys (73%). No obstant això, les notícies positives també són un contingut singular pels homes de més de 65 anys: set de cada deu estan totalment o molt interessats (71%).
