Les xarxes socials són el principal mitjà per fer córrer falsedats vinculades a la immigració, l’economia, el canvi climàtic o l'avortament.
Fotografies generades amb intel·ligència artificial, manipulació de vídeos, gràfics enganyosos o informacions falses sobre immigració, canvi climàtic, avortament, sistema electoral o política internacional. La cursa electoral a la presidència dels Estats Units s’ha desenvolupat enmig d’un conjunt de desinformacions i fake news amb la voluntat d’influir en l’opinió pública i decantar els vots cap a l’un o l’altre partit.
La política migratòria ha estat el focus de moltes d’aquestes falsedats. Des del passat mes d’agost, comptes de xarxes pro-Trump s’han anat fent ressò d’informacions en contra de les persones migrants d’Haití. A finals d’agost, en una reunió de la comissió municipal de Springfield, a l’estat d’Ohio, un resident va presentar una llarga llista de queixes en contra d’aquest col·lectiu, afirmant que “sacrificaven ànecs del parc per menjar”.
El mateix Donald Trump, candidat republicà, va insistir durant el debat presidencial que “A Springfield estan menjant gossos. Les persones que han arribat s'estan menjant els gats” i va afegir: “Estan menjant els animals domèstics de les persones que viuen allà”. La nit abans del debat, Trump publicava al seu compte d’Instagram una imatge generada amb IA on se’l veia abraçant un gat i un ànec.
Aquesta mentida, utilitzada en un debat que van veure més 67 milions de persones segons dades publicades per ABC News, s’ha fet servir des de l’ala republicana per rebatre la gestió de la immigració transfronterera per part dels demòcrates a partir de dues notícies falses segons analitza el diari El País. D’una banda, que Harris és la responsable de l’augment de persones migrants al país i, de l’altra que aquest increment ha derivat en més desordre i criminalitat.
Les mentides del cara a cara
El debat presidencial suposa un dels moments clau en una campanya electoral. Els candidats a la presidència s’enfronten verbalment per exposar el seu programa i explicar quina gestió portaran a terme si arriben a governar. Ara bé, periodistes i analistes polítics, van detectar nombroses afirmacions falses per part de Trump i de Harris, en el cara a cara del passat 11 de setembre.
A més d’insistir en la desinformació sobre la política migratòria dels demòcrates, Donald Trump també va mentir sobre qüestions vinculades a l'avortament o a l’economia.
Per la seva banda Kamala Harris també va infiltrar contingut no verídic durant el cara a cara. Segons analitza El País, la vicepresidenta dels Estats Units va oferir informacions falses sobre política internacional i sobre accions que suposadament portarà a terme Trump si arriba a la presidència.
El descrèdit dels candidats
Manipular imatges dels candidats, explicar fets falsos sobre el seu passat o vincular-los amb personatges polèmics és una altra de les estratègies que utilitzen les maquinàries electorals, amb la voluntat de desacreditar i debilitar el rival. El portal Maldito Bulo ha detectat fins a 41 notícies falses sobre les eleccions als Estats Units i els seus candidats.
De la vicepresidenta Harris s’ha dit que “anava beguda” en un vídeo de Sky News Australia on parla lentament. És un contingut manipulat d’unes declaracions que la candidata va fer el 2022. Si ens hi fixem, el logo de la cadena, ubicat a dalt a l'esquerra, apareix retallat:
Holy Fck!! What a pathetic mess!! pic.twitter.com/Hdrmmf8Jmx
— Juanita Broaddrick (@atensnut) October 19, 2024
Mentre que en el contingut real, apareix sencer. Les mateixes declaracions de Harris duren fins a 6 segons menys:
En aquest cas, una de les persones que ha fet circular aquest fake és Juanita Broaddrick, escriptora republicana amb 1,5 milions de seguidors a la xarxa X. És un exemple de la dificultat de detectar les notícies falses, especialment si provenen de personatges públics i amb càrrecs de responsabilitat com Broaddrick o Marjorie Taylor Green, congressista republicana, qui afirmava fa unes setmanes al seu compte de X que “els demòcrates poden controlar el temps”.
Yes they can control the weather.
— Marjorie Taylor Greene 🇺🇸 (@mtgreenee) October 4, 2024
It’s ridiculous for anyone to lie and say it can’t be done.
Elon Musk, X i la campanya
La campanya de desinformació republicana ha tingut, des del juliol del 2023, un important aliat. Elon Musk, propietari de la xarxa social X (antic Twitter) des del 2022, s’ha mostrat obertament favorable a Trump, des de l’intent d’assassinat al candidat el juliol passat en un míting a Pensilvània. Des del seu compte personal, el multimilionari ha promogut diferents teories conspiratives i de descrèdit, vinculades al fals frau electoral de les eleccions del 2020 orquestrat, segons Trump, pels demòcrates El magnat també ha atacat directament Kamala Harris manipulant i creant imatges fake.
Kamala vows to be a communist dictator on day one. Can you believe she wears that outfit!? https://t.co/Anu9tKQHXN pic.twitter.com/ISKFXYnSon
— Elon Musk (@elonmusk) September 2, 2024
Musk ha fet una donació de 75 milions de dòlars a la campanya de Trump i ha arribat a prometre que sortejarà un milió de dòlars diari entre tots els signants de la declaració promoguda per l’organització American PAC, en defensa de la llibertat d’expressió i el dret a portar armes.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!
