Glovo contractarà els seus repartidors a l’estat espanyol

La companyia fa anys que està en el punt de mira per la seva utilització dels falsos autònoms, una pràctica que la Llei Rider no permet

Glovo, una de les empreses més conegudes de repartiment a domicili, ha anunciat que canviarà el seu model laboral a Espanya. A partir d'ara, la companyia contractarà els seus repartidors, que deixaran de ser autònoms i passaran a tenir un contracte laboral amb certs drets.

Fins ara, Glovo utilitzava la figura dels autònoms: treballadors independents que tenen llibertat per organitzar el seu temps i escollir els seus clients. Tot i això, a la pràctica, els repartidors de l'empresa treballaven sota certes condicions que s'assemblaven més a una relació de dependència laboral.

La plataforma de repartiment controlava aspectes com les tarifes que havien de cobrar, les rutes que havien de fer i els temps de lliurament. Quan existeix aquest tipus de relació laboral, es considera que els treballadors no actuen com autònoms reals, sinó que estan subordinats a l'empresa, el que porta a qualificar-los com a falsos autònoms.

Glovo ha anunciat que la contractació inclourà les més de 900 localitats espanyoles en què opera actualment i que obrirà una taula de diàleg amb diferents agents socials per dur a terme aquest canvi de model. No obstant això, no ha concretat quan es posarà en marxa aquesta taula ni quan començarà a contractar els seus repartidors.

Quin paper hi ha jugat la Llei Rider?

Des que les empreses de repartiment a domicili van començar a operar a Espanya, diversos repartidors es van queixar de les condicions laborals que tenien. Aquests reclamaven convertir-se en assalariats, és a dir, ser contractats per les empreses per tenir accés a certs drets laborals: vacances pagades, salari fix, prestacions per desocupació…

A Espanya, les condicions precàries dels riders van anar guanyant a poc a poc rellevància al debat públic. Tant és així que, el 2021, el govern va aprovar la Llei Rider. L'objectiu d'aquesta norma era regular la situació laboral dels repartidors de plataformes digitals de repartiment a domicili com Glovo, Uber Eats i Deliveroo. 

La llei, impulsada per l’aleshores ministra de Treball Yolanda Díaz, va rebre el suport de sindicats i patronals. Els partits que van votar a favor de la llei van ser el PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, Bildu, Junts, PDeCAT, CUP, Más País, Compromís i Nueva Canarias. Mentrestant, el PP, Vox, Cs, UPN i Foro Asturias van rebutjar la norma.

La norma ha transcendit fronteres i la Unió Europea ha aprovat la seva pròpia Llei Rider. Aquest any, els països han donat llum verda a la normativa, que s'aplicarà a tota la regió. No obstant això, els Estats tenen encara dos anys per introduir les normes a les seves respectives legislacions nacionals.

Quines sancions ha rebut Glovo fins ara?

Tot i que Espanya va aprovar la Llei Rider l’any 2021, fins ara Glovo havia ignorat la legislació. La companyia de repartiment no ha deixat d'utilitzar el model de repartidors autònoms, defensant que aquest sistema oferia als seus treballadors certa llibertat per fixar tarifes i horaris.

Tot i això, en tot aquest temps, l'empresa ha anat acumulant sancions econòmiques pel seu model laboral. Segons el diari El País, a finals del 2022, l'empresa acumulava multes per valor de 205,3 milions d'euros: 125,3 milions en sancions d’Inspecció de Treball i 80 milions per cotitzacions impagades a la Seguretat Social. 

Les investigacions a Glovo continuen arribant. De fet, la notícia de la contractació dels seus repartidors ha arribat un dia abans que el seu fundador i CEO, Oscar Pierre, declari com a investigat en un procés penal per un presumpte delicte contra els drets dels treballadors. 

A més, l'empresa de repartiment Just Eat, que sí que contracta els seus treballadors, ha denunciat recentment a Glovo per competència deslleial. Just Eat assenyala que Glovo ha estalviat centenars de milions d'euros amb els seus falsos autònoms, cosa que li ha permès adquirir un significatiu avantatge competitiu.