Qui va ser Mahatma Gandhi?

Qui va ser Mahatma Gandhi?

Mahatma Gandhi (Índia, 1869-1948) va ser un líder pacifista i una figura clau en la independència de l’Índia. Va promoure i impulsar la no-violència i la resistència pacífica com a eines fonamentals per a combatre la injustícia. Coincidint amb la data de la seva mort, cada 30 de gener es commemora el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP), una celebració reconeguda per la UNESCO. Gandhi és considerat un símbol universal de la pau, tot i que ha estat objecte de crítiques per alguns episodis controvertits de la seva vida. 

Quan i on va néixer?

Mohandas Gandhi, conegut amb el sobrenom de Mahatma (que significa “ànima gran” en sànscrit), va néixer el 2 d’octubre de l’any 1869 a Porbandar, un poble costaner de l’Índia. Va ser el petit d’una família de quatre germans pertanyent a l’acomodada casta vaïxya, el tercer grau jeràrquic en el sistema de castes hindú. El seu pare era funcionari de la cort, i la seva mare -qui es convertiria en la seva líder espiritual- una fervorosa practicant del jainisme, una religió índia que defensa la no-violència.

Què va passar a l’Índia quan Gandhi era un nen?

Gandhi va néixer en una època en què l’Índia es trobava sota control de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, que havia aconseguit dominar tot el comerç del país. Quan només tenia 9 anys va esclatar la Primera Guerra d’Independència (1857), una revolta en què diversos regnes i militars indis van intentar fer fora els europeus del territori. 

Arran d’aquest aixecament, la corona britànica va intervenir i va crear el Raj Britànic, un règim colonial a través del qual el govern britànic exercia un control directe sobre l’idioma, els costums i les tradicions del país, considerant la població índia com a ciutadans de segona.

Quina va ser la formació de Gandhi?

Tot i viure en un país controlat pels britànics, Gandhi gaudia dels privilegis de tenir una família benestant. Amb només tretze anys es va casar amb Kasturba, a qui va ensenyar a llegir i a escriure, i qui més tard l’acompanyaria en el seu activisme polític.

L’any 1888, quan Gandhi i Kasturba ja havien tingut el seu primer fill, Harilal, ell va marxar a Londres a estudiar dret. Allà, per primera vegada, va viure episodis de racisme per part de la societat londinenca que el tractaven amb menyspreu pel fet de ser indi. Després de graduar-se va treballar com a advocat en una empresa índia amb seu a Sud-àfrica, país on va viure durant vint anys.

La lluita contra les injustícies

L’estada a Sud-àfrica va ser clau perquè Gandhi dediqués tota la seva vida a combatre les injustícies. Allà va fundar el Partit del Congrés i va començar a lluitar contra el racisme i la discriminació que patia la població índia. Va defensar els seus drets de manera pacífica i va començar a posar en pràctica la seva filosofia de resistència no violenta, coneguda com a satyagraha (força de la veritat). També va organitzar protestes i campanyes per aconseguir canvis en les lleis que considerava injustes. 

Què va ser la Marxa de la Sal?

Quan Gandhi va tornar a l’Índia després de la seva estada a Sud-àfrica, va organitzar diverses manifestacions no-violentes i vagues de fam per aconseguir per al territori un estatus d’autonomia similar al que tenien Austràlia i Canadà respecte a l’Imperi Britànic. 

En veure la nul·la reacció dels britànics, el líder pacifista va fer un pas més. Dedicaria la seva pròxima campanya de desobediència civil a la independència de l’Índia. Per aconseguir-ho va organitzar la coneguda com a “marxa de la sal” del 1930, on reclamava el dret del poble indi a produir sal i a deixar de pagar-ne els impostos que els imposaven sobre el producte. 

Milers d’indis van seguir a Gandhi des del seu retir religiós fins a la costa del mar aràbic, recorrent una distància de 390 quilòmetres. Arran d’aquesta marxa 60.000 persones van ser detingudes incloent el mateix líder pacifista. 

Quan es va aconseguir la independència de l’Índia?

La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va accelerar el procés d’independència del país, portant a Gandhi a la presó durant dos anys. Va ser aleshores que el poeta, filòsof i Premi Nobel de Literatura Rabindranath Tagore, el va batejar com a “Mahatma”, en referència a la seva “ànima gran”. 

La pressió popular i el final de la guerra van fer que els britànics cedissin a les demandes d’independència, però Gandhi s’oposava fermament a la partició del país. Hindús i musulmans, que aleshores vivint al mateix territori, es van enfrontar i, finalment, el Partit del Congrés va acceptar la partició del país entre l’Índia, de majoria hindú, i el Pakistan, de majoria musulmana. 

Quan es va fer efectiu el traspàs de govern, Gandhi no ho va celebrar i es va retirar en soledat a la seva residència de Calcuta. 

Com va morir?

Un any després que l’Índia aconseguís la independència, un home relacionat amb grups d’ultradreta juntament amb el seu còmplice, van sorprendre Gandhi mentre anava a resar i el van matar. 

Les seves últimes paraules, amb les mans juntes en senyal d’ofrena, van ser: “He Ram!” (Oh, Déu meu!). Els dos assassins i set persones més que hi estaven vinculades van ser condemnades a mort, tot i que qui es considera que va ser l’instigador de l’homicidi, el president del partit ultradretà Hahasbha, Vinaiak Dámodar Savarkar, va quedar en llibertat per falta de proves. 

Els episodis més foscos de la vida de Gandhi

Tot i haver esdevingut un símbol de la pau mundial i la no-violència, setanta anys després de la seva mort han sortit a la llum capítols controvertits que qüestionen alguns dels seus comportaments. Per exemple, historiadors assenyalen que durant la seva estada a Sud-àfrica, Gandhi es va centrar en la lluita pels drets de la minoria índia, però no va fer res per combatre el racisme i la desigualtat que patia la població negra. 

D’altra banda, abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial va mantenir contactes amb els règims totalitaris de Hitler i Mussolini. Tot i que alguns defensen que ho feia per coherència amb el seu pacifisme, molts el critiquen per no posicionar-se contra els nazis i, fins i tot, aconsellar als britànics que no oferissin resistència. 

A més, segons afirmen biografies sobre la seva figura, s’oposava als mètodes anticonceptius i convidava noies joves a dormir despullades al seu llit per posar a prova el seu vot de castedat. Avui, aquesta pràctica seria intolerable i se l’acusaria de pedofília, un trastorn psiquiàtric en què els afectats se senten atrets sexualment per menors.