Per què és important la salut mental?

Què és la salut mental?

La salut mental està definida per l’Organització Mundial de la Salut, l’OMS, com un estat de complet benestar físic, mental i social que permet a les persones enfrontar-se a situacions estressants, desenvolupar les seves habilitats i conviure i contribuir a la comunitat. La salut mental va més enllà de no patir afeccions o malalties i se centra a facilitar la gestió dels sentiments i pensaments per garantir l’autonomia.

La salut mental no és un estat fix i pot canviar al llarg de la vida segons les nostres experiències, relacions i entorn. Tenir cura de la nostra salut mental és tan essencial com tenir cura de la nostra salut física, ja que totes dues estan profundament interconnectades.

Què pot afectar la nostra salut mental?

Existeixen dos tipus de factors que poden alterar la nostra salut mental. Per una banda, els factors protectors, que augmenten la resiliència i ens ajuden a millorar la salut mental en general. Com per exemple els hàbits de vida saludables, una educació de qualitat o un entorn social constructiu. Per altra banda, existeixen els factors de risc, que danyen la salut mental i que poden ser la causa d’alguns trastorns.

Els factors de risc poden ser biològics, psicològics, socials, econòmics o ambientals. La majoria dels problemes de salut mental no tenen una causa única, sinó que tenen moltes causes possibles que sovint s’acumulen. Són exemples d’aquest tipus de factors el consum d’alcohol o drogues, el fet de tenir una malaltia crònica, l’assetjament escolar, la pobresa, la inseguretat, l’estrès laboral, la soledat, els conflictes i la violència en l’àmbit familiar o la desigualtat social.

Quines conseqüències té una mala salut mental?

El malestar mental és tant o més invalidant que el físic, ja que en alguns casos pot acabar afectant a tots els aspectes de la vida d’una persona. Una salut mental deteriorada sovint afecta les relacions familiars i d’amistat, ja que la persona experimenta dificultats per comunicar-se, gestionar conflictes o establir límits. També es redueix l’interès, la motivació i l’autoestima el que fa que les activitats quotidianes es tornin molt més extenuants.

Hi ha estigmes envers la salut mental?

Al llarg de la història hi ha hagut molt d’estigma envers les persones amb problemes de salut mental i actualment, tot i que la situació està millorant, encara és un tema vigent que en molts àmbits se continua utilitzant com a eina per desacreditar. Abusos en entorns educatius, judicials o laborals, així com discriminacions a l’espai públic o a les xarxes, són situacions que malauradament continuen succeint.

A nivell personal, ser víctima d’aquest tipus d’estigmes pot causar reticències a l’hora de buscar ajuda o demanar consell i pot reforçar el sentiment d’insuficiència i invalidació, el que pot perjudicar el procés de millora. Tot i això, s’ha detectat un gran avenç en la visibilitat donada en mitjans de comunicació i xarxes i la celebració de dies com el Dia Mundial de la Salut Mental cada 10 d’octubre, contribueixen a promoure la normalització de temes que fa no tant eren completament tabú.

Com es pot cuidar?

Segons dades de l’OMS una de cada quatre persones patirà alguna mena de patologia mental al llarg de la seva vida. Sovint aquests trastorns apareixen cap als 14 anys o abans. Les més comunes són l’ansietat, la depressió, i els trastorns de conducta. 

No abordar aquest tipus de patologies durant l’adolescència pot tenir conseqüències a la llarga i per això és molt important tenir eines que facilitin l’autoconeixença per garantir la prevenció. Conèixer els símptomes d’aquests trastorns i els factors que els provoquen, és una bona manera d’aconseguir evitar-los o fer-los front amb determinació. Instruir els joves des d’entorns escolars pot donar-los estratègies d’autogestió i pot ajudar a normalitzar aquest tema i eliminar l’estigma que sovint hi va lligat. 

A Espanya, la sanitat pública cobreix el diagnòstic, el seguiment clínic, els psicofàrmacs i la teràpia, i tot i que el sistema està molt pressionat i hi ha llistes d’espera llargues, tothom que ho necessiti hi pot accedir. Seguir un tractament terapèutic amb un psicòleg que t’ajudi a entendre i gestionar els sentiments i pensaments és una bona manera de tenir cura de la teva salut mental fins i tot si no tens cap diagnòstic de trastorn mental.  

A més, existeixen centenars d’organitzacions que tenen telèfons d’atenció als que pots trucar gratuïtament i fer consultes o demanar ajuda en situacions de crisi. Alguns exemples són l’Associació Telèfon de l’Esperança (Telèfon: 717 003 717) o la Línia d’Atenció a la Conducta Suïcida (Telèfon: 024).

Les xarxes i la salut mental

Les xarxes socials s’han convertit en una part essencial de la vida i són un mirall en què milers de joves es miren cada dia per comparar les seves famílies, amistats, carreres o cossos. Les xarxes socials han amplificat la pressió estètica irreal i moltes vegades els usuaris no som capaços de distingir la realitat de la ficció. Així doncs, no és estany saber que diversos estudis han trobat una correlació significativa entre l’ús de múltiples plataformes de xarxes socials i un augment dels símptomes de depressió i ansietat. 

És veritat que cal fer més investigació per entendre completament aquests efectes, i mentrestant, altres estudis afirmen que les xarxes poden ser més un indicador de l’estat mental dels joves que un factor de risc. En tot cas, és segur que passar molt de temps amb pantalles es relaciona amb l’aïllament, la soledat o els problemes amb el son, així com estar exposat a determinat contingut pot contribuir a empitjorar alguns trastorns mentals.