Qui és Jordi Pujol?

Qui és?

Jordi Pujol i Soley, nascut a Barcelona l’any 1930, va ser president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003 i líder de la coalició Convergència i Unió (CiU).

Durant aquells anys es va consolidar com la figura política central del “pujolisme”, un projecte que combinava impuls econòmic, defensa de la identitat catalana i desplegament institucional autonòmic, és a dir, la creació i posada en marxa de les institucions de Catalunya, com el govern, el parlament o els mitjans públics. Pujol va ser un dels polítics més influents de la Catalunya de la postdictadura, impulsant la recuperació de l’autogovern i la normalització del català.

Com es va formar Pujol i com era?

Jordi Pujol es va formar al Col·legi Alemany de Barcelona, on des de molt jove va adquirir un domini notable de diversos idiomes, incloent-hi l’alemany, el francès i l’espanyol, cosa que li va permetre desenvolupar-se amb facilitat en diferents àmbits culturals i polítics. Des de jove se’l reconeixia com una persona molt intel·ligent i amb bona memòria.

Se’l considera una persona culta, amb molta facilitat per parlar amb els altres i convèncer-los, fet que li va ser de gran ajuda en política. La seva manera de liderar era “personalista i carismàtica”, és a dir, que la gent el seguia no només per les seves idees, sinó també per la seva personalitat i per la seva capacitat de motivar els altres. Era capaç de negociar i trobar acords fins i tot en situacions difícils.

Tot i que va estudiar Medicina, mai no va arribar a exercir com a metge. Això mostra que li interessava aprendre i formar-se, però que la seva veritable passió era la política i el compromís amb Catalunya.

Quins van ser els seus principals èxits polítics i administratius? 

Jordi Pujol va ser molt important perquè les institucions de Catalunya funcionessin de manera estable després de la Transició, que va ser el període en què Espanya va passar de la dictadura de Franco a la democràcia. Gràcies a ell, el Parlament i la Generalitat es van poder consolidar i mantenir governs continus durant molts anys.

Durant el seu temps al poder, Pujol també va impulsar la modernització de l’economia i de les infraestructures; és a dir, va millorar hospitals, transports i universitats, i va atreure inversions per ajudar el creixement econòmic. A més, va treballar per reforçar la identitat cultural catalana, creant un espai propi per a la cultura i la llengua catalanes mitjançant l’educació i els mitjans de comunicació, com TV3 i Catalunya Ràdio.

Malgrat això, les seves polítiques lingüístiques i el seu nacionalisme també van generar debats sobre com combinar l’ús del català i del castellà en l’educació i l’administració pública.

Què va representar el seu partit i què van significar els 23 anys de govern? 

Pujol va ser fundador i líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i de la coalició Convergència i Unió (CiU), que va governar Catalunya de manera continuada entre 1980 i 2003.

Vint-i-tres anys en què la Generalitat es va consolidar com a institució, es van impulsar polítiques de modernització (sanitat, universitats, infraestructures) i es va negociar amb diferents governs espanyols per assegurar transferències i finançament. Durant aquest període, CiU va passar de tenir majories absolutes a etapes amb menys suport, fins que Pujol va deixar el lideratge en mans d’Artur Mas el 2003.

Com va impulsar Pujol la presència de Catalunya a Europa?

Durant la seva presidència, Jordi Pujol va treballar perquè Catalunya tingués una veu pròpia a Europa, tot i no ser un estat independent. Va impulsar que la Generalitat participés en organismes europeus on es reunien governs regionals i va defensar que Catalunya havia d’estar connectada amb les institucions de la UE.

Gràcies a aquesta estratègia, Catalunya va poder establir relacions econòmiques i culturals amb altres països que van ajudar a millorar infraestructures, modernitzar serveis públics i donar suport a projectes culturals i educatius (com els “casals catalans”, que ajuden a difondre la llengua i la cultura catalanes i també serveixen per crear contactes amb altres països europeus). A més, Catalunya es va beneficiar de fons europeus que van contribuir a millorar infraestructures i projectes públics.

Què va fer per la llengua catalana? 

Pujol va impulsar la promoció de la llengua catalana com a part de la identitat cultural de Catalunya. Durant el seu mandat, la llengua es va consolidar en l’educació i en els mitjans de comunicació.

A més, la seva administració va reforçar polítiques culturals que reforçaven la identitat catalana, utilitzant els mitjans de comunicació i l’educació com a eines per promoure el català i la cultura del país. El seu objectiu era que el català deixés de ser només un símbol cultural per convertir-se en una llengua viva, utilitzada en l’administració, l’educació i la vida quotidiana dels catalans.

Una de les mesures més importants va ser la immersió lingüística, un model educatiu que va començar com una prova a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta. Aquest sistema consistia que les classes s’impartissin en català perquè tots els alumnes l’aprenguessin bé, fins i tot aquells que a casa parlaven un altre idioma. La immersió es va crear perquè als anys seixanta va arribar molta immigració a Catalunya i moltes famílies no parlaven català. L’objectiu era que tots els nens i nenes, fos quin fos el seu origen, poguessin aprendre la llengua catalana i tenir les mateixes oportunitats a l’escola i a la societat.

A quins problemes judicials ha hagut de fer front?

Jordi Pujol i els seus set fills estan sent jutjats en un macroprocés a l’Audiència Nacional, que va començar el 24 de novembre de 2025 i es preveu que s’allargui fins al maig de 2026. La Fiscalia acusa la família Pujol de formar una organització criminal estructurada que hauria acumulat diners de manera il·lícita durant dècades.

Els càrrecs principals que pesen sobre ell i la seva família inclouen:

• Associació il·lícita, per actuar de manera organitzada per beneficiar-se econòmicament.
• Blanqueig de capitals, per ocultar i legalitzar diners obtinguts de manera presumptament il·lícita.
• Falsedat documental, per presentar documents que no reflectien la realitat dels fons.
• Delictes contra la Hisenda Pública, per no declarar impostos sobre els ingressos i béns ocults.

Aquestes acusacions estan relacionades amb una fortuna familiar que suposadament va ser ocultada a Andorra, i amb possibles comissions que la família hauria rebut d’empresaris a canvi de contractes públics. La pena sol·licitada per a Jordi Pujol és de 9 anys de presó, a més de multes milionàries. S’espera que el judici inclogui desenes de testimonis, entre ells polítics, empresaris i exresponsables bancaris, que podrien aportar informació sobre la gestió econòmica i administrativa de la família.