Estudiants pregunten sobre la guerra a Gaza a Joan Roura

Com es pot construir la pau entre àrabs i israelians? De què serveix el reconeixement de Palestina? Quin ha estat l’objectiu de la flotilla? Quin futur els espera als nens i nenes que viuen a Gaza? Què se sent quan vius una guerra? 

Aquestes són algunes de les qüestions que alumnat d’ESO i Batxillerat ha formulat al periodista especialista en l’Orient Mitjà, Joan Roura, en el primer webinar organitzat per Junior Report exclusiu pels seus subscriptors i dedicat a la guerra a Gaza.

Alumnat d’una vintena de centres educatius d’Espanya i Andorra ha participat en aquesta trobada que pretenia acostar als més joves les claus del conflicte àrabo-israelià, a partir de l’experiència i el relat d’un periodista que ha cobert la zona durant més de 40 anys.

Més de cent anys de conflicte

El periodista de 3Cat va obrir el webinar contextualitzant el conflicte i fent un exercici de síntesi que va recórrer més de cent anys d’història: des de la Declaració de Balfour i el mandat britànic de 1917 -inici de l’enfrontament-, passant pel pla de partició de l’ONU de 1947 i la creació de l’Estat d’Israel, fins a l’ocupació dels territoris palestins a partir del 1967, les intifades i l’escalada de violència que culmina amb els fets del 7 d’octubre de 2023. 

Roura va explicar l’impacte de la recent guerra a Gaza en la població civil, els objectius d’Israel i de Hamàs en l’enfrontament, la implicació dels Acords d’Abraham i el mal anomenat “pla de pau” impulsat des dels Estats Units, que defineix com “un pla d’alto el foc que no s’ha respectat”.

Segons el periodista, la guerra a Gaza ha provocat la mort de més de 70.000 víctimes i un 80% de les infraestructures civils han quedat arrasades: “S’han llençat sobre Gaza més de 120.000 tones d’explosius. L’equivalent a 4 o 5 bombes atòmiques com les d’Hiroshima però sense radiació, en un territori de 360 km²”.  

Les conseqüències d’aquesta destrucció per la població han estat nefastes, especialment pels infants. “A Gaza, desgraciadament, s’ha perdut una generació. (…) El futur immediat dels nens paletins és molt complicat, és supervivència, amb sobreviure ja és suficient”.

Ser corresponsal de guerra al Pròxim Orient

Més enllà d’explicar els principals episodis del conflicte, Joan Roura va dedicar més de trenta minuts a respondre les preguntes dels estudiants. El periodista es va mantenir escèptic al voltant d’un imminent escenari de pau: “Hi ha d’haver una resolució a aquest conflicte” però “va per llarg” va afirmar. També va recordar els passos necessaris per a iniciar un procés de reparació i reconciliació que porti ambdós pobles a conviure en un mateix territori.

Amb relació a les dificultats que ha tingut l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) a l’hora d’executar la seva tasca a Gaza, va recordar que “Israel s’ha dedicat a destruir sistemàticament totes les infraestructures d’aquesta agència, que tenia hospitals i sobretot centres de distribució d’aliments”. Segons ell, aquesta destrucció ha limitat greument la capacitat de l’UNRWA d’atendre la població palestina i és un dels motius pels quals diverses veus internacionals acusen Israel de cometre un genocidi a la regió.

El periodista de 3Cat també va donar detalls sobre la importància del reconeixement internacional de l’Estat de Palestina i el paper que ha jugat la Flotilla Global Sumud en donar visibilitat al conflicte. Pel que fa a la seva experiència com a corresponsal a la zona, Roura va explicar els sentiments de tristesa, por i indignació que sovint genera aquesta feina, així com la manera com accedeix a les seves fonts d’informació. També va compartir algunes de les imatges que més l’han colpit al llarg de la seva trajectòria, subratllant que “el que més marca de cobrir una guerra és el patiment de les víctimes”.