Junior Report impulsa la creació de revistes escolars per combatre la desinformació i els discursos d’odi
Un programa d’alfabetització mediàtica que treballa l’expressió escrita i l’anàlisi crítica de la informació mitjançant la creació d’una capçalera pròpia de centre educatiu
L’alfabetització mediàtica encara no és una matèria curricular, però els reptes que plantegen les xarxes socials, la intel·ligència artificial, l’excés de pantalles, la desinformació o els discursos d’odi han provocat que molts centres educatius apostin per projectes i recursos que fomentin el pensament crític i dotin els estudiants de les eines necessàries per entendre la realitat que els envolta.
Una d’aquestes iniciatives és el projecte de revistes escolars, un programa creat el 2017 pel diari Junior Report que proposa a l’alumnat la creació i gestió del seu propi mitjà de comunicació, a través d’una programació didàctica específica i el suport de periodistes professionals.
Coincidint amb el final del segon trimestre, s’han obert les inscripcions per incorporar nous centres educatius al projecte de cara el curs 2026-2027. Actualment, la xarxa ja està formada per uns vuitanta centres repartits en diferents ciutats de Catalunya, España i Andorra, mobilitzant un total de 8.000 joves estudiants.
L’objectiu principal d’aquest programa didàctic és doble. D’una banda, busca millorar l’expressió escrita dels alumnes perquè “escriguin molt i bé”, tal com destaca Maria Casas, coordinadora del projecte. De l’altra, la iniciativa pretén que els estudiants aprenguin a identificar notícies falses (fake news), desenvolupin el seu pensament crític per frenar els discursos d’odi i siguin capaços de construir opinions fonamentades.
A la pràctica, els joves treballen com autèntics redactors, buscant i publicant notícies del seu entorn. Per exemple, l’alumnat de tercer d’ESO del col·legi Sant Josep de Vilafranca del Penedès ha informat sobre la capitalitat europea de l’esport 2026 del Vendrell; al col·legi Alkor d’Alcorcón han escrit sobre el Dia Europeu de les Llengües; i a la Larramendi Ikastola de Mungia han dedicat espais a la jove ciclista Paula Ostiz. Instituts i escoles com el Marta Mata de Salou, Creixen Povill d’Olesa de Montserrat, l’escola GEM de Mataró i l’Institut Lluís de Requesens de Molins de Rei també han posat en marxa amb èxit les seves pròpies redaccions escolars.
Treball de camp i entrevistes a representants polítics
Durant el curs, els joves reporters surten de l’aula per “cobrir notícies” i entrevistar els alcaldes i alcaldesses dels seus municipis, entre d’altres tasques. El curs passat, sense anar més lluny, van passar pels micròfons d’aquests estudiants representants com Jaume Collboni (Barcelona), Fèlix Larrosa (Lleida), Lluc Salellas (Girona), Jordi Ballart (Terrassa), David Bote (Mataró), Elisabet Megías (Tordera) i Sílvia Biosca (Pineda de Mar), entre d’altres.
Aquest treball sobre el terreny té un gran impacte educatiu. Segons explica Margaret Álvarez, coordinadora de la revista Mas Report a l’escola Mas Casanovas de Barcelona, el projecte no només desenvolupa de manera competencial la lectura i l’escriptura, sinó que fa que els joves valorin “la tasca dels mitjans i les dificultats a les quals s’enfronten per publicar una notícia que aporti una informació veraç”.
Una redacció multicultural amb projecció transformadora
A més, el projecte es consolida com una xarxa multicultural i plurilingüe on s’escriu en català, castellà, basc, anglès, francès i aranès. Gràcies als anomenats “cercles d’aprenentatge”, els estudiants disposen d’espais virtuals per compartir experiències, debatre temes comuns i fomentar la cooperació, trencant barreres i prejudicis.
El resultat de tota aquesta feina arriba directament a les famílies mitjançant una newsletter trimestral. Amb el suport d’institucions i entitats com Acer for Education, LCI Barcelona, Microfusa i La Vanguardia, els joves redactors traspassen la frontera del simple entreteniment de les pantalles per acabar convertint-se en autèntics “agents de canvi i de transformació social”.