L’autoritarisme creix al món: quines conseqüències té per als ciutadans?
Un informe d’Amnistia Internacional denuncia que diversos països del món van utilitzar pràctiques autoritàries durant el 2025 per mantenir-se en el poder i silenciar protestes
Amnistia Internacional acaba de publicar un informe en què analitza la situació dels drets humans al món durant el 2025. L’organització examina diverses qüestions: conflictes, discriminació, desigualtats, canvi climàtic, tecnologia… i ha obtingut alguns resultats sobre com es respecten o vulneren els drets fonamentals a diferents països.
Una de les principals conclusions té a veure amb l’autoritarisme. Aquest terme es refereix a les formes de govern en què el poder es concentra en poques mans i es limiten drets com la llibertat d’expressió o de protesta. Segons l’informe, cada cop més governs utilitzen mètodes autoritaris per a mantenir-se en el poder i evitar crítiques.
Això es va veure en la repressió que van exercir diversos governs el 2025 cap a persones que van expressar el seu desacord amb les autoritats o amb determinades polítiques públiques. En molts països, aquestes protestes dels ciutadans van ser reprimides amb violència, fins i tot quan eren pacífiques, provocant morts, ferits i detencions injustes.
L’informe recorda el cas del Nepal, on la repressió contra els joves que van protestar contra la corrupció i la prohibició de les xarxes socials va acabar amb la mort de 76 persones, entre manifestants i agents de policia. També el de països com l’Afganistan, Cuba, Rússia, el Pakistan o Uganda, que van utilitzar la desaparició forçada per sembrar la por.
Amnistia també assenyala que alguns Estats van vulnerar els drets humans en contextos de lluita contra la criminalitat. Assegurant que ho feien per la seguretat dels seus ciutadans, alguns països van fer un ús excessiu de la força, arribant fins i tot a executar persones. Va ser el cas, per exemple, dels Estats Units, que va matar diverses persones en diferents regions de l’Amèrica Llatina i el Carib després d’acusar-les de ser narcotraficants.
Violacions del dret internacional
En el seu informe, Amnistia Internacional denuncia que el 2025 es van produir greus violacions del dret internacional. Parlem de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra; delictes que no només afecten persones individuals, sinó a poblacions senceres, posant en risc les normes bàsiques que haurien de protegir la humanitat.
Un dels casos més evidents el trobem a Gaza. El 2025, diferents països i organitzacions internacionals van acusar Israel de cometre genocidi contra els palestins. Tot i això, l’organització assenyala que la resposta internacional va ser limitada: no es van adoptar prou mesures per aturar la violència ni protegir la població gaziana.
Un altre exemple clar és el de Rússia i els crims de guerra que va cometre a Ucraïna, amb desaparicions forçades, tortura i atacs amb drons contra civils. A això s’hi van sumar situacions molt greus a països com el Sudan, on la violència contra la població civil també va continuar en el context de la guerra.
L’informe també destaca com la violència de gènere segueix sent protagonista en aquests conflictes armats. L’ONU i altres organismes van registrar milers de casos de violència sexual contra les dones en països com la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo, Somàlia, el Sudan i el Sudan del Sud.
En aquest context, hi ha un problema que persisteix: molts països continuen venent armes a altres Estats, cosa que contribueix a mantenir aquests conflictes i a agreujar les violacions de drets humans. Amnistia Internacional adverteix que això posa en risc la seguretat internacional i dificulta la protecció dels ciutadans.
Com t’afecta aquesta notícia?
Els drets humans dels quals parla l’informe d’Amnistia Internacional poden semblar alguna cosa abstracta o llunyana, però són principis que també formen part de la teva vida diària. La llibertat d’expressió, la possibilitat de protestar contra el govern o de viure en un context de pau són drets dels que nosaltres podem gaudir.
El problema és que no tots els joves tenen aquesta mateixa sort, tal com reflecteix la notícia. En molts països del món, aquestes llibertats es veuen limitades o directament negades. Per això, conèixer aquesta realitat no només serveix per informar-se sobre el que passa a altres països, sinó també per entendre la importància de protegir i defensar aquests drets.