Europa: Un projecte de democràcia en evolució permanent
Les lleis i els valors europeus garanteixen els teus drets i llibertats en un sistema democràtic que evoluciona per superar nous reptes
Per als joves europeus, tenir la llibertat de marxar a viure a un altre país, estudiar amb una beca Erasmus o saber que les seves dades estan protegides quan naveguen per internet no és casualitat. Tot això és possible perquè Europa funciona com un gran equip de països que han decidit posar unes regles del joc per protegir les llibertats dels seus ciutadans.
La Unió Europea és, a la pràctica, un pacte per assegurar que la democràcia i els drets de les persones siguin els mateixos visquis on visquis.
L’Estat de Dret i l’adhesió
Diem que Europa és una comunitat de dret perquè, en els països que en formen part, la llei sempre està per sobre de la voluntat d’una sola persona. Aquesta llei queda recollida en els diferents Tractats, uns documents que els governs han signat voluntàriament i que els parlaments de cada estat han aprovat. Cap institució pot inventar-se una norma si no té el permís escrit en aquests textos, cosa que garanteix que no hi hagi abusos de poder.
Per entrar a formar part de la Unió Europea, el que s’anomena “adhesió”, un país ha de complir uns requisits i superar un procés d’examen rigorós basat en els Criteris de Copenhaguen. Aquestes condicions exigeixen que l’estat aspirant tingui institucions estables que garantitzin la democràcia, el respecte als Drets Humans i la protecció de les minories, a més d’altres criteris econòmics i de pluralitat.
En el cas d’Espanya, per exemple, la seva entrada l’any 1986 va servir per confirmar que el país havia deixat enrere la dictadura i havia consolidat la seva transició cap a la democràcia. De fet, Espanya mai s’hauria pogut plantejar formar part de la UE si no hagués deixat de ser una dictatura.
La democràcia, un sistema viu i en evolució
La democràcia a Europa no és estàtica, sinó que evoluciona per adaptar-se als nous temps. A través de la reforma dels Tractats, la Unió Europea millora les seves regles per ser més transparent i donar més veu als ciutadans.
Entre els tractats europeus més importants destaca el de Maastricht (1992), que va permetre passar de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) a una unió política, la Unió Europea (UE). Va introduir el concepte de la ciutadania europea, que ens permet viure o votar a les eleccions municipals i europees a qualsevol país de la Unió, i va donar un pes real al Parlament Europeu en la presa de decisions.
Més tard, el Tractat de Lisboa va crear la Iniciativa Ciutadana. Amb aquesta eina, si un milió de persones es posen d’acord, poden obligar Europa a estudiar una llei nova sobre temes com el canvi climàtic o el benestar dels animals.
Un exemple clar d’aquesta democràcia directa és la iniciativa “Right2Water”, on més d’un milió i mig de persones van aconseguir que la UE protegís l’accés a l’aigua com un dret humà bàsic.
Valors compartits, drets i separació de poders
El sistema europeu està dissenyat perquè el poder estigui repartit i ningú pugui manar sol. Perquè una llei s’aprovi, cal l’equilibri d’un “triangle” d’institucions: la Comissió Europea proposa la iniciativa pensant en l’interès general, mentre que el Parlament Europeu (la veu directa dels ciutadans) i el Consell de la Unió (els governs dels Estats) han de debatre-la i consensuar-la. Per sobre d’ells, el Consell Europeu marca el rumb polític dels caps d’estat. Aquest engranatge garanteix que la llei actuï com un límit als polítics i com una eina de defensa per a la ciutadania, assegurant que cap institució tingui tot el control.
L’instrument principal per fer-ho és la Carta dels Drets Fonamentals, l’escut que assegura aquest equilibri. Des de 2009, aquest document funciona com un contracte legal obligatori que protegeix la teva llibertat d’expressió, la teva privadesa a la xarxa i et blinda contra qualsevol discriminació, ja sigui per qui ets, d’on vens o a qui estimes. A més, el Pilar Europeu de Drets Socials garanteix que tinguis les mateixes oportunitats d’educació i feina digna visquis on visquis.
Tot funciona gràcies a la separació de poders: mentre la Comissió Europea proposa les normes i vigila que els països les compleixin, el Parlament (la veu de la gent) i el Consell (els governs) tenen l’última paraula per aprovar-les. No obstant això, aquest consens és complex, ja que en temes clau el Consell requereix unanimitat, cosa que permet que un sol país pugui aplicar el dret a veto i bloquejar una decisió que afecta tota la Unió.
Participació ciutadana i el paper dels joves
La democràcia no sobreviu sola; necessita una ciutadania activa i ben informada. Per protegir-la, el Pla d’Acció per a la Democràcia vigila la transparència de les eleccions, la llibertat dels periodistes i combat les fake news que busquen manipular l’opinió pública.
Però el motor real del projecte són els joves. Europa vol que les noves generacions s’impliquin. Per això porta a terme iniciatives com el Cos Europeu de Solidaritat, que permet participar en projectes socials i de voluntariat per millorar la societat amb el suport directe de la Unió.
Reptes davant un futur incert
La pertinença a la Unió Europea no és un camí fàcil i genera reptes i debats intensos. Un dels més importants és el dret de veto. Fins ara, moltes decisions s’havien de prendre per unanimitat, de manera que si un sol estat vota diferent, pot bloquejar una llei que volen els altres vint-i-sis. Per això, la UE vol passar a un sistema de majoria qualificada per evitar quedar-se encallada per interessos d’un sol govern.
També conviuen realitats diferents, el que anomenem les “dues velocitats”: països que avancen més ràpid en la integració (com els que usen l’euro) i d’altres que prefereixen anar més a poc a poc. Però el perill real és l’il·liberalisme, el fenomen que es dona quan hi ha governs que intenten controlar els jutges o retallar drets a les minories, posant en risc els valors fundacionals de la Unió.
Finalment, el nou Pacte sobre Migració i Asil posa a prova la solidaritat europea en l’intent de trobar un equilibri entre la seguretat de les fronteres i el deure d’ajudar les persones que fugen de la guerra. En aquestes discussions es juga el futur d’Europa com a espai de pau i llibertat.