Ciutat Vella: com de difícil és moure’s-hi?
Quines dificultats tenen els residents de Ciutat Vella per moure’s?
Martí Clavaguera, Lukas Jaster, Kaicheng Qiu, Lennon Salas
Línies actuals de transport públic
Barcelona és una de les ciutats amb més influència turística i concorreguda, fet que provoca que l’Ajuntament hagi posat a disposició del públic usuari i ciutadà diferents opcions de transport per facilitar la mobilitat interna metropolitana i apropar així a la ciutadania a qualsevol lloc d’interès turístic i del dia a dia. Actualment, hi ha 10 línies de metro a l’àrea metropolitana de Barcelona, de les quals 4 passen per Ciutat Vella, que són: L1, L2, L3 i L4. L1: d’aquesta línia hi ha 3 parades, Catalunya (situada a la plaça Catalunya, en el límit entre el Raval i el Barri Gòtic), Urquinaona (situada entre la plaça Urquinaona i la Via Laietana, fronterer amb el Barri Gòtic) i Arc de Triomf (situada al passeig de Sant Joan, a prop del parc de la Ciutadella i el barri de Sant Pere). L2: En aquesta línia només n’hi ha una, Paral·lel (ubicada entre el barri del Raval i Poble Sec) però n’hi ha que estan a prop (Sant Antoni, Universitat i Passeig de Gràcia). L3: En aquesta línia hi ha 4 parades, Paral·lel, Drassanes (la parada més propera al Port Vell, el monument a Colom i el final de la Rambla), Liceu (situada al mig de la Rambla, davant del Gran Teatre del Liceu, en ple cor del Barri Gòtic i el Raval) i Catalunya. L4: hi ha tres estacions que estan a Ciutat Vella que són: Urquinaona, Jaume I (situada al Barri gòtic, a la plaça de l’àngel, al costat de Via Laietana) i la Barceloneta (situada a la Barceloneta, sobre la Ronda Litoral).
Actualment, hi ha 6 línies de tram, de les quals una voreja per Ciutat Vella; la T4, passant per les parades de Ciutadella, Vila Olímpica i Wellington estan situades just al costat del parc de la Ciutadella, que marca la frontera est de Ciutat Vella (barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera). Pel que fa a la T5 i la T6 no recullen cap de les ubicacions del districte.
De busos hi ha 104 línies permanents repartides per tot Barcelona, de les quals 28 passen per Ciutat Vella, però hi ha carrers estrets, de vianants i de poc trànsit que no són capaços de sostenir un tràfic continu i constant. A més, els autobusos no hi poden passar. Tot plegat, provoca que una zona de Ciutat Vella es quedi sense servei i mobilitat. Aquests carrers estan per tot el districte, les úniques zones on hi ha bons carrers són:
- Carrer de la Poma (Raval, serveis locals).
- Via Laietana (l’eix vertical que connecta el nord amb el sud del barri).
- La Rambla (rambla de Catalunya no, és la rambla del centre, des de plaça de Catalunya fins a la Barceloneta).
- Gran Via de les Corts Catalanes (la part que travessa el Raval i el Barri Gòtic).
- Carrer de Pelai (connexió entre plaça de Catalunya i la ronda de Sant Pere, tot i que és a l’Eixample, és l’entrada clau a la Ciutat Vella).
- Carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call / carrer de la Boqueria (alguns autobusos petits o de servei local poden passar per aquí, però és més restringit).
- Carrer de la Princesa (part de l’eix del Born, alguns autobusos hi circulen).
- Carrer de Montcada (algunes línies turístiques o de servei local).
- Passeig de Colom (la vora de mar, on passen autobusos cap al Port i la Barceloneta).
- Carrer de la Mercè (connexió entre la Rambla i el Port).
- Carrer de Sant Pau (zona del Raval, alguns autobusos hi passen).
- Carrer d’en Gignàs (Raval, alguns autobusos).
- Carrer de l’Hospital (alguns autobusos de connexió).
- Carrer de la Comtessa de Sobremunt (Born).
Els autobusos urbans a Barcelona són dels més lents a Europa, amb una velocitat mitjana de 12,91 km/h. Aquesta xifra s’obté dividint el temps de viatge amb la distància recorreguda, per tant, té en compte el temps on els vehicles estan aturats pels semàfors i les parades. Avinguda Tibidabo és la línia més lenta de tot Barcelona, fa un recorregut de 12 kilòmetres i fa un total de 30 parades, té molt trànsit i traspassa àrees molt denses. Passeig Fabra i Puig és la línia més ràpida de Barcelona, fa un recorregut curt amb només 7 parades, hi ha poc trànsit i pocs semàfors.
Servei de bicicletes
El Bicing és el servei públic de bicicletes compartides de la ciutat de Barcelona. A la ciutat hi ha moltes estacions amb bicicletes vermelles disponibles per als usuaris abonats al servei.
L’abonament pot ser de:
- 55 € l’any (tarifa plana).
- 35 € l’any (ús ocasional).
Problemes generals al transport públic
Després de llegir les respostes a una pregunta que es va formular en el qüestionari ‘Quins problemes freqüents tens al transport públic?‘ que vam enviar a tot l’alumnat i professorat de l’institut Pau Claris, vam descobrir els problemes més habituals quan es desplacen:
- Massa gent al transport públic.
- Vagues de conductors (com a RENFE).
- Massa lluny.
- Poca seguretat.
- Parades a mig camí per incidències tècniques.
- El servei Bicing deixa de funcionar amb freqüència.
Propostes de millora de l’alumnat i professorat
Aquestes són les propostes de millora que hem obtingut d’una pregunta de l’enquesta:
- Millorar la puntualitat i augmentar la freqüència dels trens de rodalies.
- Augmentar la quantitat de vigilants que hi ha a les estacions.
- Afegir freqüència en alguns autobusos i ferrocarrils.
- Regular el turisme a la ciutat i fer uns tiquets especials per turistes.
- Fer el transport urbà gratuït.
- Més freqüència de pas per evitar la massificació del metro.
- Millor comunicació als usuaris.
- Més servei a les hores punta.
- Que posin més trens, tots amb 6 vagons i que en comprin de nous. Que contractin a més maquinistes i que hi hagi molt més manteniment de la infraestructura ferroviària.
- Que millorin l’aire condicionat del metro.
- Que hi hagi millors condicions pels conductors de Renfe perquè no facin vagues.
- Més inversió i més personal qualificat.
Des d’un punt de vista objectiu, Ciutat Vella ha aconseguit satisfer la necessitat de mobilitat pública, però segons la població s’haurien d’implementar algues millores per a una major comoditat. Per tant, cal que els que governen la ciutat ho tinguin en compte de cara a properes millores urbanístiques.