L’ADN, el nostre “manual d’instruccions”: com funciona?
T’expliquem què és l’ADN, on es troba, quin tipus d’informació conté i com es transmet de pares a fills
Què és l’ADN?
L’ADN (àcid desoxiribonucleic) és la molècula que conté la informació genètica i hereditària dels éssers vius. És com un «manual d’instruccions» que indica com s’ha de formar, desenvolupar i funcionar un organisme.
On es troba l’ADN?
L’ADN es troba en gairebé totes les cèl·lules del cos. En les cèl·lules eucariotes, com les que tenim els humans, es troba principalment al nucli, on s’organitza formant cromosomes. També hi ha una petita quantitat d’ADN als mitocondris, unes estructures de la cèl·lula encarregades de produir energia.
Quina informació conté?
L’ADN conté la informació necessària per fabricar proteïnes, que són molècules fonamentals per al funcionament de l’organisme. Aquestes proteïnes formen estructures del cos, com els músculs o els teixits, i també regulen processos vitals com el creixement, la digestió o la defensa de l’organisme.
Aquesta informació està organitzada en unitats més petites anomenades gens, que són fragments de l’ADN. Cada gen conté instruccions concretes per produir una proteïna específica o per regular una funció del cos. Són els gens els que determinen les característiques de cada ésser viu, com el color dels ulls, el grup sanguini o la forma de determinades parts del cos.
El conjunt complet de tot l’ADN d’un organisme s’anomena genoma.
Com s’hereta de pares a fills?
La informació genètica es transmet de generació en generació. Cada persona rep la meitat del seu ADN de la mare i l’altra meitat del pare. Per això els fills s’assemblen als seus pares, però no són idèntics: hereten una combinació única d’informació genètica de tots dos.
Per què cada persona té un ADN diferent?
Tot i que tots els éssers humans compartim aproximadament el 99,9 % de l’ADN, hi ha una petita part que varia entre les persones. Aquestes petites diferències són les que fan que cada individu sigui únic, ja que determinen trets físics i també algunes predisposicions biològiques.
Això és així perquè, en el moment de la reproducció, es produeix una combinació única de la informació genètica dels pares. Durant la formació dels òvuls i dels espermatozoides, l’ADN es barreja i es reorganitza de manera aleatòria, donant lloc a un nou individu.
Qui va descobrir l’estructura de l’ADN?
L’estructura de l’ADN es va descobrir l’any 1953, quan els científics James Watson i Francis Crick van proposar que l’ADN tenia una forma de doble hèlix. En aquesta estructura, l’ADN està format per dues cadenes llargues que s’enrotllen l’una al voltant de l’altra, un aspecte clau per entendre com s’emmagatzema i es copia la informació genètica.
Aquest descobriment no hauria estat possible sense investigacions prèvies que van ser molt importants. Cal destacar especialment el treball de la científica Rosalind Franklin, que va obtenir imatges de l’ADN mitjançant raigs X.
Per a què serveix estudiar l’ADN?
L’estudi de l’ADN té moltes aplicacions en la ciència i la medicina. Permet comprendre com funcionen els éssers vius, identificar malalties genètiques i desenvolupar tractaments més personalitzats. També s’utilitza en criminologia per identificar persones, en proves de parentiu i en investigacions sobre l’evolució de les espècies.