L’obsolescència programada limita el funcionament de dispositius i aparells electrònics a tot el món
L’obsolescència programada és quan la vida útil d’un producte està limitada per defecte des de la seva fabricació. Els fabricants programen els aparells perquè fallin al cap d’un temps i deixin de funcionar.
Per què les empreses volen que els seus productes fallin? Si les màquines i aparells duressin tota la vida, el consumidor no necessitaria comprar-ne un de nou. Així doncs, l’obsolescència programada funciona perquè les persones segueixin comprant i així mantenir el negoci.
#Smartphones Señal de Alerta sobre el tema. Mayor cantidad de producción de equipos no generan la baja de precio xq la obsolescencia programada incorpora diferente soft que requiere otro hard. Ciclo de vida + corto con precios + altos y compras obligadas para el consumidor. pic.twitter.com/vEU1GXOpkN
— Damián Di Pace (@DiPace4) January 29, 2018
L’obsolescència programada és un factor clau del sistema consumista actual: es fabrica, es ven i es compra diàriament. D’aquesta manera es manté l’economia, encara que de manera poc sostenible.
El primer projecte d’obsolescència programada va començar amb una bombeta. Grans fabricants com Philips o General Electric van decidir escurçar la vida de les bombetes.
La bombeta que Edison va inventar al 1879 tenia una vida útil mitjana de 2.500 hores, però al 1925 només durava 1.000 hores.
#bombilla encedida desde el año 1901 en la Estación de Bomberos Nº 6 de Livermore California #obsolescenciaprogramada pic.twitter.com/kYN1HBdZVU
— Josep Lluís Pouy (@jlpouy) February 1, 2015
Com funciona l’obsolescència?
Existeixen diferents maneres de limitar la vida útil d’un aparell. L’obsolescència funcional es produeix quan surt un producte amb noves funcions, més avançat, i això provoca que es rebutgin models antics. Això acostuma a passar amb els telèfons mòbils.
#Obsolescencia programada: por qué una bombilla ilumina desde 1901 y tu móvil solo dura dos años https://t.co/WjwVKQyi5S vía @kontsumoBIDE pic.twitter.com/1GSFMl3V80
— Consumo Responde (@consumoresponde) September 14, 2017
Amb l’obsolescència de qualitat, els productes estan dissenyats per començar a fallar i funcionar malament després de cert el producte després d’utilitzar-ho durant cert temps. És alguna cosa habitual en els productes electrònics (impressores, programari, telèfons) però també amb els llibres de text: cada any treuen una edició nova amb continguts diferents.
Finalment existeix l’obsolescència de desig, provocada pels desitjos i gustos dels consumidors, que decideixen comprar productes nous per moda o tendència sense que els anteriors hagin deixat de servir.
Un exemple clar és la roba: moltes vegades tirem roba en bon estat per comprar-vos la de l’última temporada.
La moda y la mala calidad son Obsolescencia programada en la Ropa. Un enemigo del ambiente. https://t.co/4iinGBLLkc
— Orwandil: El Bizarro (@orwandil) March 22, 2017
Com ens afecta?
L’obsolescència programada afecta al consumidor de diferents maneres. D’una banda, comporta un increment en les despeses econòmiques: el consumidor gasta en nous productes freqüentment.
A nivell psicològic, l’obsolescència empeny a un consum compulsiu. Els consumidors s’acostumen a comprar, usar i tirar, sense pensar en maneres més sostenibles de donar vida als productes.
Avui dia, l’obsolescència programada afecta a molts productes que usem diàriament: cotxes, bateries d’equips electrònics, llibres de text, videojocs, cartutxos de tinta…
El documental Obsolescència programada explica fins a quin punt estem acostumats al fet que les màquines fallin, sense qüestionar-nos quins interessos hi ha darrere.
https://youtu.be/44G5T2tAJhc
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
