La història de nou persones que van superar les seves limitacions físiques per destacar en les seves carreres i marcar la diferència
Stephen Hawking va elaborar teories brillants sobre l’univers malgrat patir esclerosi lateral amiotròfia. Et presentem les històries de superació de nou persones que han marcat la diferència malgrat les seves limitacions.
Nick Vujicic
Nick Vujicic viatja per tot el món donant xerrades motivacionals per animar a la gent a valorar-se a ella mateixa, pel que són i el que poden arribar a ser. Ell és una persona tremendament optimista, però la seva vida no ha estat fàcil.
Nick pateix la síndrome de tetraamelia i va néixer sense extremitats: no té braços ni cames. La seva infància va ser molt difícil perquè se sentia diferent als altres, no tenia gaires amics i no podia fer gairebé res sense l’ajuda dels seus pares. Però es va adonar que estar viu era un regal i havia d’aprofitar l’oportunitat.
A través de la fundació Life Without Limbs [La vida sense extremitats] viatja per tot el món per inspirar a altres joves amb malformacions o deficiències congènites i demostrar-los-hi que l’única cosa que ens limita som nosaltres mateixos. Un missatge d’optimisme recollit al curt El Circ de les Papallones.
Hellen Keller
Helen Keller (1880-1968) va quedar cega i sorda per culpa d’una malaltia quan encara era un nadó. Els seus pares van apostar per la seva educació en una època en la que l’educació de les nenes no valia molt i la van apuntar a classes d’educació especial.
Helen es va enfrontar a les seves discapacitats i va seguir formant-se fins a arribar a la universitat: va ser la primera persona sordcega en aconseguir un títol universitari a Estats Units. Més tard va treballar com a professora i va escriure diversos llibres i articles.
Es va convertir en una destacada activista que lluitava pels drets de les persones amb discapacitats, a més de reivindicar el dret a vot de les dones i la millora de les condicions laborals dels treballadors.
John Nash
El matemàtic nord-americà John Nash (1928-2015) patia esquizofrènia paranoide aguda, un trastorn mental que li provocava al·lucinacions i estats de paranoia. Durant les crisis de la malaltia, creia que el perseguien i es tancava a la seva habitació per treballar, aïllant-se del món.
No obstant això, Nash va aconseguir desenvolupar l’anomenada “teoria de jocs no cooperatius”, una teoria que encara avui té aplicacions en diferents camps com l’economia, la biologia o la política. Considerat un geni, va guanyar el Premi Nobel d’Economia al 1994.
La seva història es va explicar a la pel·lícula Una ment meravellosa, que va guanyar l’Oscar a Millor pel·lícula al 2002.
Frida Kahlo
La mexicana Frida Kahlo sempre va tenir una salut molt fràgil. Als sis anys li van detectar poliomielitis, una malaltia que afecta les cames i la mobilitat. Quan tenia 18 anys va patir un greu accident i van haver d’operar-la diverses vegades perquè pogués tornar a caminar.
Frida va patir les seqüeles d’aquest accident tota la seva vida, però l’art va ser la seva via d’escapament. A les seves pintures mostrava tots els somnis que no podia complir a causa de la seva discapacitat, i al mateix temps li servien per seguir vivint, explorant noves possibilitats.
Com diu una de les seves frases més famoses: “Peus per a què us vull, si tinc ales per volar”. Quan no podia aixecar-se del llit per culpa de la seva malaltia, Frida deixava volar la seva imaginació.
Aaron Fotheringham
Quan era petit, a l’Aaron Fotheringham li van detectar espina bífida, una malformació que afecta la columna vertebral.
Després de diverses operacions per millorar la seva mobilitat, li van dir que hauria d’anar en cadira de rodes la resta de la seva vida. Però això no va frenar a l’Aaron per fer realitat el seu somni: des de molt petit volia ser skater i avui és un dels millors skaters en cadira de rodes.
Al seu canal de YouTube poden veure’s les seves al·lucinants acrobàcies al skatepark, com els girs de 180 graus i els salts mortals en cadira de rodes.
Alex Zanardi
L’italià Alex Zanardi era un pilot de carreres que competia en diferents categories, com la Fórmula 1. El 15 de setembre de 2001 va patir un accident molt greu mentre disputava una carrera i van haver d’amputar-li les dues cames.
Malgrat perdre les cames, Zanardi no va voler renunciar al seu somni. Dos anys després, va participar al Campionat Europeu de Turisme: va competir amb un cotxe especialment dissenyat per córrer sense pedals, amb l’accelerador i els frens al volant.
Zanardi també va participar als Jocs Paralímpics de Londres 2012 i va guanyar dues medalles d’or a la disciplina de ciclisme de mà.
Bethany Hamilton
Havent nascut a Hawaii i sent filla de surfistes, no és d’estranyar que a Bethany Hamilton fos una apassionada del surf. El que no era tan normal és que de seguida destaqués i es convertís en professional amb només 10 anys.
Al 2003, quan tenia 13 anys, Bethany va anar a surfejar amb uns amics i un tauró tigre la va atacar: va perdre el seu braç esquerre.
Bethany es va recuperar en un temps rècord i en menys de tres mesos tornava a surfejar. Li van fer una taula amb un disseny adaptat perquè li fos més fàcil mantenir l’equilibri i seguir surfejant entre les ones.
Pablo Echenique
Quan era un nadó, a Pablo Echenique li van detectar atròfia muscular espinal, una malaltia degenerativa que afecta als músculs i impedeix que el cos es desenvolupi plenament.
Echenique té una mobilitat limitada i necessita desplaçar-se en cadira de rodes, però això no ha impedit que desenvolupi la seva carrera com a científic i polític. Al 2002 es va llicenciar en Física i al 2006 va aconseguir el doctorat amb una tesi cum laude.
Echenique és un dels principals representants de Podemos, un partit polític d’esquerres amb el qual ha estat diputat del Parlament Europeu i diputat de les Corts d’Aragó. Avui dia és el secretari d’organització del partit.
Equip Hoyt
Rick Hoyt pateix una tetraplegia amb paràlisi cerebral des que va néixer: el seu cervell va patir danys durant el part i no pot moure el seu cos.
Els metges van dir que mai seria capaç de comunicar-se, però els seus pares no es van donar per vençuts i van estimular el seu aprenentatge. Li van ensenyar l’alfabet i van crear un sistema de comunicació aprofitant que Rick podia moure els ulls.
Amb l’ajuda d’uns científics, van crear un ordinador amb un cursor que Rick podia moure donant petits cops amb el cap: així podia lletrejar paraules i parlar.
A Rick li encanten els esports i, com no pot moure’s, el seu pare va decidir que ho faria per ell. Junts han participat en més de 1.000 carreres i maratons. “Li deixo al Rick els meus braços i cames perquè pugui competir com tots els altres” diu en Dick Hoyt, el seu orgullós pare.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
