23 novembre 2024
spot_img
23 novembre 2024

L’art cubà de la dansa

El govern ha invertit molts diners en l’ensenyament del ballet i ha creat una xarxa d’acadèmies per tot el país

 

Quan era molt petit, el famós ballarí cubà Carlos Acosta somiava amb ser futbolista. No obstant això, el seu pare va voler que estudiés dansa per assegurar-li un futur lluny de les dificultats que es vivien a l’Havana.

I és que, a Cuba, la dansa es considera gairebé un art nacional. Per això el govern ha invertit molts diners a crear una xarxa d’acadèmies de ball per tot el país i oferir una formació de dansa gratuïta i de qualitat, reconeguda fins i tot a nivell internacional.

Aquest va ser el cas de Carlos Acosta, que es va convertir en el primer ballarí negre que interpretava papers protagonistes fins llavors reservats a blancs. Durant anys va ser l’estrella del Royal Ballet de Londres i a dia d’avui segueix ballant amb la seva pròpia companyia.

https://www.instagram.com/p/62kZzsorn8/?utm_source=ig_embed

No es pot parlar de dansa i Cuba sense esmentar a l’Alicia Alonso, fundadora de la primera companyia professional de dansa clàssica que més tard es convertiria en el Ballet Nacional de Cuba.

Les seves interpretacions al ballet Giselle han donat la volta al món i l’han consagrat com una ballarina i coreògrafa llegendària en la història de la dansa internacional. Fins i tot el Gran Teatre de l’Havana porta ara el seu nom.

Alicia Alonso va ser una gran ballarina de ballet i ara, als seus 97 anys, dirigeix a les noves promeses de la illa. (Roser Vilallonga)

La història d’aquests dos ballarins demostra la importància de la dansa en la cultura cubana. Des del triomf de la revolució cubana al 1959, el règim comunista ha destinat molts diners a l’ensenyament d’aquesta disciplina artística.

El talent és el principal requisit per poder accedir a la formació gratuïta que ofereixen les diverses acadèmies estatals. En tots aquests centres s’han format ballarins excel·lents, molts dels quals han triomfat a nivell internacional.

Però el sistema també té les seves ombres. Com tot a la illa, la dansa també s’ha vist afectada per les limitacions del bloqueig. Els ballarins han hagut de fer molts esforços per reparar i reaprofitar malles, sabatilles i tutús, material que hauria estat molt més barat de no ser pel bloqueig.

A més, alguns dels millors ballarins formats a les escoles cubanes han preferit fugir del país per buscar-se un futur en companyies d’altres països.

La peculiar relació política de Cuba amb la resta del món també s’aplica a la dansa: és el que alguns anomenen diplomàcia cultural.

Per aconseguir més diners, les acadèmies acullen a estudiants estrangers que s’instal·len a la illa per formar-se com a ballarins, però pagant una matrícula considerable.

Els intercanvis de ballarins entre companyies es fan fins i tot amb Estats Units. La representació d’espectacles nord-americans a la illa es considera una forma d’apropament entre els dos països.

https://youtu.be/qJjVgiD2q_A

Amb el temps es veurà si les pirouettes del ballet cubà seguiran girant amb el mateix ímpetu amb el qual ho han fet en els últims anys.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -