Europa ha de fer front a l’onada de refugiats, l’auge dels populismes i l’extrema dreta o el Brexit
Europa és molt més que un continent. Al seu territori hi conviuen un grup de 28 països que des del final de la Segona Guerra Mundial treballen junts en un projecte comú que avui coneixem com a Unió Europea (UE) .
Aquest projecte té com a objectiu construir una Europa forta i unida. No obstant això, hi ha situacions polítiques i socials que fan més difícil aconseguir-ho. Aquests són els reptes més importants als quals s’enfronten avui els Estats membres de la UE.
Atendre la crisi de refugiats
Des de l’any 2014, milers de refugiats intenten creuar les fronteres d’Europa a la recerca d’un futur millor.
Més d’un milió i mig de persones que fugen de la Guerra de Síria i altres conflictes a Orient Mitjà han seguit un camí dur i penós fins a arribar al continent. Però quan arriben a les costes europees, la situació no sempre millora.
En fugir d’un conflicte que posa la seva vida en perill, aquestes persones tenen dret a demanar asil com a refugiats i viure a Europa. No obstant això, el nombre d’immigrants és tan alt que no tots ho aconsegueixen i molts acaben vivint als camps de refugiats de manera molt precària.
Aquesta greu crisi ens afecta a tots. Els països de la Unió Europea han de posar-se d’acord i actuar junts, no només per oferir asil sinó per solucionar les causes que provoquen aquestes migracions.
L’auge dels populismes i l’extrema dreta
L’arribada massiva d’immigrants ha alimentat un altre fenomen: els populismes i les polítiques d’extrema dreta.
Es tracta d’ideologies radicals que guanyen suport fàcilment proposant solucions simples a problemes molt complexos. En el cas dels refugiats, per exemple, es proposa que es prohibeixi la seva entrada a Europa, una solució que va en contra de la llei vigent i que atempta també contra els drets humans.
Els populismes i l’extrema dreta sorgeixen pel malestar creixent de la població europea, que ha patit els efectes de la crisi econòmica de 2008. Molta gent ha perdut la seva ocupació o la seva casa i veuen com una amenaça l’arribada de més gent.
Els polítics populistes aprofiten aquest malestar per llançar discursos en què ataquen i assenyalen als immigrants com a culpables de la situació.
75 años después de la Segunda Guerra Mundial, el nacional-populismo vuelve a ser la mayor amenaza para la paz, libertad y democracia en Europa; el futuro de la Unión Europea. Feliz Día de Europa. pic.twitter.com/EOAgrUKXCc
— Ana desde el mundo (@AMCM1980) May 9, 2018
Així sorgeixen els partits d’extrema dreta, que defensen polítiques nacionalistes en les quals els ciutadans d’un país tenen prioritat sobre els quals vénen de fora, per exemple a l’hora d’accedir a l’educació o als habitatges.
Actualment els partits d’extrema dreta estan guanyant territori a Alemanya, Itàlia, Suècia, Hongria, Finlàndia o Holanda.
Brexit: sortir de la Unió Europea
Un exemple de l’auge del populisme el trobem al Regne Unit i el Brexit: la sortida del Regne Unit com a país membre de la Unió Europea. Això va ser el que van votar els ciutadans britànics en un referèndum celebrat al juny de 2016.
Els partidaris del Brexit creuen que si el Regne Unit surt de la Unió Europea, serà més fàcil limitar l’arribada immigrants i els ciutadans britànics tindran més opcions de trobar feina o aconseguir una beca.
És una manera simplificada d’abordar un problema complex que no té en compte, per exemple, que els immigrants també paguen impostos i contribueixen als serveis públics que beneficien a tots.
Els efectes que el Brexit pot tenir en el conjunt dels països de la Unió Europea encara no estan clars, però podrien afectar als europeus que viuen i treballen al Regne Unit, així com també a les relacions comercials i, per tant, en l’economia europea.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English