La batalla per la igualtat de gènere ha de donar-se en àmbits com la vida domèstica, el treball i el llenguatge
Per Sílvia Junyent
La dona ha ocupat històricament un paper secundari en la majoria d’àmbits socials: a la feina i en els llocs directius, com a representant en càrrecs públics, com a responsable de la llar i de la cura de la família…
Aquesta situació ha evolucionat al llarg del temps, millorant fins a arribar al moment actual. No obstant això, el masclisme no està eradicat sinó que ha trobat noves formes més subtils d’expressar-se.
https://twitter.com/LaHipogrifa/status/970992011246489600
Què són els micromasclismes?
Als països occidentals pràcticament ningú es declara obertament masclista, ja que el masclisme és un comportament que està mal vist.
No obstant això, moltes persones adopten actituds o realitzen accions que contribueixen a mantenir la desigualtat entre homes i dones, sovint de manera inconscient o involuntària.
Els micromasclismes són aquestes accions, actituds o comportaments que denoten el domini masculí en la vida quotidiana. Acostumen a ser gestos acceptats socialment, ja que gairebé són imperceptibles.
no soporto que me dejen pasar primero en el colectivo por ser mujer, estás esperando hace una hora y yo recién llego, no estoy embarazada, no soy discapacitada ni soy más debil que vOS ASÍ QUE SUBITE AL COLECTIVO, PELOTUDO.
— lua dipa (@luawalker_) March 5, 2018
El terapeuta argentí Luís Bonino, pioner en l’ús d’aquest terme, ho defineix com “una forma solapada de violència de gènere que inclou estratègies, gestos, actes de la vida quotidiana que són subtils, gairebé imperceptibles, però que es perpetuen i transmeten de generació en generació”.
Quins tipus de micromaclismes existeixen?
Segons Bonino, aquests comportaments es classifiquen en tres categories: els micromasclismes coercitius o directes, els encoberts o indirectes, i els micromasclismes de crisis.
Els micromasclismes coercitius es produeixen quan l’home pressiona a la dona per imposar-se. Per aconseguir-ho, pot exercir una pressió psicològica, moral o econòmica. Es manifesta en comportaments molt subtils com que l’home s’assegui a la taula i esperi que li serveixin de menjar, que ell controli el comandament de la televisió, etc.
https://www.instagram.com/p/BgtVgtug5jf/?utm_source=ig_embed
Els micromasclismes encoberts són imperceptibles i permeten que l’home manipuli a la dona per fer el que ell vol i no el que ella vol. Aquest tipus d’actituds impedeixen que la dona pensi per ella mateixa i reaccioni.
Aquest tipus de masclisme emocional inclou comportaments tòxics com la manipulació emocional, l’abús de confiança, la intromissió en la intimitat o els enganys i mentides.
Finalment, els micromasclismes de crisis apareixen quan l’home se sent amenaçat per la dona. Es tracta de llenguatge, estratègies psicològiques i comportaments que persegueixen mantenir la desigualtat quan l’home es veu amenaçat perquè la dona augmenta la seva autonomia o poder personal.
Com poden evitar-se?
El masclisme està molt arrelat en la societat, tant en homes com en dones. En les últimes dècades s’han produït avanços, però encara queda molt per fer. Certs comportaments que han de ser analitzats al detall per descobrir que darrere s’amaga una mentalitat masclista.
El primer pas, segons Bonino, és “desnaturalitzar aquests comportaments”: reconèixer que existeixen, que estan malament i que no es poden fer impunement”. En segon lloc, les dones han de rebel·lar-se contra el rol de gènere que se’ls ha assignat.
Finalment, la societat ha d’estar a l’altura. És molt difícil acabar amb els micromasclismes si les respostes que obté qui els combat són: “Com et poses!” o “Estàs exagerant!”.
Lo siento, pero no puedo volver a casa de noche sin pasar miedo. No puedo ir por la calle sin que me silben o me hagan comentarios. Mi voz no es escuchada de la misma forma que mis compañeros chicos. Se ha mejorado mucho? SI. Aún queda más? TAMBIÉN. No es victimismo es realidad
— Pepelusis (@pepelusis) March 6, 2018