Els huracans són les tempestes més grans del món. En realitat seria més precís parlar de ciclons tropicals, com explicarem més endavant. Aquests fenòmens es generen als mars càlids i, quan arriben fins a la terra ferma, causen destrosses enormes. Recentment n’hem tingut alguns exemples com l’Irma, que per desgràcia ha deixat un gran rastre de destrucció al seu pas.
L’huracà Irma
Últimament ha estat notícia l’huracà Irma, el més fort que s’ha registrat a l’Atlàntic en més d’una dècada. Ha provocat danys gravíssims a diverses illes del Carib com Sant Martí, Barbuda, les Illes Verges, Puerto Rico, República Dominicana, Haití i Cuba, així com als Estats Units.
A l’escala que categoritza els huracans per la força dels seus vents des de l’1 (els menys intensos) fins al 5 (els més intensos), l’Irma va aconseguir el grau més alt, per això ha estat tan destructiu. Encara s’està fent el balanç dels danys, però ja se sap que aquest huracà ha tingut un impacte catastròfic.
Així es va informar que l’Irma passava a la categoria 5:
8 am Special Advisory: #Irma is now a category 5 #hurricane with maximum sustained winds of 175 mph (280 km/h) More: https://t.co/tW4KeGdBFb pic.twitter.com/QU1LWq7QsA
— National Hurricane Center (@NHC_Atlantic) September 5, 2017
Què són els huracans?
En realitat, la denominació genèrica d’aquestes tempestes és “cicló tropical”, però en funció del lloc on succeeixin reben noms diferents: anomenem huracans els que es generen a l’oceà Atlàntic o el Pacífic oriental, tifons els del sud-est asiàtic i ciclons els de l’oceà Índic.
Són diferents noms per a un mateix fenomen: tempestes d’enormes proporcions que neixen a les latituds tropicals i es desplacen girant en el sentit contrari de les agulles de rellotge a l’hemisferi nord i al revés a l’hemisferi sud.
Poden durar des d’unes hores fins a diversos dies. Es van dissipant quan deixen de trobar aigua calenta amb la qual alimentar el seu motor de calor i humitat.
Com es forma un cicló tropical?
Els ciclons tropicals es produeixen sobre els mars càlids (l’aigua ha d’estar a 26º com a mínim). En unes determinades condicions, l’aire que està en contacte amb l’oceà s’escalfa i ascendeix carregat d’humitat.
Quan aquesta massa d’aire puja, deixa sota seu una zona de baixa pressió, és a dir, queda menys aire. Això atreu l’aire dels voltants, que també s’escalfa i ascendeix.
Així es va alimentant el mecanisme que es retroalimenta carregant-se cada vegada de més humitat, de núvols de tempesta i de vents més potents. De vegades, la rotació de la Terra contribueix que es creï un remolí i influeixi en la trajectòria del cicló.
Magnífico vídeo que muestra el nacimiento, vida y muerte de #Irma, vía @Rainmaker1973 https://t.co/oddgyssVIN
— Xurxo Mariño (@xurxomar) September 13, 2017
Les conseqüències
Quan arriba a terra ferma, els ciclons tropicals es van debilitant perquè ja no poden alimentar-se de la calor i la humitat que trobaven sobre el mar.
Tanmateix, encara conserven una força enorme i assoten la terra amb vents molt destructius i pluges fortíssimes que poden causar inundacions, corriments de terres, etc. Evidentment, com més poblada estigui la zona afectada més perill hi ha per a les vides humanes.
A més a més, a la costa provoquen fenòmens molt perillosos, com augments del nivell del mar, onades grans i corrents que ocasionalment generen importants destrosses materials i ecològiques.
Alguns vídeos com aquest ens permeten fer-nos una idea de la força que va tenir l’Irma:
VIDEO OF CAT 5 WINDS HITTING #MIAMI #IRMA #Irma2017 #IrmaFlorida #IrmaMiami #irmageddon MAJOR FLOODING AND 160MPH WINDS #BREAKING #SOS pic.twitter.com/9QPWgxtxGb
— 🚨Breaking Service (@Breakingservice) September 10, 2017
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English