Esportistes com la nadadora Teresa Perales o el pilot Isidre Esteve són un exemple perquè molts joves amb dificultats no es donen per vençuts
En l’esport, moltes persones creuen que superar-se és marcar més gols, córrer més ràpid o aixecar més pes. Però, per alguns, la superació significa molt més.
La Fundació Rafa Nadal treballa amb nens i joves per als quals l’esport és una ferramenta de transformació: una manera de superar dificultats i limitacions i d’adquirir nous valors.
No es tracta sols de passar-ho bé o de ser els millors sinó de desenvolupar al màxim les capacitats de cadascú.
“Entenem l’esport i l’educació com un tot, i eixe tot és un gran motor del desenvolupament personal”, explica Bernat Antoni Coll, tècnic esportiu del Centre Fundació Rafa Nadal que atén a més de 200 nens i joves en risc d’exclusió social.
Cuando el #deporte deja de ser "un simple pasatiempo y pasa a ser una herramienta educativa y de empoderamiento para los menores”. Os lo explicamos en el #blog: https://t.co/liEg7AFhZ1 pic.twitter.com/kA7HKUHfdO
— Fundación Rafa Nadal (@frnadal) April 22, 2018
Per a ells, l’esport és una font d’empoderament; igual que ho ha estat per molts esportistes de primer nivell que han arribat on estan perquè van trobar en l’esport una manera de superar-se.
Teresa Perales, la nadadora de les 26 medalles
Teresa Perales té 45 anys i 26 medalles paralímpiques. Als 19 anys va patir una neuropatia que li va deixar les cames paralitzades i li va impedir acomplir el seu somni: ser metgessa. Va ser llavors quan va trobar en la natació una forma de realització personal.
Tan sols 4 anys després de començar a entrenar, al 1998, la Teresa es va presentar al Campionat Mundial Paralímpic i va obtenir el bronze als 50 metres lliures.
Des de llavors, el seu afany de superació l’ha portat a aconseguir el podi i trencar rècords a piscines de tot el món. Actualment acumula 10 bronzes, 9 plates i 7 ors, l’últim als Jocs Paralímpics de Río de Janeiro 2016.
La Teresa no es limita a competir sinó que s’esforça per difondre la seva experiència mitjançant xerrades i llibres perquè altres persones tampoc es donen per vençudes.
Isidre Esteve, de la cadira de rodes al cotxe de carreres
Isidre Esteve era un motociclista d’èxit fins que un accident el va deixar en cadira de rodes. No tornaria a anar en moto, però va començar a preparar-se per un nou repte: competir amb un cotxe adaptat, que li permet conduir sols amb les mans.
Al 2009, va aconseguir acabar el Dakar, un dels ral·lis més durs del món, però tantes hores assegut li van costar un any i mig de recuperació.
Una vegada més, l’Isidre va pensar que no podria tornar a competir; fins que l’esperança va arribar en forma de coixí intel·ligent. Un prototip que ell mateix va ajudar a desenvolupar i que li va permetre estar assegut tantes hores com fos necessari.
Enguany l’Isidre ha tornat a la primera línia de la competició, acabant el Dakar en la posició 21 i demostrant que amb esforç i perseverança és possible trobar solucions a les situacions més difícils.
Tant ell com la Teresa comparteixen una característica: ambdós es van aferrar a l’esport com una ferramenta de superació. Un missatge d’esperança que serveix d’exemple per als joves que troben en l’esport una manera de plantar cara a les dificultats.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
