Dos experts de l’INEFC reflexionen sobre els valors del bàsquet, les diferències entre competicions i la seva popularitat creixent
Ja fa uns quants anys que el bàsquet va guanyant seguidors i popularitat fora dels Estats Units, on és un esport estrella. El futbol encara és l’“esport rei” a Europa, però el bàsquet comença a agafar força entre les generacions més joves.
La professionalització de les lligues ha permès que el joc hagi millorat, i ara és més tècnic i elaborat. A més a més, a diferència d’altres, el bàsquet és un esport col·lectiu amb molts canvis, cosa que permet que tots els jugadors participin activament en el joc.
L’èxit dels equips femenins i la presència en els mitjans de comunicació també ajuda a promoure aquest esport, que juga un paper fonamental en la formació d’esportistes i preparadors físics.
Un esport molt complet
El bàsquet és un esport col·lectiu que permet molta interacció entre els jugadors. Les puntuacions són molt altes i hi ha moltes possibilitats d’anotar, de manera que gairebé tots els jugadors participen en la finalització del joc.
“El bàsquet aporta uns valors de superació i unitat molt importants”, assegura Toni Caparrós, expert en preparació física de bàsquet i professor de l’INEFC Barcelona.
Caparrós, que ha treballat com a preparador físic amb la selecció espanyola de bàsquet masculí i també a l’NBA, reconeix que el bàsquet d’ara és molt més físic, però també més tàctic.
“Abans era més lent i ara les jugades són molt més complexes i es fan servir més recursos. El nivell de contacte i de velocitat és molt més elevat: es fan més coses i més de pressa”, explica.
Per a Rafa Marín, expert en bàsquet i professor de l’INEFC Lleida, el bàsquet és un esport molt complet per a la formació esportiva, tant en les categories inferiors com en les adultes.
“Fins als 15-16 anys, tothom pot jugar a bàsquet. A partir d’aquesta edat, és evident que l’altura és primordial: en aquest moment els llocs queden condicionats per l’antropometria dels jugadors”, considera Marín.
Potser per aquest motiu, el bàsquet és un dels esports més populars en les categories inferiors.
“El bàsquet és un dels esports que tenen més fitxes de jugadors registrats per competir i fins i tot és el principal esport d’algunes categories femenines”, explica el professor de l’INEFC Lleida.
La importància del treball en equip
En bàsquet, els jugadors/es i el cos tècnic han de treballar junts i col·laborar perquè l’equip tingui èxit.
L’entrenador és qui imposa les línies fonamentals i l’ordre del joc, però l’esportista pot aportar aquells petits detalls guanyats amb l’experiència que, al final, poden marcar la diferència en un partit.
“Crec que és molt lloable el cas de Lucas Mondelo, l’entrenador de la selecció espanyola femenina, perquè fa partícips les jugadores de certes decisions per saber si estan còmodes amb el tipus de joc. I si estan més còmodes amb el joc, ho faran millor”, opina Caparrós.
La sintonia entre les jugadores i els entrenadors de la selecció femenina, per exemple, queda demostrada en el seu palmarès dels últims anys: medalla de plata en el Mundial de Turquia 2014, medalla de plata en les Olimpíades de Rio 2016 i medalla d’or en l’Eurobasket de 2017.
“El currículum que té aquest equip és increïble. Són un referent a tenir molt en compte pel que fa al treball en equip i per a l’esport en general”, declara el professor de l’INEFC Barcelona.
El tema de la setmana ‘Mundial de Bàsquet Femení 2018’ té el suport de l’INEFC.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
