Els ciutadans de Hong Kong s’han manifestat en diverses ocasions per defensar els seus drets democràtics davant la Xina
Les manifestacions multitudinàries a Hong Kong han recordat la Revolució dels Paraigües del 2014, quan milers de persones van sortir al carrer per defensar els drets democràtics a la regió.
Malgrat estar dins del territori xinès, Hong Kong està governat per un règim especial que li permet tenir un govern autònom i el seu propi sistema judicial, a més de certs drets i llibertats inexistents a la Xina (com la llibertat d’expressió o de premsa).
No obstant això, els últims anys el govern xinès ha aprovat diverses lleis per guanyar-hi influència. El 2014 va imposar una llei electoral que limitava qui podia presentar-se a les eleccions, de manera que només els candidats favorables al Partit Comunista Xinès hi podien participar.
Els habitants de Hong Kong van reaccionar sortint al carrer per protestar. Durant dos mesos van organitzar mobilitzacions i van aconseguir aturar l’activitat econòmica de Hong Kong, un dels centres financers més importants de l’Àsia.
Els manifestants portaven paraigües per protegir-se del sol. Però quan la policia va utilitzar gasos lacrimògens per dispersar-los, els van fer servir també com a escut: per això els paraigües es van convertir en un símbol contra la repressió i d’aquí ve el nom de la revolució.
"Please help us…" dice el artista Kacey Wong. Hagamos visible esa revoluciòn de los paraguas. #wfindesemana pic.twitter.com/1SkrgsTckp
— Adriana ÁlvarezUribe (@AdriAlvarezU) October 4, 2014
No obstant això, aquestes protestes no eren les primeres des que Hong Kong es va convertir en una regió administrativa especial de la Xina el 1997.
El 2003 es van organitzar manifestacions contra una sèrie de lleis de seguretat que prohibien els actes de traïció contra la Xina, la qual cosa permetia perseguir i acusar els dissidents i activistes polítics que critiquen el govern xinès.
El 2012, els estudiants es van rebel·lar contra un nou programa educatiu que havia d’impartir-se a totes les escoles de Hong Kong i que enaltia les virtuts del comunisme a la Xina.
La Revolució dels Paraigües del 2014 no va aconseguir el seu objectiu i els líders de la revolta van ser jutjats i condemnats. Avui dia, la llei electoral segueix en vigor i les organitzacions de drets humans acusen la Cap Executiva de Hong Kong, Carrie Lam, d’estar al servei de Pequín.
#HongKong: Cientos de personas se manifestaron contra la condena a 8 activistas pro-democracia. Líderes de la "#Revolución de los #Paraguas” fueron declarados culpables de conspiración y alteración del orden público en las protestas de hace cinco años. #DWnoticias [cas] pic.twitter.com/dwimm0Gigg
— DW Español (@dw_espanol) April 24, 2019
El trist record de Tiananmen
Les protestes d’aquests mesos a Hong Kong porten al record les protestes de la plaça de Tiananmen de Pequín, de les quals s’han complert 30 anys.
Entre els mesos d’abril i de juny de 1989, milers d’estudiants es van manifestar en un dels llocs més emblemàtics de la capital per reclamar més drets i llibertats. Protestaven contra el règim comunista, que consideraven corrupte i repressiu.
La Xina té un únic partit, el Partit Comunista Xinès, que controla tots els aspectes de la societat: sistema polític, tribunals, economia, mitjans de comunicació… Per mantenir-se en el poder, el Partit reprimeix qualsevol crítica o oposició a través de les lleis, la censura i els cossos de seguretat.
En aquella ocasió, el govern va decidir suprimir les mobilitzacions per la força. L’exèrcit va enviar soldats i tancs a la plaça i va obrir foc contra els estudiants. Es desconeix el nombre exacte de víctimes, però es creu que van morir entre 500 i 2.600 persones.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
